CALÇOTADA DE RÀDIO TARADELL (AMB CONCURS DE FLAMS)

CARNAVAL DE TARADELL

CARNAVAL DE TARADELL 2014

L'HORA DEL XUMET - ENTREVISTA AMB EL CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA FRANCESC HOMS - RÀDIO TARADELL 106.7FM

ÀUDIO DEL PROGRAMA SENCER

CONCURS DE REIS DE RÀDIO TARADELL

SANTA EUGÈNIA DE BERGA AMB LA MARATÓ DE TV3 + L'ENCLUSA (100CIM)

30è ANIVERSARI DE RÀDIO TARADELL, 20-23-27 D'ABRIL DEL 2013

CARNAVAL DE TARADELL

25N ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

ELS 3 TOMBS DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA i LA NEU AL MONTSENY

Hola a tothom! Quin Cap de Setmana més intens!! No hi ha hagut temps per aborrir-se!! I Diumenge no va ser l'excepció, ans el contrari!!
Pel matí ens esperava un esmorzar a Santa Eugènia de Berga organitzat pel passant dels 3 Tombs, que enguany s'estrenava com a Festa d'Interès Nacional. Amb el rebombori de la neu del Dissabte, em vaig quedar clapat fins a les 11 del matí (feia moltíííísims dies que no em passava), però de seguida vam decidir amb en Marc baixar a Santa Eugènia amb la Boira (la gossa) a peu. Em pensava que anàvem molt tard i que hauríem de veure el passant dés de segona fila, però no, vam arribar amb el temps just de posar-nos al davant del nostre lloc preferit del passant, a darrere l'Església, amb el sol de cara, que amb el fred que feia s'agaraïa. Vam veure tots els 3 tombs des del principi fins al final, i llavors vam anar a veure les paradetes i a comprar postres.

Realment val la pena visitar aquesta festa a Santa Eugènia, per mi, és el millor passant de tots els que es fan, i no em digueu el per què, perquè sinceramnet no ho sé, és l'aire que s'hi respira de pagès,...

I a la tarda vam decidir anar a veure la neu del Montseny, començant per l'Enclusa de Taradell i seguint cap a Viladrau, Sant Marçal, Coll de Revell i tornar. L'expedició érem en David i la Berta, en Marc i jo.

Espectacular la vista de Les Agudes nevades completament i vermelloses de la posta de sol!!

Salut i alerta amb el temps, que diuen que a mitja setmana pinten bastos!!

La Cobla CONTEMPORÀNIA a Taradell

Hola gent. Avui a la tarda al Centre Cultural de Can Costa i Font de Taradell ha sigut l'escenari escollit, i ja en van molts, per celebrar l'audició de Sardanes de la Festa Major d'Hivern de Taradell. I un any més, hels qui ens han amenitzat la festa han estat els de la Cobla Contemporània. Qui no els conegui no saben que aquesta és una cobla especial, que sap tocar sardanes com les de tota la vida però també en sap de noves, amb adaptacions especials per a l'ocasió. I com no, avui no han sigut menys i han arribat a organitzar aquest espectacle, amb un galop de sortida de vertigen:

I com que jo he ballat, poques fotos hi ha hagut:

RUPIT - TARADELL

Què tal gent! Quina sort, avui tinc festiu perquè vaig canviar aquest dia per un pont, i ha sigut l'encert de l'any, i perquè m'estic recuperant de la Marxa Rupit-Taradell 2011.
Sobrepassat el límit que em pensava que tindria per aquest any (La Matagalls-Vic), i com que em sentia preparat i amb moltíssimes ganes de provar algun repte més, em vaig apuntar a la XXXII MARXA RUPIT TARADELL, organitzada pel Centre Excursionista de Taradell (CET), una marxa d'un recorregut aproximadament de 43,5 quilòmetres. Això volia dir que faria la MEVA PRIMERA MARATÓ, quines ganes de fer-la. A últim moment em va sortir l'oportunitat d'anar amb cotxe fins a Rupit i que ens vingués a buscar a Taradell, fet que en comptes de ser a les 5 a Taradell vaig poder allargar 1 hora de dormir i quedar a les 6 a Manlleu. Dés d'aquí donc les gràcies a en Genís que ens va portar a aquelles hores d'un Diumenge.
En aquesta ocasió érem la família Tuneu: La Carme, en Lluís i en Bitxo, i jo. Un cop vam arribar a Rupit ja vam veure passar per la carretera 5 autocars. A més, estava plovent bastant, fet que va provocar que deixés la càmera de fotos al cotxe. No vull arriscar-me a que s'espatlli sabent que corria perill. Vam començar la marxa a 3/4 de 7 del matí entre pluja i boira. A la cama dreta se m'intuïa un dolor molt localitzat però a priori sense perill, com una picada d'insecte. Sense pausa vam començar a encarar la primera pujada enmig d'un corriol de pedres, fang i aigua. Al cap de poc un tap de gent ens feia aminorar la marxa fins a Can Rajols, punt on s'acaba la pujada i comença la baixada cap a Tavertet per l'Avenc, punt amb vistes espectaculars de la sortida del sol, però per culpa de la boira ens va permetre veure això:

