diumenge, 31 de juliol de 2011

45a TRAVESSIA ILLES MEDES - L'ESTARTIT - 31 de Juliol del 2011


Hola de nou! Avui Diumenge he participat a la 45a Travessia Illes Medes-L'Estartit. 1500 metres nedant. No és el primer any que hi participo. La veritat és que no sé ja en quantes ocasions hi he participat, però el que sí està clar és qui m'hi va obligar: la Tere Tarabal, la meva tieta. Ella va ser la primera amb prous collons que hi va participar en solitari (dins del nostre grup) i ha acabat acompanyada en les següents edicions. Tere, mil gràcies per obligar-m'hi, no sabia el què em perdia!
Aquest any m'ho he pres molt millor (tema nervis) que els altres anys, però les ganes que tenia de fer-ho d'una vegada no es podien amagar.
A les 7 del matí hem marxat en direcció a l'Estartit. Hem fet una parada per esmorzar a Torroella de Montgrí. No feia fred, però tampoc calor. A dins del local hi ha aparegut el que seria el titular del dia (gràcies Marc per ensenyar-me'l):
TENIM BIKINIS CALENTS.
Si parlem de menjar cap problema, però si parlem de nedar això de bikinis calents només serviria per les nedadores (i si vol algun nedador) que tinguéssin fred a l'aigua. Després del titular ens hem dirigit cap a l'Estartit per recollir el dorsal, o millor dit, el xip. Allà ja feia una estona que ens hi esperaven en Lluís i la Carme Tuneu i tota la seva família (sense en Bitxo). Així, que la foto del grup d'aquest any és aquesta:

La Carme Jimenez, la Tere Tarabal, la Mariona Pratdesaba, jo i en Lluís Tuneu

També hi podria sortir la nostra amiga Teresa, que per sorpresa ens hem trobat just abans d'embarcar.
Bé, abans de continuar us haig de dir que si hem pogut participar aquest any ha sigut gràcies a en Lluís Tuneu, que al cap de 3 dies d'obrir les inscripcions gairebé ja estaven completes. Deu ser pel fet que l'any passat es va haver d'ajornar el dia de la travessia per culpa del vent.
Un cop recollit el xip ens hem dirigit cap al port per embarcar-nos direcció a les Illes Medes. És el que té aquesta travessia, et porten a les Medes i has de tornar nedant. Divertit. El que passa, i com que avui no feia sol, ningú vol pujar als primers viatges i esperem per pujar a l'últim. Ens han dit que marxariem tots junts, i no ha sigut del tot cert, ja que després d'avisar-nos que ens deixarien a port, ens han omplert a la meitat el nostre vaixell i n'ha sortit un darrere nostre ben carregat. Un cop a prop de les Medes t'has de tirar des de dalt el vaixell, i sense pensar-m'ho gaire de cap a l'aigua. He sigut un dels primers: la mandra que feia tirar-se a l'aigua sense fer sol i calor!. després d'uns minuts amb el grup nostre ben perduts, ens hem reunit darrere la corda per almenys sortir tots plegats. Llavors jo he dit la frase cèlebre: "Algú té fred? TENIM BIKINIS CALENTS!!!" Les cares de riure que hi havia!! També s'ha pronunciat: "VULL SORTIR A L'APM!!!" I al cap de poc ja ens han donat l'ordre de sortida. Els primers moments són els més caòtics: la gent et passa per sobre, tu que fas el mateix, però al cap de poc ja es pot nedar amb tranquilitat, sempre i quan no topis amb algun despistat que en plena mar encara no té prou espai perquè et vingui per darrere i et passi per sobre deixant un rastre d'esgarrapades a l'esquena (és el què m'ha passat als 1000 metres). M'he vist obligat a parar i modificar la meva trajectòria per poder-lo esquivar! Aquest any he anat més recte que els altres anys, perquè per fi i després de tants anys he aconseguit seguir la líni virtual de les boies i les he pogut tocar totes!!
Mentre estàs nedant sol al mar te n'adones, com també passa a la muntanya, que només éts un minúscul punt de vida, d'energia, dins d'un mar gegant, profund, i pots degustar la tranquilitat i felicitat del moment. A l'arribada també ho experimentes, però per mi és millor quan ho estàs vivint.
El punt 1200 metres és el lloc on la travessia fa un gir a la dreta de 90º per encarar la recta final cap a la platgeta. És el punt on hi ha el primer espigó, i on han aprofitat en Santi i l'Albert Rovira i en Marc Pratdesaba per saludar-nos. En Marc ha fet unes fotos genials dés d'aquest punt, en Santi ens ha animat i l'Albert ens ha acompanyat fins al final nedant aquest últim tram. De fet, l'Albert, ara per ara, és el que va més ràpid nedant de nosltres, i pel simple fet de ser menor ja no hi ha pogut participar! Només quedava l'última recta, 300 metres, que no acaven mai. El final ple de gent que va arribant. Ens han fet treure el xip i a canvi ens han donat una poma i una aigua, que s'han posat d'allò més bé. La classificació nostra ha estat:
1r. : Carme Jiménez
2n.: Mariona Pratdesaba
3r.: Lluís Pratdesaba (jo)
4t.: Tere Tarabal
5è.: Lluís Tuneu
En Lluís ha arribat l'últim de tots, i de tota la travessia. ha tingut una entrada triomfal amb 7 canoes i barques i tot el públic aplaudint. És el que té el cap més clar: ens ha dit que seria l'últim ja abans de sortir, però el que realment li importava a ell no era la classificaicó sinó superar aquest repte. I tant que ho ha aconsegit! A més ens fem favors mútuament: ell m'ajuda a superar reptes a la muntanya i jo a ell al mar. Això no es paga amb diners!!
És d'agraïr que a l'arribada hi hagi la família que et vingui a veure.
La sorpresa del dia ha estat per la Carme Jiménez, que ha aconseguit un premi en ser primera en la seva categoria, i li han fet entrega d'un plat:


