Hola de nou! Si hi ha una foto que pot resumir aquest cap de setmana que he passat, ha sigut aquesta que podeu veure a dalt. Correspon en un moment a Ceret del Galop de Fantasia de la colla sardanista Riallera de Vic i el qual ha obtingut el premi a millor galop de tots els participants i millor galop en la seva categoria. Però no correm i us explico la història.
Cada any se celebra a l'estiu l'únic concurs de colles sardanistes a la Catalunya Nord, a Ceret. Tot el món sardanista espera algun cop a poder-hi participar. El motiu és que no és un concurs normal, sinó que per accedir-hi has de muntar un Galop de Fantasia i exhibir-lo a tres punts d'aquesta localitat. Guanya el galop més ben valorat segons el jurat. També ens hi agrada anar per poder ballar la sardana de germanor. Abans de res, dir-vos que per una lesió al genoll esquerre vaig haver de prendre la decisió de deixar de ballar, i d'això ja en fa molt temps. Quan el meu germà, en Jordi, em va trucar d'emergència que havia pensat en mi per anar a ajudar a la colla veterana Entre Boires per assistir a Ceret, no m'ho vaig rumiar, però els dubtes van venir després: El Galop com seria?, seria molt difícil?,... Vaig conèixer al grup un Divendres al vespre i vam començar a assajar el Galop i de seguida els dubtes em van passar. A més, la història del Galop era bona: Uns balladors que es coneixen, amor a primera vista. Així va ser com em vaig tornar a enredar a ballar sardanes, encara que fos per un dia.
Aquest passat Dissabte vam marxar tots junts amb autocar en direcció al càmping Les Oliviers (Les Oliveres) a la localitat de El Voló. Allà vam desplegar les tendes. Es notava el grau d'experiència en muntar tendes, portar els martells,...
A mi em van deixar una tenda Canadenca d'uns 30 anys d'antiguitat i carregada de viatges a l'esquena per tot Europa.
Me la van deixar els meus tiets, en Santi (que va venir al Puigmal amb nosaltres) i la Tere. És una tenda petita però autèntica. La vaig compartir amb en Jordi. Quina aventura per muntar-la! Els pals! Els ganxos! Però va quedar plantada com un roc. Fins i tot la vam lligar en una olivera! Llavors va venir el dinar de germanor, o com n'hi volgueu dir. I després del cafè o la migdiada, l'hora de fer els últims assajos del galop, a dins del càmping. Així nosaltres també podríem veure el Galop de les altres colles, ja que un cop allà vas fent el teu i no en pots veure cap més. Ja dés del primer moment hi havien bones sensacions de cara al Galop de la Riallera. Fins i tot la gent el va saber relacionar amb Michael Jackson i el seu videoclip Thriller. Home, unir Thriller amb sardanes es corria un risc considerable! De tant que els hi va agradar ens van demanar de ballar una sardana com Déu mana. Passat aquest moment començava el compte enrere cap al concurs, i això també volia dir els nervis. Arribem a Ceret amb prou temps d'antelació per poder sopar còmodament i canviar-nos amb els vestits de cada colla. Com que jo era una suplència volia dir que el vestit l'havia d'adaptar a les meves circumstàncies: havia de reduïr-lo a 5 talles menys! Cada cop quedava menys, tant com l'augment dels nervis. I per fi, després de saludar-nos entre tots, es dona l'inici del Galop i cada colla es va exhibint. Com més a prop de començar, més nervis, fins al punt que vaig haver de demanar que PROU, que a partir d'aquell moment no se'n parlés més, i que si hi havia alguna novetat s'hauria d'improvisar i PUNT. I com si ja endevinéssim el futur, des del primer moment que vam haver d'improvisar la sortida. Un cop fet el primer Galop, i comprobar que la gent li agrdava i nosaltres sabíem improvisar, els nervis van marxar (per sort) i vam fer els dos següents com res. A l'últim ens vam esperar a veure el de la Riallera i el seu Thriller: Original, espectacular,... la gent quedava fascinada i fins i tot algun crit de por o sorpresa venia del públic. L'aposta arriscada de la Riallera va tenir els seus fruits: PRIMERS!!!! Lo millor era que tots anàven a una. Molt riure el crit de llop d'en Marc (el meu germà) i les seves cares!! Després, l'Entre Boires i la Riallera vam baixar tots junts cap al concurs: La Plaça de Toros de Ceret!! De poc que se'ns passa el Galop per haver esperat a la Riallera!!
Al concurs hi participàvem 3 colles de Vic:
L'Arquiris
La Riallera de Vic
L'Entre Boires
Si l'inici del concurs és inusual amb el Galop de Fantasia, tampoc ho és el concurs en si. Entre sardanes hi ha ballets típics regionals, i això en fa allargar la seva durada. A mi se'm va plantejar de ballar amb ells al concurs (només havia assajat el Galop, que per això els anava a ajudar), i ja que hi era i m'havien vestit vaig acceptar. No passen gaire sovint aquestes coses. Vam fer el concurs i llavors l'hora que tothom espera del concurs: la sardana de Germanor. I queda perfecte amb una plaça rodona. I més perfecte si es balla a les fosques (els músics amb frontals). I encara més si encenem un llum TOTS els balladors. De públic també és grat de veure!
Llavors ven venir les classificacions de les sardanes:
L'Arquiris: Primers!
La Riallera: Setens!
L'Entre Boires: Cinquens!
I llavors va passar el moment en el qual ells em van agraïr la meva ajuda: Pujar a recollir el premi amb la parella de petits que havíem fet el Galop.
Dés del bloc us donc les mil i una gràcies!!! Realment us vaig venir a ajudar i sembla que l'ajudat vaig ser jo! Tornar a ballar després de tant de temps va ser una alegria immensa!
I després venia la nit. Bromes a part, al matí tothom estava més o menys despert, i ràpidament vam desmuntar les tendes i vam fer una mega esmorzar de Germanor!! Després havíem decidit anar una estona a Cotlliure: a la platja, de botigues, a veure tombes (Machado), a comprar art,... vaig decidir anar a la platja amb l'Ot, i vam nedar tant que fins i tot es va cansar! I amb l'esmorzar ja cremat vam anar a dinar en un Bufet Lliure a la Jonquera. Què us haig de dir d'un bufet lliure? Trobes a gent del costat de casa que no us veieu mai, i veus gent amb un estómac a prova de bombes atòmiques, com el típic menja-gambes, a 50 gambes per hora, que això traduït a la realitat vol dir que feia 2 hores i encara n'esatva menjant!!! I allà a on anem la liem: al primer pis hi havia una mica de pista de ball que cada Diumenge hi anàven la gent gran a lligar, van posar sardanes i ja us podeu imaginar què va passar, i si no us ho podeu imaginar mireu les fotos. I finalment cap a Vic, punt final del cap de setmana a Ceret. Realment un Cap de Setmana molt enriquidor! També vull donar les gràcies al Grup Sardanista Riallera per haver-me deixat participar a Ceret. També dono les gràcies a en Carles Sanuy, que va ser l'encarregat de portar-me la bossa i la càmera a l'hora del concurs i haver pres aquestes instantànies espectaculars.
Pel camí de tornada ja els hi vaig dir que com a agraïment de Ceret quedava pendent una excursió que els hi devia jo. Així és que es vagin preparant!!
Sardana de Germanor a CERET.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada