dilluns, 23 de maig de 2011

XXIV Ruta VERDAGUERIANA, Folgueroles, 22 de Maig del 2011

Diumenge 22 de Maig, data electoral i data escollida per la Ruta Verdagueriana, enguany l'edició número 24. Per culpa de la crisi enguany es va haver de pagar, però què hi farem. La sortida és a 2/4 de 9 del matí. Acostumat sempre a anar-hi a les 7 és un pel tard, i més si les previsions meteorològiques de sol i calor al migdia son encertades. Avui m'acompanyen la Victòria, que va venir a Sant Joan de les Abadesses, i en Lluís Tuneu, amb en Bitxo i sense la Carme. Comencem la caminada a la Plaça Verdaguer i ens dirigim cap a La Font Trobada i a El Mas d'en Coll, on ens fan entrega d'un ramet de farigola en record del lloc d'inspiració de Mossèn Cinto Verdaguer. Seguim cap a Les Bassetes, Puig Castellet, Can Barretina i Collet de Can Barretina. Fins aquí el recorregut en un 98% és exactament idèntic al de la caminada de la setmana anterior de Sant Julià de Vilatorta però en l'ordre invers, i ja ho diuen: vols caldo, doncs 2 tasses, perquè si jo mai havia estat al poblat Ibèric prop de Folgueroles, en una setmana dues vegades!! Després ens vam dirigir cap a Coll Lloberola, l'Empriu i Sant Llorenç del Munt, punt de l'esmorzar: entrepà de botifarra, coca,... Va ser encertat que ens deixéssin accedir a l'interior de Sant Llorenç del Munt. Un punt molt a favor cap a l'organització. Després d'esmorzar vam fer camí cap a Folgueroles passant per Coll Pedrís, el Collet de Collsameda i Collsameda, un punt de control amb sorpresa i molt proper a Sant Llorenç, potser massa. Vam arribar al Gorg de Llitons, punt que vam endinsar-nos al Gorg per veure'l en òptimes condicions. Vam travessar el Passant de la Sorra i vam arribar a El Foquers. Aquest últim tram entre Sant Llorenç i El Foquers hi havia molta pista. A mi m'agrada més el bosc i els corriols, el vaig trobar una mica aborrit. Finalment vam arribar l'Ermita de La Damunt, punt final del recorregut. ens esperàven Pets de Monja i Anissos, i beures, i gent,... I quan estàvem a punt d'arribar al cotxe, va i trobo a faltar algú: "I en Bitxo?" Sí. en Bitxo durant tot el matí s'havia comportat de manera estranya, anant-se parant tota l'estona, trovaba a faltar la Carme, i en aquesta ocasió el vam deixar a La Damunt. En Lluís Tuneu va haver de recular i anar-lo a buscar! Es veu que estava tant feliç jugant amb els nens!! I per acabar un refresc a Can Pascual i
la classe de sardanes per la Victòria. O us pensàveu que no ens en recordàvem!! Vam aprendre a fer llargs després de recordar com eren els curts. Si és que amb una bona alumna ensenyar no costa gens!!
Fins aviat, i salut!

XXVIII Caminada Popular de les Guilleries, Sant Julià de Vilatorta, 15 de Maig del 2011