Llavors, alguns hem anat a la platja, els altres a fer el vermut, a caminar,... per fer temps pel dinar. I ha sortit el sol! Un cop tot acabat i surt el sol, ideal per cremar-te! I a les 3: quin dinar!!! Si ja ho diu la Carme: Vas a caminar per posar-te en forma i resulta que encara guanyes pes pels dinars que fas després!" a 2/4 de 7 hem anat a fer una volta per l'Esartit i cap a casa. Demà em toca treballar. Les vacances ja queden aprop!!

dissabte, 30 de juliol de 2011

A 16 EL PA!!! A 16 EL VI!!! EL REI CARQUINYOLI JA EL TENIM AQUÍ!!! SÍ! SÍ!


Hola a tothom! El passat Divendres dia 29 de Juliol es van encetar les festes del Barri del Carrer de Gurb de Vic, i com sempre s'inicien anant a rebre l'arribada del Carquinyoli. Pels qui no sàpiguen qui és el Carquinyoli us diré que és el "patró" de les festes del Barri del Carrer de Gurb. A la família sempre ens han explicat que el Carquinyoli va començar com un fet puntual: feien un ninot per entretenir la canalla mentre els grans sopaven a la fresca. De fet, no sé ni si és aquesta la història real del Carquinyoli, però qui m'ho ha explicat va viure molts anys al carrer de Gurb. Cada any el Carquinyoli va disfressat d'algun tema que ha passat d'actualitat, i aquest any, i com no podia ser d'altra manera, se'ns ha presentat d'Indignat. El dia oficial de la festa és el dia de Sant Albert, el 7 d'Agost (per què us penseu que el meu cosí es diu Albert????).
La festa va començar a quarts de deu tocats amb una rua en direcció a l'estació de trens de Vic. Ens havíen dit que el Carquinyoli arribaria en tren (com sempre!) a 3/4 de 10, i com sempre nosaltres ja hi vam anar ben d'hora, no sé perquè si ja sabem que sempre ens fan esperar estona i estona... Mentre no arriba el Carquinyoli, a les andanes de l'estació s'hi va acumulant gent que per passar l'estona ens amenitzen amb ballades, cants, salts,... Fins a 2/4 d'11 no va arribar el tren (aquests de Rodalies sempre van amb retard!) amb el Carquinyoli. Acte seguit el carreguen amb un cotxe "tunning" i el passegen pel barri, amb tota la gent anant darrere seu. Per mi diria que és la Festa Major de Vic, la Festa Major Popular de Vic, quin bon rollo!, quina gentada! Antigament es parava a cada bar a veure un traguet de vi i fer un mos de Carquinyolis. Si cridaves aigua te'n servien. Sembla que últimament ja no queden ganes ni d'aigua! Quan s'arriba a la cruïlla del carrer Arquebisbe Alemany i Carrer de Gurb, el Carquinyoli es fa el rei de la festa i queda exposat en un balcó per la resta dels dies de la festa del barri. Abans, però, fa un breu discurs per animar a la gent a participar als actes de les festes. I després hi ha el tradicional Ball dels Gegants del Carrer de Gurb, i l'exhibició del Pallasso. El Pallasso és un d'aquells moments que no sé perquè sempre espero amb candeletes. Simplement m'agrada. I a partir d'aquí ja comença la gresca durant molts dies, amb activitats de tot tipus per satisfer a tots els públics: sardanes, concerts, caminada, ofici, activitats infantils,... Teniu de temps fins el dia 8 d'Agost per participar-hi! Us hi espero!!

dilluns, 25 de juliol de 2011

El meu llibre de l'estiu

Dés del bloc Biblioteques 2.0 ens proposen que recomanem un llibre per aquests dies que potser ens anirà millor de llegir-ne un. Jo faig la meva recomanació:

Córrer o Morir, de Kilian Jornet


Encara l'haig de comprar, però quan pugui us faré la foto estiuenca amb el llibre.

Actualització: 3 d'Agost!
Ja tinc el llibre del Kilian i l'he posat en un fons del Parc Natural de les Illes Medes, uns dels llocs magnífics que tenim al costat de casa i que serà el lloc escollit per llegir-lo, i m'he permès posar-hi un segon llibre de rutes per la muntanya a Interlaken, el segon emplaçament de les vacances d'aquest any. Espero que us agradin!

diumenge, 24 de juliol de 2011

CERET - 23 i 24 de Juliol del 2011


Hola de nou! Si hi ha una foto que pot resumir aquest cap de setmana que he passat, ha sigut aquesta que podeu veure a dalt. Correspon en un moment a Ceret del Galop de Fantasia de la colla sardanista Riallera de Vic i el qual ha obtingut el premi a millor galop de tots els participants i millor galop en la seva categoria. Però no correm i us explico la història.
Cada any se celebra a l'estiu l'únic concurs de colles sardanistes a la Catalunya Nord, a Ceret. Tot el món sardanista espera algun cop a poder-hi participar. El motiu és que no és un concurs normal, sinó que per accedir-hi has de muntar un Galop de Fantasia i exhibir-lo a tres punts d'aquesta localitat. Guanya el galop més ben valorat segons el jurat. També ens hi agrada anar per poder ballar la sardana de germanor. Abans de res, dir-vos que per una lesió al genoll esquerre vaig haver de prendre la decisió de deixar de ballar, i d'això ja en fa molt temps. Quan el meu germà, en Jordi, em va trucar d'emergència que havia pensat en mi per anar a ajudar a la colla veterana Entre Boires per assistir a Ceret, no m'ho vaig rumiar, però els dubtes van venir després: El Galop com seria?, seria molt difícil?,... Vaig conèixer al grup un Divendres al vespre i vam començar a assajar el Galop i de seguida els dubtes em van passar. A més, la història del Galop era bona: Uns balladors que es coneixen, amor a primera vista. Així va ser com em vaig tornar a enredar a ballar sardanes, encara que fos per un dia.
Aquest passat Dissabte vam marxar tots junts amb autocar en direcció al càmping Les Oliviers (Les Oliveres) a la localitat de El Voló. Allà vam desplegar les tendes. Es notava el grau d'experiència en muntar tendes, portar els martells,...


A mi em van deixar una tenda Canadenca d'uns 30 anys d'antiguitat i carregada de viatges a l'esquena per tot Europa.


Me la van deixar els meus tiets, en Santi (que va venir al Puigmal amb nosaltres) i la Tere. És una tenda petita però autèntica. La vaig compartir amb en Jordi. Quina aventura per muntar-la! Els pals! Els ganxos! Però va quedar plantada com un roc. Fins i tot la vam lligar en una olivera! Llavors va venir el dinar de germanor, o com n'hi volgueu dir. I després del cafè o la migdiada, l'hora de fer els últims assajos del galop, a dins del càmping. Així nosaltres també podríem veure el Galop de les altres colles, ja que un cop allà vas fent el teu i no en pots veure cap més. Ja dés del primer moment hi havien bones sensacions de cara al Galop de la Riallera. Fins i tot la gent el va saber relacionar amb Michael Jackson i el seu videoclip Thriller. Home, unir Thriller amb sardanes es corria un risc considerable! De tant que els hi va agradar ens van demanar de ballar una sardana com Déu mana. Passat aquest moment començava el compte enrere cap al concurs, i això també volia dir els nervis. Arribem a Ceret amb prou temps d'antelació per poder sopar còmodament i canviar-nos amb els vestits de cada colla. Com que jo era una suplència volia dir que el vestit l'havia d'adaptar a les meves circumstàncies: havia de reduïr-lo a 5 talles menys! Cada cop quedava menys, tant com l'augment dels nervis. I per fi, després de saludar-nos entre tots, es dona l'inici del Galop i cada colla es va exhibint. Com més a prop de començar, més nervis, fins al punt que vaig haver de demanar que PROU, que a partir d'aquell moment no se'n parlés més, i que si hi havia alguna novetat s'hauria d'improvisar i PUNT. I com si ja endevinéssim el futur, des del primer moment que vam haver d'improvisar la sortida. Un cop fet el primer Galop, i comprobar que la gent li agrdava i nosaltres sabíem improvisar, els nervis van marxar (per sort) i vam fer els dos següents com res. A l'últim ens vam esperar a veure el de la Riallera i el seu Thriller: Original, espectacular,... la gent quedava fascinada i fins i tot algun crit de por o sorpresa venia del públic. L'aposta arriscada de la Riallera va tenir els seus fruits: PRIMERS!!!! Lo millor era que tots anàven a una. Molt riure el crit de llop d'en Marc (el meu germà) i les seves cares!! Després, l'Entre Boires i la Riallera vam baixar tots junts cap al concurs: La Plaça de Toros de Ceret!! De poc que se'ns passa el Galop per haver esperat a la Riallera!!
Al concurs hi participàvem 3 colles de Vic:
L'Arquiris
La Riallera de Vic
L'Entre Boires
Si l'inici del concurs és inusual amb el Galop de Fantasia, tampoc ho és el concurs en si. Entre sardanes hi ha ballets típics regionals, i això en fa allargar la seva durada. A mi se'm va plantejar de ballar amb ells al concurs (només havia assajat el Galop, que per això els anava a ajudar), i ja que hi era i m'havien vestit vaig acceptar. No passen gaire sovint aquestes coses. Vam fer el concurs i llavors l'hora que tothom espera del concurs: la sardana de Germanor. I queda perfecte amb una plaça rodona. I més perfecte si es balla a les fosques (els músics amb frontals). I encara més si encenem un llum TOTS els balladors. De públic també és grat de veure!