La pluja seguia insistint, però va deixar-nos una petita treva a Tavertet, primer havituallament. Llavors el camí baixava en picat pels Cingles de Tavertet per un terreny espectacular, i degut a la pluja, molt relliscós. A la Riba de Sau ens hi esperava el segon havituallament i el primer punt de control, amb ambulància inclosa. Es veu que degut a les relliscades els de l'ambulància van tenir feina, molta feina.

Després de l'esmorzar a La Riba tocava baixar per travessar el Pantà de Sau, per després encarar les escales cap a Sant Romà. Abans de pujar vaig trobar coneguts de Sant Julià i ens van explicar que hi havia tants graons com dies té l'any. La Carme els va contar i n'hi van sortir 497 o 487, ara no m'en recordo, però sí que molts més dels que ens havien dit.

Al final de les escales i aprofitant que la pluja ens havia donat una treva, vaig treure'm la tèrmica que duia per si feia fred (estem ja a la segona meitat del mes de Novembre). La veritat és que tenia moltíssima calor i la samarreta ve treure un fum... Per fi podia respirar!! El que no em vaig treure va ser l'impermeable, perquè amenaçava altre cop pluja. Al cap de poc ja tornava a ploure, però feia sol. Sabeu la cançó catalana "Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol..." Doncs ahir les bruixes de Vilanova de Sau devien quedar calves de tant pentinar-se!!! A Vilanova de Sau ens hi esperava el tercer havituallament i control per agafar forces per pujar cap al Salt de la Minyona. El camí va ser espectacular, travessant pel mig del bosc per un camí humit i amb bolets, amb una pujada final que no vegis. Just abans d'arribar al Salt de la Minyona hi havia el quart havituallament esperant-nos. El cinquè havituallament es trobava abans del Santuari de Sant Llorenç dels Munts. Altre cop pluja i boira, impedint-nos observar les magnífiques vistes d'aquest tram de la Marxa. A la Mina hi havia el cinquè havituallament i control. Allà hi havia iogurt, que s'empassa d'allò més bé quan fa estona que no has menjat res. Al cap de poc vam trobar el Santuari de Sant Llorenç dels Munts:

Ja no hi havia més controls ni havituallaments fins a Sant Julià de Vilatorta, que hi vam entrar pel cantó de Puigsec, lloc a on va parar de ploure i va sortir el sol. Enguany, l'emplaçament del dinar va ser al Parc de les 7 Fonts d'aquesta localitat i no a dalt del Castell.

Hi vam arribar a les 13 hores. Jo vaig comentar amb els de casa que si arribàvem cap a la una del migdia a Sant Julià és que aniríem molt bé, que de normal potser hi arribaríem a les 2. A Sant Julià hi vam trobar més coneguts. Allà vam refer forces per encarar els últims 13,5 quilòmetres. En aquells moments el cansament encara estava controlat, però no la picada de la cama, que un cop passades les escales de Sant Romà de Sau el dolor es va estancar i no va anar a més però dificultant-me fer cada pas. Vaig aprofitar de fer estiraments per veure si així aconseguia esmorteïr una mica el dolor. De moment, per sort, només ho notava a les baixades, i el que quedava era tot pujada fins al Castell d'en Boix. Començar a caminar després del dinar és més difícil que si menges més light, però què hi farem. Després de comentar la jugada amb els altres i saber que hi va haver algú que va abandonar allà, vam encarar cap a Puiglagulla per la carena, que enguant per les obres a l'Eix Transversal, ens van desviar cap a la Font de la Riera, permetent veure que si a la carretera ja és tot un desmanec, a fora encara està pitjor. Després de fer una última pujada vam arribar Puiglagulla:

Llavors, i com tot el recorregut, vam seguir les marques vermelles i blanques (el GR) en direcció a l'Enclusa, que abans d'arribar-hi hi va haver un altre havituallament i a més ens van explicar que no passaríem per dalt, sinó que vorejariem l'Enclusa pels seus peus fins a l'últim havituallament de la Marxa a 1,5 quilòmetres, al Coll de Taradell. Aquí el cansament ja eren figues d'un altre paner i tot ja es veia diferent. Al Coll de Taradell era el PK 39, això volia dir els últims 4 quilòmetres i mig!! Allà al control m'hi vaig trobar una antiga professora d'Educació Física que suposo que em va reconèixer. Com sempre, molt simpàtica. La seva filla em va segellar la fitxa. Quedava un últim tram de pujada fins al Castell d'en Boix

per després començar el descens cap a Taradell per un camí que semblava una patata ondulada, i per sort per mi, ja que a les baixades ja no vaig poder dissimular el dolor i els hi vaig explicar a la Carme i a en Lluís. Una mica més i no em maten!! Boig!! Haguéssis pogut anar al'ambulància cada cop que hi passàvem per davant!! Jo els hi vaig dir que ho havia fet per no fer-los patir des del principi. En fi, ferides de guerra... Aquest últim tram va ser el més pesat, el que sembla que no acabis d'arribar mai, però quan veus que et vé gent de cara ja saps que la meta està molt a prop.

Al cap de 9 hores i mitja vam arribar nosaltres amb un somriure d'orellla a orella.

De record ens van donar una motxilla que fins i tot podies escollir el color i ens hi esperava un local del CET carregta de menjar i beure. La veritat és que a cada havituallament estava carregat amb menjar i beure suficient i amb un personal excel·lent.

I abans d'acabar la crònica dir que gràcies (o la culpa) de que ahir vaig poder fer la Rupit-Taradell va ser degut a la família Tuneu. Realment moltes gràcies!!!


Ah em deixava la picada...

TRACKS

MATAGALLS - VIC

Hola a tohom! Acabo de tornar de la 31a edició de la clàssica Matagalls - Vic, i avançar-vos que per mi ha semblat un entrenament del Follet Tortuga (quan actualitzi l'entrada ja us ho explicaré). Avui ha vingut la Maria i ens ho hem passat d'allò més bé, això sí, tot passat per aigua.

ACTUALITZACIÓ I CRÒNICA (DIMARTS, 8 DE NOVEMBRE DEL 2011)

Què tal gent!! Realment avui han passat 2 dies després de la Matagalls-Vic i encara estic que no m'ho crec! Va ser sensacional, i segurament que molta gent que l'ha fet en alguna edició sabrà el perquè d'aquesta eufòria. També perquè aquesta entrada del bloc no para de rebre visites, cosa que això vol dir que la gent li interessa!! Només un però, i és que dec tenir el GPS mal ajustat i no conta bé les altimetries,; dir-vos que ja hi estic treballant!

Són les 6 del matí i sona el despertador. Jo ja fa més d'una hora que no puc dormir. Seran els nervis per la Matagalls-Vic? El sopar familiar d'ahir a la nit?

Vés a saber, el que compte és que no m'he adormit i arribaré d'hora a la Plaça Major. He quedat amb la Maria a 2/4 de 7 per agafar el bus que ens portarà cap a Coll Formic per començar la caminada. Hi arribo puntual i sort que la Maria ja hi era feia estona fent cua, ja que ella era bastant endavant i al final hem acabat de pujar primers al tercer bus. Amb les ganes al màxim hem sigut els primers a pujar tant ràpid que ens hem escapat del control dels organitzadors, a més, hem donat una volta per sota les voltes perquè ha començat a ploure; en fi, que han vingut corrents a veure la nostra butlleta d'inscripció per si ens colàvem!! Un cop el bus ple, un noi de l'organització ens ha comentat que ha plogut durant varis dies seguits (això no era nou) i durant tota la nit, en conseqüència ens ha donat un parell de consells per estar alerta en algun punt:

1. La baixada de Sant Segimon està molt relliscosa, amb la forta pendent, les fulles al terra i tot xop caldria extremar les precaucions.

2. Durant el recorregut s'han de travessar diferents rieres que normalment amb un salt ja fas, però degut a la pluja s'han convertit gairebé en rius. Consell: Si algú es vol treure les sabates i els mitjons per no mullar-se ho pot fer. (No, si al final nedarem i tot!)

