diumenge, 31 de juliol de 2011

45a TRAVESSIA ILLES MEDES - L'ESTARTIT - 31 de Juliol del 2011


Hola de nou! Avui Diumenge he participat a la 45a Travessia Illes Medes-L'Estartit. 1500 metres nedant. No és el primer any que hi participo. La veritat és que no sé ja en quantes ocasions hi he participat, però el que sí està clar és qui m'hi va obligar: la Tere Tarabal, la meva tieta. Ella va ser la primera amb prous collons que hi va participar en solitari (dins del nostre grup) i ha acabat acompanyada en les següents edicions. Tere, mil gràcies per obligar-m'hi, no sabia el què em perdia!
Aquest any m'ho he pres molt millor (tema nervis) que els altres anys, però les ganes que tenia de fer-ho d'una vegada no es podien amagar.
A les 7 del matí hem marxat en direcció a l'Estartit. Hem fet una parada per esmorzar a Torroella de Montgrí. No feia fred, però tampoc calor. A dins del local hi ha aparegut el que seria el titular del dia (gràcies Marc per ensenyar-me'l):
TENIM BIKINIS CALENTS.
Si parlem de menjar cap problema, però si parlem de nedar això de bikinis calents només serviria per les nedadores (i si vol algun nedador) que tinguéssin fred a l'aigua. Després del titular ens hem dirigit cap a l'Estartit per recollir el dorsal, o millor dit, el xip. Allà ja feia una estona que ens hi esperaven en Lluís i la Carme Tuneu i tota la seva família (sense en Bitxo). Així, que la foto del grup d'aquest any és aquesta:

La Carme Jimenez, la Tere Tarabal, la Mariona Pratdesaba, jo i en Lluís Tuneu

També hi podria sortir la nostra amiga Teresa, que per sorpresa ens hem trobat just abans d'embarcar.
Bé, abans de continuar us haig de dir que si hem pogut participar aquest any ha sigut gràcies a en Lluís Tuneu, que al cap de 3 dies d'obrir les inscripcions gairebé ja estaven completes. Deu ser pel fet que l'any passat es va haver d'ajornar el dia de la travessia per culpa del vent.
Un cop recollit el xip ens hem dirigit cap al port per embarcar-nos direcció a les Illes Medes. És el que té aquesta travessia, et porten a les Medes i has de tornar nedant. Divertit. El que passa, i com que avui no feia sol, ningú vol pujar als primers viatges i esperem per pujar a l'últim. Ens han dit que marxariem tots junts, i no ha sigut del tot cert, ja que després d'avisar-nos que ens deixarien a port, ens han omplert a la meitat el nostre vaixell i n'ha sortit un darrere nostre ben carregat. Un cop a prop de les Medes t'has de tirar des de dalt el vaixell, i sense pensar-m'ho gaire de cap a l'aigua. He sigut un dels primers: la mandra que feia tirar-se a l'aigua sense fer sol i calor!. després d'uns minuts amb el grup nostre ben perduts, ens hem reunit darrere la corda per almenys sortir tots plegats. Llavors jo he dit la frase cèlebre: "Algú té fred? TENIM BIKINIS CALENTS!!!" Les cares de riure que hi havia!! També s'ha pronunciat: "VULL SORTIR A L'APM!!!" I al cap de poc ja ens han donat l'ordre de sortida. Els primers moments són els més caòtics: la gent et passa per sobre, tu que fas el mateix, però al cap de poc ja es pot nedar amb tranquilitat, sempre i quan no topis amb algun despistat que en plena mar encara no té prou espai perquè et vingui per darrere i et passi per sobre deixant un rastre d'esgarrapades a l'esquena (és el què m'ha passat als 1000 metres). M'he vist obligat a parar i modificar la meva trajectòria per poder-lo esquivar! Aquest any he anat més recte que els altres anys, perquè per fi i després de tants anys he aconseguit seguir la líni virtual de les boies i les he pogut tocar totes!!
Mentre estàs nedant sol al mar te n'adones, com també passa a la muntanya, que només éts un minúscul punt de vida, d'energia, dins d'un mar gegant, profund, i pots degustar la tranquilitat i felicitat del moment. A l'arribada també ho experimentes, però per mi és millor quan ho estàs vivint.
El punt 1200 metres és el lloc on la travessia fa un gir a la dreta de 90º per encarar la recta final cap a la platgeta. És el punt on hi ha el primer espigó, i on han aprofitat en Santi i l'Albert Rovira i en Marc Pratdesaba per saludar-nos. En Marc ha fet unes fotos genials dés d'aquest punt, en Santi ens ha animat i l'Albert ens ha acompanyat fins al final nedant aquest últim tram. De fet, l'Albert, ara per ara, és el que va més ràpid nedant de nosltres, i pel simple fet de ser menor ja no hi ha pogut participar! Només quedava l'última recta, 300 metres, que no acaven mai. El final ple de gent que va arribant. Ens han fet treure el xip i a canvi ens han donat una poma i una aigua, que s'han posat d'allò més bé. La classificació nostra ha estat:
1r. : Carme Jiménez
2n.: Mariona Pratdesaba
3r.: Lluís Pratdesaba (jo)
4t.: Tere Tarabal
5è.: Lluís Tuneu
En Lluís ha arribat l'últim de tots, i de tota la travessia. ha tingut una entrada triomfal amb 7 canoes i barques i tot el públic aplaudint. És el que té el cap més clar: ens ha dit que seria l'últim ja abans de sortir, però el que realment li importava a ell no era la classificaicó sinó superar aquest repte. I tant que ho ha aconsegit! A més ens fem favors mútuament: ell m'ajuda a superar reptes a la muntanya i jo a ell al mar. Això no es paga amb diners!!
És d'agraïr que a l'arribada hi hagi la família que et vingui a veure.
La sorpresa del dia ha estat per la Carme Jiménez, que ha aconseguit un premi en ser primera en la seva categoria, i li han fet entrega d'un plat:


Llavors, alguns hem anat a la platja, els altres a fer el vermut, a caminar,... per fer temps pel dinar. I ha sortit el sol! Un cop tot acabat i surt el sol, ideal per cremar-te! I a les 3: quin dinar!!! Si ja ho diu la Carme: Vas a caminar per posar-te en forma i resulta que encara guanyes pes pels dinars que fas després!" a 2/4 de 7 hem anat a fer una volta per l'Esartit i cap a casa. Demà em toca treballar. Les vacances ja queden aprop!!