Llavors ven venir les classificacions de les sardanes:
L'Arquiris: Primers!
La Riallera: Setens!
L'Entre Boires: Cinquens!
I llavors va passar el moment en el qual ells em van agraïr la meva ajuda: Pujar a recollir el premi amb la parella de petits que havíem fet el Galop.
Dés del bloc us donc les mil i una gràcies!!! Realment us vaig venir a ajudar i sembla que l'ajudat vaig ser jo! Tornar a ballar després de tant de temps va ser una alegria immensa!
I després venia la nit. Bromes a part, al matí tothom estava més o menys despert, i ràpidament vam desmuntar les tendes i vam fer una mega esmorzar de Germanor!! Després havíem decidit anar una estona a Cotlliure: a la platja, de botigues, a veure tombes (Machado), a comprar art,... vaig decidir anar a la platja amb l'Ot, i vam nedar tant que fins i tot es va cansar! I amb l'esmorzar ja cremat vam anar a dinar en un Bufet Lliure a la Jonquera. Què us haig de dir d'un bufet lliure? Trobes a gent del costat de casa que no us veieu mai, i veus gent amb un estómac a prova de bombes atòmiques, com el típic menja-gambes, a 50 gambes per hora, que això traduït a la realitat vol dir que feia 2 hores i encara n'esatva menjant!!! I allà a on anem la liem: al primer pis hi havia una mica de pista de ball que cada Diumenge hi anàven la gent gran a lligar, van posar sardanes i ja us podeu imaginar què va passar, i si no us ho podeu imaginar mireu les fotos. I finalment cap a Vic, punt final del cap de setmana a Ceret. Realment un Cap de Setmana molt enriquidor! També vull donar les gràcies al Grup Sardanista Riallera per haver-me deixat participar a Ceret. També dono les gràcies a en Carles Sanuy, que va ser l'encarregat de portar-me la bossa i la càmera a l'hora del concurs i haver pres aquestes instantànies espectaculars.
Pel camí de tornada ja els hi vaig dir que com a agraïment de Ceret quedava pendent una excursió que els hi devia jo. Així és que es vagin preparant!!



Sardana de Germanor a CERET.

diumenge, 17 de juliol de 2011

EL PUIGMAL - Diumenge 17 de Juliol del 2011

Hola a tothom! Quan la família Tuneu em va proposar de pujar al Puigmal per anar a veure la V Olla de Núria m'ho vaig rumiar molt poc, i per diversos motius:
1. Potser hi participaria "l'home" millor dels millors: en Kilian Jornet
2. Tindria la possibilitat de veure una carrera d'alta muntanya
3. Pujaria per primer cop al Puigmal
Doncs ja ens veus el Diumenge en direcció al Puigmal. Aquest cop hi havia canvis dins els caminadors: en Lluís, en Bitxo i la Carme Tuneu, jo, i com a novetat el meu tiet, en Santi Rovira. Vam marxar ben d'hora per assolir el cim del Puigmal abans que hi arribéssin els corredors. Les previsions meteorològiques eren bastant dolentes, i més si et miraves la temperatura màxima del Dissabte. Vaig decidir agafar l'equipament d'hivern i a més un xubasquero per si l'home del temps l'encertava. Vam decidir la ruta Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba. Ja a primera hora del matí al pàrquing hi havia bastant moviment, fins i tot Campers. Ja al fer les primeres passes vaig veure que de roba no m'en sobraria pas. A 2/4 de 8 vam començar a caminar. En Bitxo amb moltes ganes, ara feia dies que la Carme no el portava. Després d'una hora i mitja vam fer el cim, a les 9 del matí, temps de sobra per poder veure els primers corredors, esmorzar i sobretot tapar-se del vent. A 17 de Juliol estàvem a 2ºC i amb un vent de 90 km/h!!!! Sort que de moment els núvols que veiem éren boira a sota nostre i algun que passava ràpid. Mentrestant ens miràvem com preparaven l'avituallament, molt bona idea la taula foradada pels gots, tot i que més d'un encara sortia volant. Cap a les 10 va arribar el primer corredor, i no va ser fins més o menys les 10 i 40 minuts va passar l'últim. Un gran ambient hi havia a la cursa i fora també. Tothom animant, conversant entre nosaltres,... els corredors hi havia de tot: dés del que arribava trinxat fins al que allò no havia estat res. Entre la multitud hi vaig conèixer un amic que vaig fer a la TrailWalker 2011, en Miquel de la botiga de discos La Martulina Divina de Vic.