Hola de nou! Si el passat Divendres 13 de Maig vaig participar a la caminada del Barri dels Caputxins de Vic, barri el qual m'ha vist créixer, el Diumenge em tocava al segon lloc que també m'ha vist créixer: Sant Julià de Vilatorta i els seus voltants, més concretament a la masia de l'Omeda, el bosc del Llopart amb la seva font, el Gorg Negre,...
Divendres després de la caminada pel barri de Vic vaig convèncer a en Jordi que m'acompanyés a la Caminada de les Guilleries de Sant Julià de Vilatorta, que em feia especial il·lusió perquè transcorria per trams on feia molts anys que no hi passava i em recordava de quan era petit, ja que vaig créixer per aquestes terres. Amb una condició: no agafar el cotxe! I dit i fet! Si la caminada oficialment començava a les 7 del matí, a 3/4 de 7 ja enfilàvem cap a Sant Julià. Anant cap al punt de sortida ens comencem a trobar els primers caminadors que ens vénen de cara. Deduïm que una part del recorregut que fem a la inversa el tornarem a fer com a mínim 2 cops més: un per la caminada i l'altre per tornar a casa. Al cap de poc ja érem al Parc de les Set Fonts, lloc d'inici de la caminada. Fem les respectives inscripcions i comencem, tornant a fer el recorregut que abans havíem fet a la inversa per arribar-hi. Passem per La Quintana, La Sauleda, Can Goules, cada cop més a prop de casa, la Pineda de l'Omeda: quin fangueral, o com n'hi vulguis dir, fangueral, femer, merda... en aquell moment vaig entendre les ganes del meu pare a no fer la caminada: el dia abans no havia parat de ploure, i ell sabia que passaríem per una zona amb tot el camí enfangat, pitjor, massegat pel pas de les seves vaques mitja hora abans!! Però si ami el que més m'agrada d'una caminada és el FANG!! Sensacional!! Millor impossible!!! L'Omeda és a casa els meus avis i als estius fins i tot ens havíem banyat a la bassa!!! Si mireu les fotos veureu com és. A continuació ens venia un tram conegudíssim per en Jordi i jo, direcció el Bosc del Llopart: els refugis de la Guerra Civil, la goma que no es podia arrencar, els escurçons que travessaven el camí... històries d'estius innoblidables. El que em va semblar increïble va ser l'estat ESPECTACULAR que ens va donar el bosc, semblava una selva amb tanta vegetació i tant verda! Feia molt de temps que no havia vist el bosc en aquest meravellós estat. No es podia ni veure la Font del Llopart! Si de fang no n'hi havia prou, la pujada cap al Gorg Negre va ser d'escàndol. I un cop a dalt, quines vistes! Puiglagulla, el Montseny, els camps de cereal. Acte seguit ens dirigim cap a la Caseta del Gili, el Pujol, Can Saurell i Can Bassas i arribem al primer control: La Sala de Vilalleons. Quin primer control: podies escollir iogurt o Actimel de tots els sabors del mercat. Vaig escollir un Actimel natural i se'm va posar d'allò més bé. Després ens vam dirigir cap a La Costa i Puig Moltó, segon control: galetes, fruita, llet amb cacao de Llet Nostra,... Si ja ho diu la Carme, a més caminades més m'engreixo! Per fer gana per l'esmorzar, vam anar fent camí cap a la Casilla de Romagats (punt on travessem l'Eix Transversal) fins arribar a Torrents, lloc de l'esmorzar: entrepà de botifarra o cansalada, diferents begudes i no recordo què més hi havia. Amb la panxa ben plena ens decidim anar cap al control 3, el Coll de Portell, lloc del recorregut on se separa i es deixa escollir recorregut llarg (20 km) o curt (17 km). Nosaltres escollim el llarg, posats a fer. Arribem a Can Barretina, travessem un poblat Ibèric, que encara no hi havia estat mai, i com que en Bitxo no ens acompanya sí que ho fa la Xispa, una gossa idèntica a en Bitxo de la Carme, que se'ns afegeix en aquest punt, i ens dirigim cap al Mas d'en Coll i ens trobem el control 4 a punt d'arribar  a Sant Julià: L'Arumí. Seguim cap a Can Tramuntana, l'Albereda i finalment altre cop al Parc de les Set Fonts. Quina excursió més divertida! Llavors quedava tornar a casa a peu. I apa, tornar a fer per tercer cop el tram fins a l'Omeda, això sí, amb una petita variació. És realment desconcertant com en un sol dia passis tres vegades pel mateix lloc i cada vegada sigui diferent per les tonalitats de la llum del Sol. Si teniu temps un dia us recomano que ho experimenteu. I finalment per acabr la jornada ens esperava a Sant Marc un dinar Xino-Xano per valorar com havia anat la Trailwalker. També s'hi van afegir els meus pares, la Iaia Dolors i l'altre meu germà en Marc. Un dia ple d'emocions!!

CAMINADA POPULAR DEL BARRI DELS CAPUTXINS - VIC, 13 DE MAIG DEL 2011

Hola a tohom! Ara feia uns dies que no us actualitzava el bloc i és perquè tanta feinano havia tingut temps per fer-ho.
Si fem una ullada al passat més recent, concretament al Divendres 13 de Maig, en Jordi em va proposar d'anar a fer una caminada d'una hora i mitja organitzada per l'associació de veïns del barri dels Caputxins de Vic. Curiosament és el meu barri actual i no m'havia arribat la informació fins al mateix dia de l'acte, però cap problema, tenia moltes ganes de caminar per la ciutat i el barri on m'han vist créixer. Si Divendres hi havia aquest tema per realitzar, Diumenge hi havia una caminada per Sant Julià de Vilatorta, un altre dels punts on em porta molts records de petit, però ja us ho explicaré en una altra entrada. El que deiem, tenia unes ganes fortes de fer alguna caminada relacionada amb Vic, i si era al meu barri millor. Què més es pot demanar!
Vam començar la caminada a la Plaça dels Màrtirs, amb cares conegudes per tot arreu. Aviat ens vam dirigir cap a la llera del riu Mèder (més conegut col·loquialment parlant com pel Merder) passant per la Plaça de l'Ambulatori, el carrer Sant Jordi, travessant el carrer Torelló i passant pel costat d'una antiga pelleteria. Un recorregut especial, de nit, pel costat del riu, travessant ponts, molta humitat i els frontals. Divertit. Llavors vam encarar la recta final pujant pel costat del col·legi Guillem de Montrodón, al costat la capelleta de Sant Miquel Xic i acabant al costat del Mas dels Frares. Un vist i no vist. Però allà ens esperava una sorpresa: uns quants telescopis per observar la Lluna, els estels, els planetes (vaig observar nítidament Saturn, o això és el que ens van dir) i la parada de fruita pels caminadors. També molt divertit. I com que els Xino-Xano sempre tenim ganes de descobrir més, en Jordi i jo vam anar a fer un tram de la Ruta Verda que encercla la ciutat de Vic, arribant al nostre destí pel Seminari de Vic. Un acte diferent i molt divertit.

Eleccions Municipals a Taradell - 22 de Maig del 2011

Aquest passat Diumenge 22 de Maig hi han hagut eleccions als ajuntaments catalans. Després d'anar a la marxa Verdagueriana de Folgueroles vaig anar a votar al meu col·legi electoral, el Guillem de Montrodón de Vic, i vaig decidir anar a ajudar als meus companys de Ràdio Taradell, que feien un seguiment acurat de les eleccions al municipi des de ben d'hora al matí. M'hi vaig presentar passades les 8 de la tarda armat amb la càmera, per si hi havia alguna cosa per cobrir. Amb en David Bigas ens vam situar a peu de meses per veure com evolucionava el recompte. Al cap de poc ja vam veure que a partir d'aquell moment alguna cosa seria diferent a l'Ajuntament de Taradell. I així va ser: CiU va perdre la majoria absoluta que havia tingut fins aquell moment (a partir d'ara s'haurà de pactar) i van entrar dos grups nous a l'Ajuntament: Solidaritat per la Independència i Plataforma per Catalunya. El resultat va quedar així:
CiU: 6 regidors
ERC: 4 regidors
SI: 2 regidors
PxC: 1 regidor
Vaig passar nervis a l'hora que anava omplint la taula amb el número de vots de cada partit i a cada mesa amb el secretari i siguent dades oficials, per llavors córrer a portar-les als companys a l'estudi de la ràdio.
Després van venir les decepcions i les alegries, depèn del partit en qüestió:
PSC: van marxar molt d'hora, ni 1 regidor
SI: Festa amb cava al costat dels estudis de Ràdio Taradell i entonant Els Segadors
En aquests moments portar la càmera va ser un encert perfecte.
I per acabar la jornada a les tantes vam fer un sopar tot l'equip de la Ràdio, al Bar de Can Costa!


dimarts, 10 de maig de 2011

INTERMÓN-OXFAM TRAILWALKER 2011

Hola a tots. Passades ja unes hores, i un Dilluns realment Dilluns, us escric la crònica del què vaig viure aquest passat cap de setmana durant la TrailWalker 2011.
La marxa va començar el Dissabte 7 de Maig a Santa Maria de Palautordera a les 9 del matí, súper puntual, però nosaltres ja fa gairebé 6 mesos que estem suant la samarreta perquè arribat el dia surti el millor possible. Es pot dir que aquesta aventura va començar el Divendres 6 a la tarda, quan vaig poder fer festa de la feina i vaig poder anar a buscar la Camper a CampuRent amb la Carme, quins nervis!! Quan vam arribar ens van dir que ens deixarien la Marco Polo, una Camper de Mercedes-Benz: espectacular!! Blau Elèctric, la reina de totes les mirades a la TrailWalker, tothom ens deia a veure a on l'havíem llogat, i a l'assabentar-se que CampuRent ens l'havia deixat, ni s'ho creien i s'afanyaven a apuntar-se el web. Vam anar a Manlleu a carregar les primeres maletes, el menjar, la farmaciola,... Un cop tot acabat tocava anar a dormir, tasca realment difícil quan hi ha el nivell de nervis alt. Vaig posar el despertador a 3/4 de 5, i com si ja ho sabés em vaig despertar jo sol a 2/4 de 5. Carreguem la Camper amb el material del meu germà, en Jordi, i el meu, i fem cap a Manlleu, a buscar els 2 primers caminadors, la Carme i en Lluís. Els nervis hi eren, però sobretot les ganes de fer-ho, perquè el primer pas ja l'havíem fet tots fent el donatiu de més de 1500 euros. Vam anar a buscar a la Maria a casa seva, a Aiguafreda. Després ja només quedava una última parada: Santa Maria de Palautordera, lloc d'inici de la TrailWalker. Vam arribar molt puntals, abans fins i tot que en Quim, que ens volia veure a la sortida, i també abans que en Sergi, que va arribar amb l'Andreu. Un cop tots reunits anem cap a la taula d'inscripcions: fins a 3 taules diferents, la primera amb el tema paperassa, la segona amb un petit regal per tot l'equip consistent amb una bossa del TrailWalker plena de coses diferents a cadascú. Normalment no caldria explicar-ne el contingut, però és que a mi em va tocar una bossa de les patates de la Hello Kitti!!!! I la tercera taula donaven la samarreta oficial de la marxa, això sí, només als caminadors, com si l'equip de suport no hi pintés res de res.
Primer missatge per l'organització: quan has hagut de preparar tot l'enrenou que va suposar primer el donatiu mínim, i després tot el material de l'habituallament i equip de suport, tant se val si hi ha regal o no, ho fas per l'experiència personal que voldràs viure, però això de fer aquestes distincions no va caure bé a cap equip, un simple detall com aquest pot fer arribar a decantar la balança de tornar a participar un any més.
Llavors, els caminadors van anar a passar pel control de l'entrada per veure si hi duien el material obligat, mentre "l'espiquer" ho anava anunciant. Durant el brífing es va explicar el recorregut de la caminada, els punts a on el recorregut s'havia modificat, es van entregar premis a la iniciativa solidària més original (entre d'altres premis), que no la sabem perquè no es van ni dignar a explicar-la i els parlaments dels padrins de la cursa, en David Barrufet i la Maria Basco, i el de l'alcalde. A les 9 en punt començava a moure's tot plegat. L'equip Xino-Xano ja feia les primeres passes cap a Monistrol de Montserrat. Quin goig que feien tots 4 amb la samarreta!! En Lluís, en Sergi, la Maria i la Carme, tots amb un somriure d'orella a orella, esperant l'aventura del TrailWalker. L'equip de suport va anar a ofegar el ventre de gana, i de pena per en Quim que ens ho explica al seu bloc. Ens despedim d'en Quim i de l'Andreu i ens dirigim cap al nostre següent destí: El Figaró, punt de control número 3 pels caminadors i número 1 per l'equip de suport.
A l'arribar a El Figaró ens fan desviar cap al pàrquing habilitat per l'ocasió: a gairebé 2 quilòmetres del punt de control dels caminadors. Mentre els 4 no arribin, hi ha temps per planificar l'endreça de la Camper, realitzar un mural amb tots els que ens han ajudat a fer possible la TrailWalker i fins i tot per afeitar-se (eh Jordi!!). Primer missatge SMS rebut el dia 7 a les 11:20 hores: "Control 1". Això vol dir que han arribat al primer control, a la Bassa de Sant Elies, 10,9 quilòmetres. Segon missatge SMS rebut el dia 7 a les 13:20 hores: "Control 2". PK 17, La Calma-Tagament, ja s'acosten. Acordem que quan els hi falti poc per arribar ens truquin i ens diguin què els hi fa falta, ja que el control està a més d'1,5 quilòmetres respecte el pàrquing que ens han reservat per l'eqiup de suport. Dinem a la Camper mentre va plovisquejant. Unes tallarines a la carbonara i pilotilles, per postres un iogurt. Al cap de poc ja rebem el primer encàrreg:
Per la Maria: Bambes, bosses recuperat, barretes i gel.
Per la Carme: 2 cocacoles i els Kit-Kat.
Per en Sergi: Llauna de Tonyina (amanida de tonyina).
Tenim la Camper estacionada al costat d'una furgoneta d'uns companys de Pamplona. Per l'hora en que ells han marxat cap al control, i nosaltres també hi hem anat, el seu equip va gairebé igualat amb el nostre. A poc per arribar al punt de control la Matilde, la mare de la Carme, ja ens truca a veure si ens podem reunir tots per rebre els caminadors tots junts, i els anem a esperar davant unes escales per les quals tots van baixant. La Carme mira el rellotge quan arriben: les 15:13. El Figaró, PK 28,7. Entrem tots junts al control i és quan ens trobem amb la primera incidència: en Sergi diu que li fa tant de mal el peu dret que si és possible la retirada, què representaria per a l'equip el seu abandó. La seva cara ho reflectia tot, sobretot el dolor emcional i ens ho explica al seu bloc. Sergi, des d'aquí que et recuperis aviat i a més t'esperem a la trobada que farem d'aquí poc. Tu ets un membre més de l'equip a partir del dia que vas decidir ser-ho. Recorda que gràcies a tu vas fer possible tota la nostra aventura. Personalment t'admiro i t'estic molt agraït pel que ens has regalat!!
Doncs el seu abandó representava que podíem continuar igualment, però si després algú altre abandonava, s'havia d'afegir a un altre equip i compartir  tàctiques. L'equip de suport vam decidir portar en Sergi a l'estació de tren de La Garriga, ja que els que passaven per El Figaró no tots paraven. El següent punt de control era a Sant Feliu de Codines. Els amics de Pamplona havien marxat primer, però per sorpresa nostra es veu que no sabien com arribar-hi, i van decidir seguir-nos fins que van veure que La Garriga no era Sant Feliu de Codines i que ens desviavem del trajecte. Pobres, van arribar-hi 20 minuts més tard que nosaltres. Vam deixar en Sergi tot trist a l'estació, i a les 17:13 arribàvem a Sant Feliu de Codines. Tot just posaven els primers indicadors del pàrquing, provocant el caos circulatori pels carrers estrets de la població. Al control de Sant Feliu de Codines hi trobem coneguts de la comarca: en David i en Miquel que treballa a la botiga de discos vigatana "Martulina Divina". Déu ni dó: tota la família sencera, amb el nens i el regal d'aniversari del dia anterior: un Hàmster!!! Si és que ni que volguéssis podries avorrir-t'hi!! Els Xino-Xano arriben a les 20:13 hores, PK 46,3, Sant Feliu de Codines, i descobreixen per sopresa seva que no hi havia pasta per menjar. Cap problema, si voleu l'equip de suport us prepara uns pa amb Nutella per llepar-se'n els dits! I dit i fet! I apa, tornar a marxar, cap a Sant Llorenç Savall, amb l'esperança de trobar-hi pasta per menjar. Endrecem la Camper i cap a Sant Llorenç Savall, carretera de revolts i pocs cotxes: una autocaravana que anava en direcció contrària a la nostra, ben despistada!! Què ens hi esperava a Sant Llorenç? Per començar ni un sol trist rètol indicatiu del pàrquing, provocant la nostra pèrdua i havent de recular com l'autocaravana anterior, i totes les que ens seguien, que eren en David i en Miquel. I un cop vam arribar, pàrquing desastrós, de grava, amb pendents i màxim per 20 cotxes, Allà hi havíem almenys 50 furgonetes!!! Un camió de suport de Getafe va haver sortir amb una sola roda que li tocava el terra i per poc es tomba, els turismes deixaven el morro per sortir. La nostra sort va ser que com més ràpid i eficients érem a l'hora de recollir i marxar cap a un altre punt, teníem més opcions per escollir plaça, o almenys aprofitar per si algú sortia ficar-nos en un punt millor. I així va ser a Sant Llorenç, que després de sopar un pastís de tonyina vam poder "estacionar" la Camper en un lloc pla. Sorprenent sopar en una pujada. Al cap de poc ens dirigim al pavelló, punt de control dels caminadors: "camilles" amb servei de podologia, gent asseguda al terra descansant,... i la pasta esperada: macarrons. Els hi fem la pregunta que si pels caminadors que arribin més o menys a les 24 n'hi hauria per ells, i molt amablement les voluntaries em van ensenyar la quantitat de macarons que hi havia. Mentre fem espera, fem petar la xerrada amb en David i en Miquel, que em conviden a Carquinyolis. Els llums del pavelló comencen a apagar-se. Petites errades tècniques. La gent amb els frontals de caminar s'il·luminen entre elles. A l'entrada del pavelló i carregats de menjar i cassoles i olles ens hi trobem als amics de Pamplona, que veuen impotents que no podran fer menjar pels seus companys: a dins del pavelló salten les alarmes d'incendi quan  comencen a cuinar!! A 2/4 de 12 es posa a ploure i decidim esperar dins la Camper fins que arribin: a les 00:20 passen pel control, xops de dalt a baix. Sant Llorenç Savall, PK 61,6, control 5. I després de que a tots els controls hi hagués el mateix per menjar, aquí van poder menjar pasta. Molta gent es preparava per passar-hi estona per dormir, amb els sacs de dormir que els preparàven els seus respectius equips de suport. Volien esperar que parés de ploure. Nosaltres vam decidir anar a la Camper i que els caminadors es canviéssin la roba xopa per una de seca. Al cap d'una hora d'arribar van sortir cap al següent punt de control, cap al Coll d'Estenalles. Quina aventura amb la Camper!! Primer, arribar fins a Matadepera. Fins aquí bé, però llavors la falta d'indicadors per arribar al coll era ben palesa. Vam decidir preguntar-ho a una dona que passava pel carrer. La seva cara de sorpresa, pànic, primer, i llavors la mirada de "esteu bojos o què?" després de preguntar-li per Mura o el Coll d'Estenalles no es pot explicar, s'ha de viure. Després d'indicar-nos el camí, vam decidir engegar per primer cop els GPS: No funcionava, no perquè li faltés res, sinó perquè la tempesta que hi havia feia impossible arribar el senyal en condicions. Després d'1 hora i 35 minuts arribàvem al Control 6. Pel camí ens havia agafat de ple la tempesta d'aigua: ensllevissades de terra i rocs a la carretera i aigua, MOLTÍSSIMA AIGUA, tanta que a 20 km/h feiem onades que arribaven al sostre de la Camper. Jo patia perquè pensava que abans arribarien els caminadors que nosaltres. Estacionem la Camper a l'aparcament, sense senyalitzar, i aquí va ser el primer lloc a on vaig intentar dormir, sense èxit. Éren les 03:00 més o menys. A les 04:10 arriben els companys encara més xops. La Carme ens explica gràficament a en Jordi i a mi com havia hagut de caminar. Control 6. Coll d'Estenalles. PK 70,5. Punt de control en el qual hi havia castell de focs a l'exterior, que per veure-ho millor els llums s'apagaven automàticament. Un curt-circuit a l'enllumenat exterior n'era la causa. Un local ple d'humitat. Carreguem energies i a 2/4 de 5 seguim cap al següent punt de control: Mura. Almenys, en