XXXIX TRAVESSA DEL MONTSENY

MATAGALLS amb neu

UAM TRAVESSA DEL MONTSENY (MATAGALLS) + APLEC DE L'EROLA, 2013

TRAVESSA DEL MONTSENY (NO OFICIAL)

Hola de nou!! Tot bé? Doncs jo us puc dir que molt bé!! i el perquè és que gràcies a la família Tuneu he pogut realitzar un projecte que tenia la cpa des de feia dies: la TRAVESSA DEL MONTSENY. Però ja us avanço que no és la oficila, ja que la oficial comença a Aiguafreda i jo la vaig fer des de Collformic, uns 16 quilòmetres menys que els altres i tots de pujada. Però jo no em veia capaç d'aconseguir-la sencera. Així és que ahir em vaig llevar ben d'hora per acompanyar a la família Tuneu, en Pere de St. Feliu i en Ventura dels Makis.
Però no us penseu que em va costar llevar-me, ja que només havia dormit 1 hora degut a un mal de panxa, i al llevar-me i veure el temps que feia, vaig decidir no anar-hi, però com que els hi havia promès que els hi duria algo per beure... al final en Jordi i jo vam anar a Collformic. Van trigar una estona, però després de la pluja van arribar contents. A més, semblava que els núvols marxéssin... Així que vaig decidir seguir-los fins al final. A mi em quedaven uns 31 quilòmetres (com la Matagalls - Vic) però amb pujada fins al cim de Matagalls, baixada a Sant Marçal, Pujada a Les Agudes i el Turó de l'Home i baixada fins al final a Gualba passant per Santa Fe del Montseny.

I en aquestes condicions vaig començar la meva particular TRAVESSA DEL MONTSENY. Tal i com veieu a les fotos semblava que el temps s'arreglaria. I així va ser. Vam fer le cim de MATAGALLS amb bastanta rapidesa.

Llavors vam començar la baixada cap a St. Marçal tot saludant a estones el sol. Sí, va arribar a sortir el sol, per si algú no ho recordava aquí hi ha la foto:

Espectacular el verd del Montseny!! És que el Montseny és espectacular durant tot l'any. Llavors vam arribar al control de Sant Marçal, que enguany l'havien canviat de lloc perquè la pujada a Les Agudes no era com cada any per Castellets. Ohh, ja no podrem grimpar!!

Però sort de no anar per Castellets perquè ens n'esperava una de molt gran. Jo encara anava completament sec i sense impermeable, però per sort, just abans de marxar, va caure un patac d'aigua que em va obligar a protegir-me totalment. I a partir d'aquí va començar l'autèntica aventura, ja que a mig pujar Les Agudes ens va enganxar una pedregada rere l'altra, deixant el terra enblanquinat i relliscós.

En fi, que malgrat la pedra jo m'ho vaig passar molt i molt bé. El control de la caminada que estava instal·lat al cim de Les Agudes l'havien deixat just abans d'encarar l'últim tram al cim per motius meteorològics, però en Lluís Tuneu i jo vam decidir arribar-hi ja que jo ho volia comtabilitzar pels 100 cims. En Pere i la Carme ens van esperar, però en Ventura ja feia estona que havia marxat.

Llavors el traçat seguia cap al Turó de l'Home, el qual el control havien fet la mateixa resolució que a Les Agudes, i novament els 2 lluïsos vam decidir d'anar-hi.

Aquí hi feia molt fred i en Pere no estava gaire content amb la meva decisió de fer els cims. Espero que ja li hagi passat, ja que avui la Carme Tuneu m'ha comentat que el Turó de l'Home NO és un 100 cim. Pere no t'enfadis amb mi, ho devíem haver mirat malament... Llavors va continuar una baixada vertiginosa cap a Santa Fe del Montseny. Pel camí, a part de pedra, hi hem trobat una salamandra

símptome clar que hi ha qualitat de vida al Montseny. Un cop a Santa Fe ens va enganxar una altra tanda de pedra espectacular, i nosaltres vam decidir sortir enmig d'aquell panorama.