No cal dir-vos que el Dilluns següent el vaig anar a felicitar!!
Nosaltres vam decidir anar cap a Núria amb el convenciment que algun dia anirem a fer l'Olla de Núria amb més temps. Vam començar a baixar i vam arribar a Núria a les 12 del migdia. Durant la baixada vistes espectaculars de l'Olla. I baixada, i baixada, i baixada... Semblava no tenir fi! Ens vam parar una estona al Santuari a veure l'arribada d'alguns corredors. Val a dir que els primers ja feia estona que havien arribat!! I després cap al cotxe pel camí cap a Fontalba.
(Aquest tram l'havíem fet en Santi i jo junts, amb l'Albert, l'Aina, la Bruna i la Tere feia ja molt anys i no hi havíem tornat més perquè en aquella ocasió de tornada ens va atrapar durant gairebé tot el camí una mega tempesta amb llamps, boira, vent i moltíssssima pluja!!)
Després d'aquest petit parèntesi, i amb les previsions de pluja gairebé 100% assegurades, iniciem el tram cap al cotxe. Vam començar prou bé, amb alguna goteta. Fins i tot vaig poder anar amb la càmera a la ma, però al cap de poc va començar la pluja. Només la vam tenir mitja hora, però com queia!! De costat, amb vent. Fins i tot el tram final el vam fer acompanyats per les vaques, que baixaven a refugir-se a cotes inferiors!! Resultat:  només em vaig mullar de cames i peus. Sort que anàvem preparats i aquest cop no vam haver d'assecar la cartera (i tot el que hi portes dins) amb la calefacció del cotxe. Quan vaig arribar a casa vaig treure l'aigua dels mitjons que s'havia filtrat no per les bambes (o espardenyes) sinó pels propis mitjons. Els de casa ni s'ho creien, semblaven unes esponges!!
En fi, cada vegada que vaig a fer el tram Núria-Fontalba acabo igual!!
Val a dir que el bon rotllo i l'ambient en una cursa d'aquestes característiques val la pena viure'l. I si voleu saber si en Kilian Jornet hi va assistir, us haig de dir que NO, segons El 9 Nou el seu equip no li va deixar participar. Què hi farem, a veure si li fem una visita algun altre dia.

dissabte, 16 de juliol de 2011

TIRAR FOTOS AMB L'iPhone

Segur que molts dels que llegiu el bloc pensareu quina mosca m'ha picat, o si he pres molta estona el sol,... Una cosa tant bàsica com fer fotos amb l'iPhone! Va, us donc una pista: fer fotos amb l'iPhone però dés de l'altra punta del món!! Sembla tasca fàcil amb alguna aplicació d'aquestes que et pots descarregar (no tinc ni idea si hi ha alguna aplicaió així). Jo us mostro una forma de tirar fotos dés de qualsevol punta del món amb connexió telefònica, i l'han realitzat amb èxit els canadencs de 2D Photography Inc.:

CAMINADA DE FESTA MAJOR DEL BARRI DE LA PLAÇA OSONA - Vic, 16 de Juliol del 2011

Hola a tots! A l'espera del temps que pugui fer demà Diumenge 17, avui al matí he participat en una caminada popular en un tram de l'Anella Verda que voreja la ciutat de Vic. El tram de la Font dels Frares al barri de la Serra de Senferm, de Vic.
Ahir a la nit em van convidar (gràcies a la família Martos - Viñas) a un sopar popular per celebrar la Festa Major del Barri de la Plaça Osona. Gairebé a les 12 vaig saber que hi hauria aquesta caminada, i m'hi vaig apuntar. Aquest matí tenia piscina, i com que la caminada començava a 2/4 de 10 he calculat que tindria temps per fer les dues coses.
La caminada ha començat bastant puntual. L'ambient molt bo i bastanta gent, tenint en compte que avui era dia de mercat. Hem anat fins a la Font dels Frares, aprofitant la nova ruta de l'Anella Verda de Vic. Alguns se sobtaven que tant a prop de Vic hi hagin racons com el d'avui. Si ja ho dic jo, si pots caminar, aprofita-ho, que al costat de casa hi ha paratges tant espectaculars com aquests:

dimarts, 12 de juliol de 2011

MULLA'T 2011 . CLUB PATÍ VIC - 10 de Juliol del 2011

Hola a tots. Diumenge tenia una cita "imperdible" a la piscina: el Mulla't per l'Esclerosi Múltiple. I vaig decidir anar-hi amb els meus tiets, en Santi i la Tere, i el meu cosí Albert. Vam participar en dues activitats pel Mulla't, que van ser l'Aquagim i el classic: tirar-se tots junts de cop a la piscina. Voleu veure les fotos? Doncs a la web del Club Patí Vic n'hi ha unes quantes. Fins aviat!

diumenge, 10 de juliol de 2011

CASTELL DE FOCS DE VIC - 10 de Juliol del 2011


Com a cloenda de la Festa Major de Vic hi ha la Contracrida i el tradicional Castell de Focs. Enguany, i com a novetat, s'han celebrat en Diumenge. Molt poca gent respecte d'anys anteriors. També van canviar l'ordre del Castell de Focs: van fer tot seguit, amb traca inclosa abans de fer aparèixer Sant Miquel, i jo que em vaig quedar amb les ganes de veure la Traca final com cada any! (després d'aparèixer al Sant Miquel!). Un final de Festa Major, de la qual amb la millor participació dels ciutadans des de feia molts i molts anys. I esperar a l'any que vé!!