3. A l'entrada a Vic s'ha hagut de modificar el pas pel riu. Estigueu atents a la senyalització.

4. Hi ha tres tipus de senyalitzadors. El primer son unes banderoles petites de color taronja fluorescent (com les de la Cursa de l'Olla de Núria), després les cintes vermelles i blanques, i una tercera amb el logo de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

5. Que vagi molt bé el dia i bona sort a tothom!!

Els vidres del bus estan totalment entelats i no es pot veure l'exterior. Aprofito, doncs, per xerrar una estona amb un grup de corredors que s'han instal·lat darrere nostre. Encara és de nit. Un cop a Coll Formic ja és clar, i per fi, podem començar a caminar. Només baixar del bus ja he rebut la primera classe dels dies de pluja: has d'anar ben preparat abans de baixar del bus, ja que sinó perds molt temps preparant els impermeables, primer el de cames i després el de cos, la gorra amb visera, la motxilla,... Em sembla que portàvem una hora caminant que encara m'estava posant l'equip en condicions. Un tema que m'ha agradat és que un cop arribes a Coll Formic ja pots adreçar-te cap a la línia de sortida i pots començar, i no has d'esperar a tothom. Allà ens han donat un got plegable, que en aquell moment no n'era conscient de l'ús que en faríem als havituallaments. A les 8 en punt hem començat, la Maria i jo junts, deixant passar els corredors. Hem començat pujant en direcció al Matagalls, però per qüestions medi-ambientals no es pot fer el cim, per això aviat ens han desviat cap a l'esquerre per dirigir-nos a Sant Segimon. Llavors ha començat tot baixada fins a trobar el primer havituallament, però durant aquests primers 10 quilòmetres el camí ha sigut espectacular, i dic el camí perquè poca cosa més podíem veure. La Maria, experta d'aquesta regió, m'anava explicant què ens trobaríem al camí, com es deien les fonts, i sobretot m'ha explicat que el camí de baixada a Sant Segimon hi haurien uns castanyers espectaculars, unes rieres que no vegis i que avui descobriria el perquè la tardor és el moment ideal per fer senderisme pel Montseny. La veritat és que tenia tota la raó, però la pluja no parava de cap manera, així que si us pensaveu veure aquest paisatge amb fotos us dic que serà un altre dia, que tampoc estic disposat a quedar sense càmera!! Llavors ha vingut el moment de travessar la riera, i alguns han seguit l'exemple que ens han donat al bus, però sense massa èxit, ja que si ja vas moll de dalt a baix poca cosa serveix treure't les sabates i els mitjons si ja estan molls.

Molt divertit, això sí, no us penseu que us ho dic en broma, que si alguna cosa ha provocat la pluja és el riure de tothom, sobretot a l'hora de passar pel riu. Pel que fa a mi, encara anava sec, gràcies als impermeables que vaig anar a comprar el passat Divendres al Montanyà. Cal anar ben preparat! Bé, al final de la baixada hem arribat al primer control, l'esmorzar. Un havituallament amb tot: entrepà de botifarra, pastes, cafè calent, begudes variades,... tot per agafar forces per encarar la segona pujada. Òstres, menjar abans d'una pujada... m'he menjat mig entrepà i cap amunt. A partir d'aquí la muntanya canvia de vegetació i ja hi queden pocs castanyers. Es travessa una casa pairal que em sembla que és la Sala d'en Serrallonga, en bastant mal estat de conservació. Aquí he tingut un déja-vu, i és que sense que hi hagués anat mai (o almenys jo ho recordi), aquesta casa l'he somiat bastantes vegades!! Els pròxims 5 quilòmetres han sigut tot pujada, i al cap de poc hem trobat una altre havituallament. He aprofitat per menjar un plàtan i seguir endavant, que encara no érem ni a mitja caminada. Algú ha preguntat pels iogurts, i ens han assegurat que n'hi haurien al proper havituallament, a l'enclusa de Taradell. Potser ha sigut el tram més monòton, però hem pogut contemplar els efectes devastadors del foc de Taradell de fa uns 28 anys, que avui en dia encara es reconeixen. Abans d'arribar a l'enclusa, hem travessat 2 vegades la carretera, sense ningú de l'organització per avisar al cotxes. No recordo si era a la primera o a la segona carretera que el camí està tancat amb cadena i amb unes columnes de ferro que a priori no hi havia dificultat, però amagat a l'herba i al mig del camí m'he empassat mig cos, la part dreta, la meva cama i el pal de caminar, ens ha engolit el terra, sort que duia els pals, ja que el de l'esquerre m'ha servit per amortiguar el cop, però el meu braç ha picat en sec amb la columna quedant immobilitzat per uns instants. "T'has fet mal a la cama?" "No, no, a la cama res, però al braç esquerre...!" Realment el cop ha sortit al cap de poc, però suposo que al no fer calor m'ha anat passant. Llavors hem travessat un altre riu i a mi encara no m'havia entrat aigua, fins que un bassalet aparentment inofensiu i amb herba flotant m'ha ben enganyat perquè no fos dit que acabava sec. L'aigua m'ha arribat fins a mitja cama i ha provocat l'entrada d'aigua a dintre les bambes!! He aguantat 5 hores eixut!! Bé, això volia dir que a partir d'ara els bassals pel mig, fet i fet no quedava remei. He aprofitat aquest moment per menjar-me la segona part de l'entrepà que havia guardat de l'esmorzar, i just després ha començat la tercera pujada, cap a l'enclusa. Allà ens hi esperava el tercer havituallament. Quilòmetre 20, unes 2 terceres parts de la caminada. Allà ens hi esperaven iogurts, pastes seques, amb xocolata, begudes,... Sort del got plegable! Ara ja només ens quedaven uns 13 quilòmetres, i a sobre jo amb la moral ben alta perquè era el tram que em coneixia. Ja només deixar l'havituallament ens hem trobat el camí barrat per una biga de formigó. Què hi feia allà? Això era una cursa d'obstacles! I a sobre sense parar de ploure!! Després de la biga, una esplanada que algun energúmen va cremar fa poc l'han deixat totalment sense vegetació. Imagineu-vos una esplanada amb pendent lateral i