aquest tram de carretera havia parat de ploure i el vam poder fer sense problemes. No recordo l'hora que era, em sembla que eren les 05:00 que vam poder aparcar i dormir fins a les 07:00. Durant aquestes 2 hores els primers que han sortit de Mura s'han perdut i han trucat al 112, o això és l'explicació que ens han donat, i s'ha parat la prova 2 hores fins a les 06:00, fins que els Bombers i els Mossos d'Esquadra han donat el vist-i-plau i han re-senyalitzat la ruta. Això de dormir mentre passen coses!!! Bé, a les 07:00 arriben a Mura. PK 78,6. Control 7. Aquí es comencen a veure les cares pròpies del cansament, la gent dormint tapant-se la cara per poder descansar,... Almenys aquí hi ha un projector connectat al canal 3/24 i es pot fer un seguiment de l'estat del temps abans de sortir. Aquí en Lluís va poder fer un cafè amb llet calenta, ja que el local disposava d'un forn microones, l'únic en tot el recorregut. A la Camper, i per apuntar-ho per més endavant, hi hem de portar un pot per escalfar líquids, ja que nosaltres només portàvem una paella. Si hagués sigut urgent, hauríem escalfat la llet a la paella. A les 07:51 sortim de Mura molt més re-animats i pensant que només queden 2 etapes. No sé si va ser el dormir les 2 hores, la pluja de la nit, el sopar,... però des de les 7 fins a les 12 vaig tenir el moment de "baixón". Aquí ja havíem deixat enrere els companys d'assistència enrere i ja no trobàvem coneguts. Vam deixar enrere Mura a través d'una carretereta molt estreta, fins i tot els cotxes s'havien d'apartar de nosaltres. El destí era Rellinars, que hi arribem a les 08:47, no sense haver-nos perdut unes quantes vegades. Ni un rètol de Rellinars enlloc. No som els únics: ens hem parat després d'un pont a preguntar a una persona gran com arribar-hi. Al davant nostre hi ha un cotxe, aparentment d'aquesta persona. Però no, era un altre cotxe d'un equip de suport, també perdut, davant d'una fàbrica abandonada. El cotxe de les noies!! Seguim les indicacions de l'home i arribem a un punt on ni hi ha indicadors enlloc. Decidim anar en direcció Marganell.
SON LES 08:30, SONEN ELS MANEL, AMB LA CANÇÓ ANIVERSARI, A RÀDIO FLAIXBAC, I HA SORTIT LA FRASE DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AL TRAILWLAKER:
SOM ELS AUTOS LOCOS
Retall extret del bloc d'anotacions del trajecte:
Escric això quan ens hen equivocat per enèsima vegada, quan hem d'anar a Rellinars i anem totalment al contrari, cap a Marganell. 3Km enrere hem deixat l'assistència de les noies perdudes davant una fàbrica i etc
I els què ens esperava: arribant a Rellinars hem divisat el camió d'assistència dels companys de Getafe, també perduts, hem entrat en un carreró sense sortida al costat mateix del punt de control i hem hagut de sortir marxa enrere per la impossibilitat de girar, i hem acabat dalt d'una vorera al costat d'una parada d'autobús per la impossibilitat de trobar aparcament. Aquí la senyalització tant del control com de l'aparcament no n'hi havia, fet que ha molestat a tothom. Les noies han arribat fa poc, sort que entre tots ens anem ajudant i anem tirant endavant. El sentit de l'humor no ha faltat mai. A les 12:13 ha arribat el nostre equip, amb sorpresa incorporada: ens esperen la Matilde, que és la dona d'en Lluís Tuneu i la mare de la Carme, en Genís (la parella de la Carme), i la parella de la Maria, en Robert, que també ens va acompanyar a Sant Feliu de Codines i Sant Llorenç  Savall, i que ens ha ajudat en tot moment. També ha vingut la Marta, una amiga de la Matilde. I com no podia faltar, i per acompanyar l'equip fins al final, ha vingut el Bitxo!!!! La Carme ha fet un crit espectacular al veure'l. Control 8. Rellinars. PK 91,8. A les 12:36 els 3 Xino-Xano marxen cap al destí final a Monistrol de Montserrat, acompanyats amb en Bitxo. Els últims 10,5 quilòmetres. Fa un solet difícil de creure. L'equip d'assistencia marxen escortats pels cotxes de la Carme a davant i la Maria al darrere. Ningú es vol perdre l'arribada. Ja falta molt poc. Aparquem la Camper a un dels millors llocs perquè se'ns vegi de molt lluny. A aquestes alçades i les que hem passat això és una tasca fàcil.
Segon missatge per l'organització: No hi havia retolació de pàrqiung excepte a El Figaró que se'ns va obligar a anar molt lluny, i quan hi trobaves no hi havia places d'aparcament, i aquestes eren deplorables. Això també va mosquejar bastant.
Monistrol de Montserrat. Control 9 i arribada. PK 102,3. Son les 15:45. Les emocions esclaten al veure'ls arribar. Tot l'equip formem una pinya i tots plegats travessem la línia de meta. Tots plegats introduïm el xip per última vegada. Ens abracem, saltem, fem el boig, però tant se val. Aquí el que importa és que han arribat sans i riallers. Emocions indescriptibles. Després de 30 hores i 45 minuts d'aquell inici a Santa Maria de Palautordera som al final. REPTE ACONSEGUIT. Truquem a en Quim. Ens recordem d'en Sergi. I la sorpresa final!!! La voleu veure, la solució és a les fotos. Després ens vam anar a dutxar i a dinar. En Genís ens va ajudar a preparar-ho tot, i, Quin dinar!!! La Matilde ens va preparar de tot: pasta, arròs, samfaina (se'm fa la boca aigua!), ous farcits de tonyina, maduixes, macedònia,...
Tercer missatge: va quedar una mica fora de lloc l'anunci a l'arribada del què havia recaptat cada equip. Entenc que tots els equips assistents no els hi feia falta recordar-ho, i més quan les quantitats estaven a l'abast de tothom a internet.
Ja quedava poc per arribar, i aquí és on es demostra fins a quin punt un grup de persones sense haver-se vist mai hem acabat com un TOT, un gran equip que des d'aquí els hi dono les gràcies per haver compartit moments innoblidables com els que hem passat junts. Vam tornar a casa nostra plegats. Anant de casa en casa, de ciutat en ciutat,...



Voldria fer esment de la quantitat d'amics que hem fet durant 2 dies:
en Justo i la Sandra, d'Alfaro, La Rioja, el poble de l'Indurain
els amics de Pamplona, que tant ens van fer riure i malauradament no en recordo el nom
els amics d'Asturies i València
l'assistència de les noies, amb bon humor sempre
en David i en Miquel, que suposo que amb ells ja ens veurem més sovint
els amics de Getafe i el seu camió mai els oblidarem
del japonesos
i molts més que per la meva memòria limitada no m'en recordo ni del nom ni del lloc d'on eren

I SI ALGUNA COSA VULL DIR ABANS D'ACABAR LA CRÒNICA ÉS LA SEGÜENT:
GRÀCIES PER CONVIDAR-ME A AQUEST REPTE VITAL. PER MI SEREU AMICS PER SEMPRE!!!

diumenge, 8 de maig de 2011

TrailWalker 2011

Hola  a tothom!!! Aquest cap de setmana ha tingut lloc l'acte que feia gairebé mig any que estàvem esperant i preparant amb moltíssima il·lusió: La Intermón-Oxfam Trailwalker. La crònica i les fotos les posaré quan m'hagi recuperat de les hores sense dormir que hem passat. Com que el meu germà Jordi i jo anàvem amb la Camper de CampuRent, faré la crònica des del nostre punt de vista, però us haig d'assegurar que si una frase ha marcat tot el recorregut, aquesta ha estat d'unes imatges gairebé oblidades però que avui us les refresco a la gent de la meva edat: Us en recordeu dels dibuixos animats, que per cert, a mi personalment m'al·lucinàven, que tenien per nom "Los Autos Locos"? Doncs aviat la crònica i us deixo amb el vídeo de "Los Autos Locos" i les fotos penjades al Facebook d'Intermón-Oxfam. Fins aviat i bona nit!!