86è CONCURS DE COLLES SARDANISTES DE VIC, 9 de Juliol del 2011

Si Dissabte al matí vam anar al Puigsacalm, el vespre el tenia reservat pel 86è Concurs de Colles Sardanistes de Vic, organitzat pel Grup Sardanista Riallera. Una trentena de Colles hi van assistir. A més, hi competien les millors colles de Catalunya, i l'expectació era màxima perquè era el primer concurs d'aquesta temporada que es posaven a prova. El concurs va començar puntual a les 10 de la nit. Sabeu com s'estructura un concurs sardanista? Doncs per començar hi ha el Galop, que és una presentació formal de les colles, en les quals van passant una rera l'altra per davant la comitiva del concurs. Després segueixen les Sardanes de Lluïment, que son les que puntuen de cara al concurs i el campionat. Entremig hi ha l'anomenada sardana Revessa, una sardana de la qual només els més experts (només 4 colles la van enceratr) la saben repartir correctament. De sardanes de lluïment, actualment, n'hi ha 2 de 7 tirades per les colles concursant com a lliure i 3 com a Campionat de Catalunya (Bàsic Honor). Després hi ha la de Germanor, en la qual totes les colles s'uneixen formant unes grans rotllanes.


I aquí Vic sempre hi ha el Galop de Sortida, la disbauixa que no tothom entén. Almenys aquest any (una gran sorpresa) algú parla de sardanes!! Llavors el segueix l'entrega de premis. De concursos n'hi ha molts, però si n'hi ha algun que tothom hi vol participar, aquest és el de Vic, per diverses raons: s'escau en Dissabte al vespre, i Diumenge es pot descansar, després es pot anar al Ball de Tornaboda de la Festa Major,... però el fet més destacat d'aquest concurs és l'emplaçament: La Plaça Major de Vic. Almenys aquest any el temps ha permès aquest emplaçament (a tots ens vé al cap els concursos al Recinte Firal del Sucre!). Val a dir que en aquest concurs també s'hi regala suc de taronja de regal pel dansaires. I si voleu saber més d'un concurs sardanístic no us ho penseu 2 vegades i a provar-ho!

EL PUIGSACALM, Dissabte 9 de Juliol del 2011

Hola de nou! Què fer un Dissabte del mes de Juliol sense tenir ràdio?
Opció A: Anar a la piscina per entrenar per la travessia de l'Estartit? (I de pas llevar-se un pel tard)
Opció B: Anar al Puigsacalm.
Vaig escollir l'opció B, si vé havíem quedat a les 6 del matí i em feia mandra. Ja aniria a la piscina el dia següent, un dia molt especial que no s'hi podia faltar.
Doncs sí, a les 6 del matí marxàvem en Lluís i la Carme Tuneu, en Bitxo i jo cap al Puigsacalm. Em van dir que era una muntanya similar de pujar que al Matagalls, i jo innocent de creure-m'ho. Em tenien preparada una sorpresa molt agradable: ascendir per Ganxos nous i descendir per Ganxos vells. Això vol dir res a veure amb el Matagalls. Vam aparcar el cotxe a Joanetes i ens vam dirigir cap a Santa Magdalena pel camí nou. Entremig vam tocar la campana, que està un pel amagada. A Aquella hora ja començava a fer una mica de calor. Un cop vam arribar a Santa Magdalena encara quedava l'última pujada, però en comptes d'anar pel cantó Nord hi vam anar pel Sud, tot vorejant la muntanya, ruta del Pas dels Burros. Recorregut de vistes espectaculars, i ALÇADES espectaculars. Si al Pedraforca havia fet teràpia de vèrtig, aquí ja no sé com definir-ho!! Al cap de 3 hores i mitja, a les 10, vam arribar al cim del Puigsacalm.


Allà vam aprofitar per esmorzar molt ràpid, no perquè tinguéssim especial pressa, sinó perquè una eixam de mosquits gairebé se'ns menja a nosaltres!! La Carme va escriure 4 ratlles de salutació a la llibreta del cim (per cert, estava gairebé al 100% de la capacitat i s'havia estrenat per Sant Joan). Després vam decidir tornar pel Nord en direcció a Puig dels Llops. Quin lloc més especial, per arribar-hi semblava feta una passarela de roques amb barranc a banda i banda. Molt divertit. I després venia la baixada per Ganxos Vells. Res, només n'hi ha 4 de mal comptats!! Sí, però estan en unes situacions especials. Fins i tot en un pas el Bitxo va fer marxa enrere!! I per quedar natural a les fotos de la Carme i d'en Lluís vaig patir una petita relliscada amb gust de roca, jejeje!!! I per acabar, una caminada sota la forta calor fins a la una del migdia.
Si haig de definir l'excursió del Puigsacalm la definiria com a vertigen i com a divertida. A veure quin dia hi aneu vosaltres!!