PLENA DE FANG!!! FANG!!! FANG!!!!!!!! FANG!!!!!!!!!!!!!!

No, si és que a mi m'agrada el fang, però allò era inesperat. Només volia que parés de ploure, almenys mitja hora, per poder treure'm una estona la caputxa i veure la claror del dia!! Però tant de fang, algú relliscant, algú rient i relliscant, algú cridant NO!!!!!!!!!!!!! Almenys la Maria i jo no hem caigut! Però els què ens esperava!! Un camí aixafat per l'aigua amb profunditats de metre a metre i mig!! Jo he baixat fent eslàlom, amb una cama a cada banda. La Maria l'ha travessat pel mig, tothom té la seva manera de caminar. Però jo ja sabia més o menys per on passava el següent recorregut, i per qui avisa no és traïdor, ja he avisat a la Maria el què ens esperava:

FANG, FANG i més FANG!!!!!,

ja que normalment, ens dies secs en aquell racó ja n'hi ha!!

Sí, ens hem trobat molt fang, però ha parat de ploure!!!!! Ja puc fer fotos!!! I la visita la presa de Saladeures tot sobreixint de la quantitat d'aigua feia patxoca, digne de desviar-se un pèl del camí per veure-ho. Llavors més fang en camins estrets i fang per travessar el pont.

Fang per tot arreu!! I els que s'han descalçat per travessar el riu! Un cop passat Saladeures m'he trobat amb la meva mare i la meva iaia, que m'han vingut a veure. Les he trucat una estona abans aprofitant que no plovia. No, si ens han animat, fins i tot a acabar d'arribar a Vic en cotxe!! jeje que hi volem arribar per pota!!! A l'últim havituallament gairebé ni ens hem parat i hem fet seguit cap a Vic. Al cap de res ha tornat la PLUJA!! Òstres no!!! Voleu saber quanta estona hem estat sense pluja? Doncs mitja hora, la que havia demanat!! La Maria ho ha comentat com a casualitat jejeje, i a sobre sense pluja per davant de casa!! I ja només ens ha quedat un últim tram, fins a Vic. Hem travessat la carretera de Vic a Santa Eugènia de Berga, que en aquesta sí que m'hi esperava algú de l'organització, però no. Penseu que és una carretera local que els cotxes hi circulen a 100 km/h!! I al cap de poc ha arribat al tram de travessar el riu, amb la seva respectiva desviació a causa del cabal del riu. A partir d'aquí hem fet de guiris per la ciutat de Vic, començant per l'Anella Verda, l'Atlàntida, les Adoberies, el Casc Antic i finalment hem arribat a la Plaça Major, punt i final de la Matagalls-Vic 2011. Quina alegria!

Temps total, amb parades incloses: 7 hores i mitja.

I voleu saber el perquè m'ha semblat un entrenament del Follet Tortuga? Doncs perquè amb tant de fang les bambes pesaven el doble, el mitjons el doble, 7 hores sota la pluja persistent provocant visió de túnel, fent eslàloms als camins,... No, si encara la pluja té aquest avantatge: que no t'aborreixes!!

Per acabar vull dir que ha estat un plaer caminar amb la Maria, vaja, com sempre! Avui m'ha trucat per veure com estava! Gràcies Maria!

La família Bitxo aquest cop va anr a fer una travessa pel Garraf i per això no van venir.

També donar les gràcies a en Joan Benet, que m'ha fet arribar la història d'aquesta caminada, per si voleu saber com es va fundar, els canvis que hi ha hagut,... CLIQUEU AQUÍ

ACTUALITZACIÓ