Si és que una mica de pedra més ja no ens venia d'aquí. Al cap de poc vam arribar al Llac de Santa Fe

I aquí va deixar de pedregar, ploure,... i com si no hagués passat res va sortir el sol. Ja feiem travesses que arribaríem a Gualba ben secs.

I la veritat és que va ser així, ben secs i sense impermeables, cApalines,... però per molt poc, ja que després de dinar, i un cop a dins del cotxe, va tornar a ploure a bots i barrals. No vam tornar a trobar-nos a en Ventura fins que ja érem dins del cotxe i en marxa que el vam anar a saludar i per veure com havia arribat.

Si abans de marxar m'haguéssin dit que ens passaria l'aventura de la pedra, hagués dit que no i m'hauria quedat a casa tal i com teia previst, però un cop fet trobo que hagués sigut d'imbècil haver-ho rebutjat. Sí gent, ja veieu com som, però és que aquesta mica d'aventura ens agrada, què hi farem. I aquesta ha sigut sensacional!!!!!!

A més, en un sol dia, 2  100 cims: el Matagalls  i Les Agudes.

Abans d'acabar donar les gràcies a en Genís per la paciència que té amb nosaltres. Gràcies Genís!!!

FOTOS

TRACK

MONTSENY SURPRISE!!

Què tal gent! El passat Diumenge vam fer una ruta molt recomanable al voltant del Matagalls, concretament Viladrau - Coll Pregón - Matagalls - Collformic - Sant Segimon - l'Erola - Viladrau. En aquesta ocasió havíem preparat aquesta sortida per en Pere i la Carme. Al final vam ser: en Pere i la Carme, el deixeble maki cako Josep Ventura, el meu germà Jordi, la Carme i en Lluís Tuneu, la Maria i jo. Ep, en Bitxo també va venir!!
Vam sortir de Viladrau tot enfilant-nos cap a la Font del Llop i la Font dels Mosquits. Estàvem envoltats d'unes vistes espectaculars, amb els tons taronjes i marrons d'aquesta època. Al cap de poc vam arribar al Coll Pregón, que per qui no ho sàpiga és el pla que s'hi acampava el dia de l'aplec de Matagalls. A partir d'aquí ja només quedava una última pujada fins al cim del Matagalls. Quan hi vam arribar només hi havia boira i no es podia veure res. A aquella hora ja hi havia gana, i per això vam decidir de treure l'esmorzar:
coca, fuet, xocolata, tastet de truita d'albergínia, coca-cola,... mireu:

Després de les fotos de rigor,

vam començar la baixada cap a Collformic, però vam recular uns instants per veure les vistes que només es van poder contemplar durant uns instants en que la boira es va moure. Si a dalt a Matagalls es podia veure el sol, quan vam arribar a baix a Collformic ja plovia bastant. Allà ens hi esperava en Genís amb un havituallament amb: fruita, patates xips, galetes, cafè, isostar i coca-cola, i el millor de tot, un cotxe que hi podies deixar el que volies i podies agafar de tot, per exemple, jo vaig deixar la maleta i la càmera i a canvi vaig agafar un impermeable d'en Genís, que em va salvar de la pluja. Gràcies Genís!! I és que aquesta vegada em van agafar amb bragues, no m'esperava que plogués, i encara menys al metaix recorregut que havíem fet la Maria i jo la setmana anterior!! Si em vaig quedar igual que feia una setmana, sense vistes i sense càmera!! Després de Collformic ens esperava Sant Segimon i l'Ermita de l'Erola per tornar a Viladrau.  Un matí fantàstic, envoltat de bona companyia, bones vistes, paisatges espectaculars i bon menjar. Què es pot demanar més? Ah, que no hagués plogut!! Però si encara em va servir de lliçó que a la muntanya hi has d'anar preparat!I per acabar vam anar a dinar a l'Hostal Bofill de Viladrau.

Ja estic esperant repetir l'excursió, però amb sol!!!!

FOTOS

TRACKS

MATAGALLS - VIC

Hola a tohom! Acabo de tornar de la 31a edició de la clàssica Matagalls - Vic, i avançar-vos que per mi ha semblat un entrenament del Follet Tortuga (quan actualitzi l'entrada ja us ho explicaré). Avui ha vingut la Maria i ens ho hem passat d'allò més bé, això sí, tot passat per aigua.

ACTUALITZACIÓ I CRÒNICA (DIMARTS, 8 DE NOVEMBRE DEL 2011)

Què tal gent!! Realment avui han passat 2 dies després de la Matagalls-Vic i encara estic que no m'ho crec! Va ser sensacional, i segurament que molta gent que l'ha fet en alguna edició sabrà el perquè d'aquesta eufòria. També perquè aquesta entrada del bloc no para de rebre visites, cosa que això vol dir que la gent li interessa!! Només un però, i és que dec tenir el GPS mal ajustat i no conta bé les altimetries,; dir-vos que ja hi estic treballant!

Són les 6 del matí i sona el despertador. Jo ja fa més d'una hora que no puc dormir. Seran els nervis per la Matagalls-Vic? El sopar familiar d'ahir a la nit?

Vés a saber, el que compte és que no m'he adormit i arribaré d'hora a la Plaça Major. He quedat amb la Maria a 2/4 de 7 per agafar el bus que ens portarà cap a Coll Formic per començar la caminada. Hi arribo puntual i sort que la Maria ja hi era feia estona fent cua, ja que ella era bastant endavant i al final hem acabat de pujar primers al tercer bus. Amb les ganes al màxim hem sigut els primers a pujar tant ràpid que ens hem escapat del control dels organitzadors, a més, hem donat una volta per sota les voltes perquè ha començat a ploure; en fi, que han vingut corrents a veure la nostra butlleta d'inscripció per si ens colàvem!! Un cop el bus ple, un noi de l'organització ens ha comentat que ha plogut durant varis dies seguits (això no era nou) i durant tota la nit, en conseqüència ens ha donat un parell de consells per estar alerta en algun punt:

1. La baixada de Sant Segimon està molt relliscosa, amb la forta pendent, les fulles al terra i tot xop caldria extremar les precaucions.

2. Durant el recorregut s'han de travessar diferents rieres que normalment amb un salt ja fas, però degut a la pluja s'han convertit gairebé en rius. Consell: Si algú es vol treure les sabates i els mitjons per no mullar-se ho pot fer. (No, si al final nedarem i tot!)

3. A l'entrada a Vic s'ha hagut de modificar el pas pel riu. Estigueu atents a la senyalització.

4. Hi ha tres tipus de senyalitzadors. El primer son unes banderoles petites de color taronja fluorescent (com les de la Cursa de l'Olla de Núria), després les cintes vermelles i blanques, i una tercera amb el logo de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

5. Que vagi molt bé el dia i bona sort a tothom!!

Els vidres del bus estan totalment entelats i no es pot veure l'exterior. Aprofito, doncs, per xerrar una estona amb un grup de corredors que s'han instal·lat darrere nostre. Encara és de nit. Un cop a Coll Formic ja és clar, i per fi, podem començar a caminar. Només baixar del bus ja he rebut la primera classe dels dies de pluja: has d'anar ben preparat abans de baixar del bus, ja que sinó perds molt temps preparant els impermeables, primer el de cames i després el de cos, la gorra amb visera, la motxilla,... Em sembla que portàvem una hora caminant que encara m'estava posant l'equip en condicions. Un tema que m'ha agradat és que un cop arribes a Coll Formic ja pots adreçar-te cap a la línia de sortida i pots començar, i no has d'esperar a tothom. Allà ens han donat un got plegable, que en aquell moment no n'era conscient de l'ús que en faríem als havituallaments. A les 8 en punt hem començat, la Maria i jo junts, deixant passar els corredors. Hem començat pujant en direcció al Matagalls, però per qüestions medi-ambientals no es pot fer el cim, per això aviat ens han desviat cap a l'esquerre per dirigir-nos a Sant Segimon. Llavors ha començat tot baixada fins a trobar el primer havituallament, però durant aquests primers 10 quilòmetres el camí ha sigut espectacular, i dic el camí perquè poca cosa més podíem veure. La Maria, experta d'aquesta regió, m'anava explicant què ens trobaríem al camí, com es deien les fonts, i sobretot m'ha explicat que el camí de baixada a Sant Segimon hi haurien uns castanyers espectaculars, unes rieres que no vegis i que avui descobriria el perquè la tardor és el moment ideal per fer senderisme pel Montseny. La veritat és que tenia tota la raó, però la pluja no parava de cap manera, així que si us pensaveu veure aquest paisatge amb fotos us dic que serà un altre dia, que tampoc estic disposat a quedar sense càmera!! Llavors ha vingut el moment de travessar la riera, i alguns han seguit l'exemple que ens han donat al bus, però sense massa èxit, ja que si ja vas moll de dalt a baix poca cosa serveix treure't les sabates i els mitjons si ja estan molls.