divendres, 8 de juliol de 2011

EL PEDRAFORCA - 5 DE Juliol del 2011

Hola a tothom! Mireu que feia dies que intentàvem trobar el dia escollit per anar al Pedraforca... Després de la XIII Travessia a la Badia de Tossa de Mar, després de dianr vam decidir de pujar al Pollegó Superior del Pedraforca. La Carme i en Lluís Tuneu ja hi havíen estat, però jo mai. Tenia moltíssimes ganes d'anar-hi per diverses raons, però dues amb més força que les altres:
1. Per qualsevol caminador català és imprescindible haver-hi pujat algun cop. A més, la muntanya és màgica.
2. Intentar treure'm de sobre, o almenys controlar-ho millor, el vèrtig. Tots els que em conèixen saben prou bé que no puc sortir a la terrassa de casa meva (un 4t. pis), i havia pensat pel que m'havien explicat que al Pedraforca m'aniria de perles.
Ja sabeu per què el Pedraforca té aquesta forma tant peculiar? Doncs la llegenda explica que a dalt del cim, havent estat de molta més alçada, s'hi reunien bruixes, i de tantes que van formar 2 bàndols, i amb això van començar els problemes. Quan Sant Miquel se'n va adonar, va agafar l'espasa i va voler ensorrar la muntanya, però el resultat va ser que hi van quedar els dos cims principals (el Pollegó Superior i el Pollegó Inferior) i l'Enforcadura, el qual la Tartera es diu que son les restes, en milions de trossos, de l'espasa de Sant Miquel. Deixant les llegendes a part, val a dir que hi vam anar al dia de Sant Miquel!!!
Vam decidir anar-hi aquest dia per no trobar-nos'hi massa gent, ja que sempre està a petar. Tots tres, en Lluís, la Carme (no us perdeu les seves fotos!) i jo teníem festa i ens anava bé. Vic celebrava la Festa Major.
Vam marxar d'hora al matí i a les 7 ja enfilàvem cap al Refugi de Lluís Estasen, a la cara Nord. Espectacular la silueta de la muntanya. Semblava tot molt tranquil i aparentment amb el nostre objectiu aconseguit: la muntanya buida, però a 100 metres per arribar al refugi tot de tendes acampades en un lloc prohibit. Primer semblava només haver-n'hi una, però n'hi havia moltes més. Qui carai pot acampar en un lloc prohibit? Doncs ni més ni menys que l'Ejército de Tierra Español. Vam saludar a un soldat, que com les tendes, tant camuflat no sabem ni d'ón va sortir!! I aquí ja va començar la típica brometa: t'imagines que ens estan espiant durant tot el camí?... T'imaginar arribar al cim i trobar-hi tot un destacament?... No va fer falta arribar dalt del cim per saber-ho: ens vam trobat els soldats al Coll del Verdet, carregats amb 15 o 20 quilos a l'esquena i cadascun amb METRALLETES!!! Vaja, ja no estàvem sols!! I aquí va començar la "processó" cap al cim. A la primera grimpada ja els vam adelantar. I un cop al primer pla, es van sentir frases tant cèlebres com:

"dejamos pasar a los CIVILES, que nosotros vamos más cansados"
"mi sargento, AQUELLO ES MONTSERRAT?"


Sabeu quan us agafa un atac de riure i no el podeu dissimular? Ja m'enteneu. I no sabien segur si la silueta de la banda Sud era Montserrat!
Pel que fa al meu vèrtig us haig de dir que Déu ni Dó:




Després de Grimpar 4 vegades amunt i 3 avall, vam fer el Cim. semblava que no hi acabaries d'arribar!! Amunt i Avall! Però tot lo bo es fa esperar, i des del cim qines vistes!! La cara Nord tota una paret vertical!! Fins i tot vaig haver-me de canviar de lloc per esmorzar per culpa del vèrtig. Vaig quedar sense paraules. fins que no ho vius no ho pots entendre!! A dalt hi havia 2 grups de gent més, de Vic, i després van arribar els soldats. Ens vam fer les fotos de rigor:




Acte seguit vaig decidir escoltar música en català: Els Amics de les Arts, Cesc Freixas i sobretot Obrint Pas, ja que a la nit anterior vaig haver de marxar abans per anar al Pedraforca, els escoltaria des de dalt del Cim. I després vam començar el descens per la tartera, abans passant pel cim de Calderer. Jo ja no ho vaig voler intentar perquè el vèrtig ja el tenia disparat, però la Carme i en Lluís sí que ho van intentar, i per molt poc no hi van arribar. Després vam dirigir-nos cap a l'Enforcadura per agafar la Tartera. A baix m'hi vaig trobar un meu amic de Vic (sembla que la gent que treballa a Vic va tenir el mateix pensament) que tot just pujaven. Ells havíen agafat la ruta per Gòsol. I llavors va començar la Tartera del Pedraforca: per uns un mal tram, i per altres sensacional. Que divertit!! Si de la pendent que queies de cul i ja eres al terra!! Tant vertical que gairebé hi podies baixar dret!! A mi em va agradar molt, tant que vaig atrapar els militars i els vaig tornar a adelantar (ells no havíen anat al Calderer), i l'hora i mitja per baixar em va passar com 10 minuts!!! Llavors ens vam dirigir cap al refugi i vam començar a dinar mentre els militars formaven i feien estiraments. Al dinar vam conèixer un pare i un fill de Barcelona, en Pepe i en Marcos, que van demanar al refugi un entrepà de botifarra. Ells feien ruta de dies del Cavalls del Vent. Per acabar vam anar a buscar el cotxe al Mirador de Gresolet. I per fer-nos les fotos del Pedraforca ens vam parar en una benzinera. Si a dalt del cim no les tenia totes de tronar-hi, un cop a baix ja tornava a estar convençut que hi tornaria per ensenyar-ho a gent que no hi hagi estat mai. Quin gran dia! I a més el temps ens va respectar!!
Si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi no us ho penseu i cap al Pedraforca hi falta gent!!