dijous, 5 de maig de 2011

Preparant el TrailWalker

Hola què tal. Avui mentre preparavem el menjar per portar a la Camper de CampuVic els dos membres de l'equip de suport, en Jordi i jo, a la bústia del correu elèctrònic ens esperava una notícia bastant xunga: en Quim s'ha lesionat, una tenditis, que el deixa fora per caminar el TrailWalker. En un primer moment m'han vingut tot de coses pel cap (i amb les ganes i el temps i els diners que hi hem invertit), però en comptes d'una gerra d'aigua freda aquest cop m'ha vingut d'aigua calenta. Acte seguit he parlat amb la Carme i m'ha explicat que era cert, i que en Quim ja s'ha buscat un substitut: en Sergi Piquer. En Sergi acaba de venir de l'Àfrica de fer la Marathon Des Sables i ens ve a ajudar a nosaltres. Tot un honor. Sergi, des d'aquí et dono la benvinguda i les gràcies per acceptar aquest repte. Per nosaltres és molt important i ens ha significat molt, encara que jo formi part de l'eqiup de suport m'hi he involucrat molt, moltíssim. Així que espero que ens coneguem Dissabte i que quedi l'amistat per sempre! I un missatge per en Quim: et trobarem a faltar, i molt, i que et recuperis aviat, i si Dissabte t'avorreixes ja saps que tens un lloc reservat a la Camper, amb l'equip de suport.
I després de la notícia, el que realment importa i penso que aquesta aventura que succeïrà el pròxim Cap de Setmana ha servit per una cosa molt important: la possibilitat d'haver conegut a persones que ho deixarien tot per ajudar-te i que l'amistat no marxarà un cop hagi acabat el TrialWalker.
I fins aviat, que la TrailWalker ens espera! (Quins nervis...)

diumenge, 1 de maig de 2011

Caminada a SANT JOAN DE LES ABADESSES - 1 de Maig del 2011

Avui s'ha celebrat una nova edició de la caminada popular de l'1 de Maig a la localitat de Sant Joan de les Abadesses. Per mi era el primer any. L'ha organitzat la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses.
Érem més de 200 persones per completar el recorregut de 18 quilòmetres molt ben senyalitzats, i passar per 4 controls abans de l'arribada. Si hagués de descriure amb una paraula aquesta caminada, seria MENJAR, si només hagués de ser una, perquè la veritat hi ha hagut una mica de tot.
Hem començat el dia amb boira, gran amiga nostra, fet que ha causat que al mig del bosc hi hagués un aire misteriós, els arbres altíssims hi ajudaven, però s'ha anat escampant fins que ha aparegut el sol, tot un espectacle de verd espectacular. Les vistes, abans desaparegudes s'han revelat amb tota la seva bellesa.
A part del paisatge, avui he conegut a la Victòria, una dona molt simpàtica que ha provocat l'alegria a la caminada, i més quan hem descobert mútuament les nostres aficions: el caminar, la fotografia i... les sardanes! Ella vol aprendre a ballar sardanes, però estant al capdavant d'un comerç no hi ha cursets amb els horaris que li aniríen bé, i quan ha sapigut que jo n'ensenyo al No Giris Cua, el curset sardanístic del Grup Sardanista Riallera de Vic no ens ho hem pensat ni dues vegades: a l'acabar la caminada hem organitzat un petit curset de sardanes a la gespa, on avui hem après els passos de Curts!! Victòria, el pròxim dia els Llargs!!
I encara no us he explicat el tema del MENJAR. Sí, MENJAR en majúscules, això és el que m'hi he trobat! Dés del primer avituallament fins a l'arribada, un gran assortit de menjar i beure per escollir. Ja en el primer control coca, xocolata (mal pensats!), porró amb anís... al segon control beure, pomes, plàtans,... al tercer control l'esmorzar, i quin esmorzar: botifarra bona, botifarra negra, cansalada, i tota a la brasa!! Llesques de pa de quilo amb tomàquet, beures de tota mena: cocacola, fanta, sucs,... fins i tot aigua, de postres galetes, fruita, coca,... cafè i no sé què més, però amb la panxa plena pujar amunt hagués sigut tasca gairebé impossible, sort que després ha vingut baixada, que sinó ja em veia avisant a en Pere que vingués amb la retro de Cadaqués a estirar, jejeje
Ja veieu, que si al sofà s'hi està bé, anar a caminar encara més.
Fins ben aviat!