Molt divertit, això sí, no us penseu que us ho dic en broma, que si alguna cosa ha provocat la pluja és el riure de tothom, sobretot a l'hora de passar pel riu. Pel que fa a mi, encara anava sec, gràcies als impermeables que vaig anar a comprar el passat Divendres al Montanyà. Cal anar ben preparat! Bé, al final de la baixada hem arribat al primer control, l'esmorzar. Un havituallament amb tot: entrepà de botifarra, pastes, cafè calent, begudes variades,... tot per agafar forces per encarar la segona pujada. Òstres, menjar abans d'una pujada... m'he menjat mig entrepà i cap amunt. A partir d'aquí la muntanya canvia de vegetació i ja hi queden pocs castanyers. Es travessa una casa pairal que em sembla que és la Sala d'en Serrallonga, en bastant mal estat de conservació. Aquí he tingut un déja-vu, i és que sense que hi hagués anat mai (o almenys jo ho recordi), aquesta casa l'he somiat bastantes vegades!! Els pròxims 5 quilòmetres han sigut tot pujada, i al cap de poc hem trobat una altre havituallament. He aprofitat per menjar un plàtan i seguir endavant, que encara no érem ni a mitja caminada. Algú ha preguntat pels iogurts, i ens han assegurat que n'hi haurien al proper havituallament, a l'enclusa de Taradell. Potser ha sigut el tram més monòton, però hem pogut contemplar els efectes devastadors del foc de Taradell de fa uns 28 anys, que avui en dia encara es reconeixen. Abans d'arribar a l'enclusa, hem travessat 2 vegades la carretera, sense ningú de l'organització per avisar al cotxes. No recordo si era a la primera o a la segona carretera que el camí està tancat amb cadena i amb unes columnes de ferro que a priori no hi havia dificultat, però amagat a l'herba i al mig del camí m'he empassat mig cos, la part dreta, la meva cama i el pal de caminar, ens ha engolit el terra, sort que duia els pals, ja que el de l'esquerre m'ha servit per amortiguar el cop, però el meu braç ha picat en sec amb la columna quedant immobilitzat per uns instants. "T'has fet mal a la cama?" "No, no, a la cama res, però al braç esquerre...!" Realment el cop ha sortit al cap de poc, però suposo que al no fer calor m'ha anat passant. Llavors hem travessat un altre riu i a mi encara no m'havia entrat aigua, fins que un bassalet aparentment inofensiu i amb herba flotant m'ha ben enganyat perquè no fos dit que acabava sec. L'aigua m'ha arribat fins a mitja cama i ha provocat l'entrada d'aigua a dintre les bambes!! He aguantat 5 hores eixut!! Bé, això volia dir que a partir d'ara els bassals pel mig, fet i fet no quedava remei. He aprofitat aquest moment per menjar-me la segona part de l'entrepà que havia guardat de l'esmorzar, i just després ha començat la tercera pujada, cap a l'enclusa. Allà ens hi esperava el tercer havituallament. Quilòmetre 20, unes 2 terceres parts de la caminada. Allà ens hi esperaven iogurts, pastes seques, amb xocolata, begudes,... Sort del got plegable! Ara ja només ens quedaven uns 13 quilòmetres, i a sobre jo amb la moral ben alta perquè era el tram que em coneixia. Ja només deixar l'havituallament ens hem trobat el camí barrat per una biga de formigó. Què hi feia allà? Això era una cursa d'obstacles! I a sobre sense parar de ploure!! Després de la biga, una esplanada que algun energúmen va cremar fa poc l'han deixat totalment sense vegetació. Imagineu-vos una esplanada amb pendent lateral i

PLENA DE FANG!!! FANG!!! FANG!!!!!!!! FANG!!!!!!!!!!!!!!

No, si és que a mi m'agrada el fang, però allò era inesperat. Només volia que parés de ploure, almenys mitja hora, per poder treure'm una estona la caputxa i veure la claror del dia!! Però tant de fang, algú relliscant, algú rient i relliscant, algú cridant NO!!!!!!!!!!!!! Almenys la Maria i jo no hem caigut! Però els què ens esperava!! Un camí aixafat per l'aigua amb profunditats de metre a metre i mig!! Jo he baixat fent eslàlom, amb una cama a cada banda. La Maria l'ha travessat pel mig, tothom té la seva manera de caminar. Però jo ja sabia més o menys per on passava el següent recorregut, i per qui avisa no és traïdor, ja he avisat a la Maria el què ens esperava:

FANG, FANG i més FANG!!!!!,

ja que normalment, ens dies secs en aquell racó ja n'hi ha!!

Sí, ens hem trobat molt fang, però ha parat de ploure!!!!! Ja puc fer fotos!!! I la visita la presa de Saladeures tot sobreixint de la quantitat d'aigua feia patxoca, digne de desviar-se un pèl del camí per veure-ho. Llavors més fang en camins estrets i fang per travessar el pont.

Fang per tot arreu!! I els que s'han descalçat per travessar el riu! Un cop passat Saladeures m'he trobat amb la meva mare i la meva iaia, que m'han vingut a veure. Les he trucat una estona abans aprofitant que no plovia. No, si ens han animat, fins i tot a acabar d'arribar a Vic en cotxe!! jeje que hi volem arribar per pota!!! A l'últim havituallament gairebé ni ens hem parat i hem fet seguit cap a Vic. Al cap de res ha tornat la PLUJA!! Òstres no!!! Voleu saber quanta estona hem estat sense pluja? Doncs mitja hora, la que havia demanat!! La Maria ho ha comentat com a casualitat jejeje, i a sobre sense pluja per davant de casa!! I ja només ens ha quedat un últim tram, fins a Vic. Hem travessat la carretera de Vic a Santa Eugènia de Berga, que en aquesta sí que m'hi esperava algú de l'organització, però no. Penseu que és una carretera local que els cotxes hi circulen a 100 km/h!! I al cap de poc ha arribat al tram de travessar el riu, amb la seva respectiva desviació a causa del cabal del riu. A partir d'aquí hem fet de guiris per la ciutat de Vic, començant per l'Anella Verda, l'Atlàntida, les Adoberies, el Casc Antic i finalment hem arribat a la Plaça Major, punt i final de la Matagalls-Vic 2011. Quina alegria!

Temps total, amb parades incloses: 7 hores i mitja.

I voleu saber el perquè m'ha semblat un entrenament del Follet Tortuga? Doncs perquè amb tant de fang les bambes pesaven el doble, el mitjons el doble, 7 hores sota la pluja persistent provocant visió de túnel, fent eslàloms als camins,... No, si encara la pluja té aquest avantatge: que no t'aborreixes!!

Per acabar vull dir que ha estat un plaer caminar amb la Maria, vaja, com sempre! Avui m'ha trucat per veure com estava! Gràcies Maria!

La família Bitxo aquest cop va anr a fer una travessa pel Garraf i per això no van venir.

També donar les gràcies a en Joan Benet, que m'ha fet arribar la història d'aquesta caminada, per si voleu saber com es va fundar, els canvis que hi ha hagut,... CLIQUEU AQUÍ

ACTUALITZACIÓ