FESTA MAJOR DE VIC, 5 DE JULIOL DEL 2011

Gràcies a la Festa Major de Vic, el 5 de Juliol, enguany es va escaure en Dimarts, i els "jefes" van decidir de fer pont. Jo havent anat a la travessia de Tossa de Mar em va anar molt bé aquest dia de descans. Si us he de ser sincer, dels actes de la Festa Major de Vic només he assistit a una part del concert estrella, el que es va celebrar a la Plaça Major el Dilluns 4 de Juliol a 2/4 d'11 de la nit. Era un concert imperdible: OBRINT PAS! I per què només vaig assistir a mig concert? Doncs perquè el Dimarts m'esperava una EXCURSIÓ que prometia ser bestial!!!! S'han d'aprofitar els dies en que s'escau una festa local per anar a llocs on normalment hi ha aglomeracions de gent. Però us ho explicaré a la següent entrada.
Obrint Pas, grup valencià, va començar a tocar amb una puntualitat gairebé inusual. No passava ni un minut de l'hora prevista! En Marc i jo vam anar a fer un gelat a la Xixo Vic, la millor gelateria i torroneria que he anat mai!! Vam veure el concert dés d'allà i me'n vaig anar dormir mentre escoltava els crits de la gent al concert, sobretot quan van tocar la cançó "La Flama". Molt encertat el moment de recordar que el LipDub per la Independència (per cert, molts de nosaltres hi sortim) es va fer des de Vic i va agraïr que agaféssin aquest tema seu. Fins aviat!



dijous, 7 de juliol de 2011

XIII Travessia Badia TOSSA DE MAR - Diumenge 3 de Juliol del 2011

Hola què tal! El passat Dissabte 2 tancàvem la temporada 2010-2011 de Ràdio Taradell fent programes de despedides. Però això vol dir que a partir d'ara podem gaudir de molt temps lliure al cap de setmana, i per això vaig decidir apuntar-me a la XIII Travessia a la Badia de Tossa de Mar. No hi vaig anar sol, nedant m'hi van acompanyar l'Albert (el meu cosí), la Mariona (la meva germana), i en Lluís Tuneu. A l'Albert i a la Mariona ni s'ho van rumiar, i en Lluís tenia els seus dubtes, però jo li vaig comparar la travessia de Tossa amb la travessia a peu pel Cap de Creus, el passat Sant Jordi, i va acceptar. A qui no vaig poder convèncer va ser a la Carme Tuneu. Ja vindràs, ja! Fora l'aigua ens hi acompanyàven en Francesc (la parella de la Mariona), la Carme Tuneu, en Genís Hernández (la parella de la Carme) i la Matilde (la dona d'en Lluís Tuneu). Després de fer la inscripció i pintar-nos el número de dorsal al braç (amb retolador permanent) ens vam dirigir cap a la platja de la Mar Menuda de Tossa, que era el punt d'inici. No arribàvem a les 200 persones per poc. Distància a recórrer: 600 metres, fins a la platja de Tossa de Mar.


Després del petit brífing de la Travessia es va donar el tret de sortida. Una allau humana de cop cap a dins de l'aigua. Els primers 3oo metres era un bany de cosses, braçades, ... Un cop arribats a una boia groga, que era una embarcació d'oci, la travessia girava cap a la dreta per arribar finalment a la platja i a l'arribada. A partir d'aquest punt vaig decidir anar per l'esquerre de les barques per no trobar-me a tanta gent. No sé si va ser bona decisió però per fi vaig poder nedar tranquilament fins a l'arribada. El primer de nosaltres a arribar va ser l'Albert, després la Mariona, seguidament jo i després en Lluís Tuneu. Val a dir que que en Lluís Tuneu era la seva primera travessia pel mar, i això es deixa notar però un cop has trencat el gel ja surt molt millor. Acte seguit vam anar a buscar l'esmorzar, sense beguda perquè se'ls hi havia acabat (quina organització!!!), vam presenciar l'entrega de premis i després vam anar una estona a prendre el sol, l'aigua, els núvols,... és que va fer un temps molt canviant! L'Albert, en Lluís i jo van anar a tirar-nos a les roques, i és que és molt divertit! Després vam anar a dinar i a donar una volta al castell de Tossa. Sorprenent tot el recinte enmurallat a ran de costa. I a mitja tarda cap a casa. L'Albert i jo vam decidir anar a l'Estartit per veure si al Cap de la Barra s'hi podia accedir. Malauradament han tornat a tancar el camí, però el que sí que està obert és el camí de l'Estartit a l'Escala per la muntanya, que no ens el vam perdre!!
Aquest cop no tinc fotos perquè em vaig deixar la càmera a casa: no volia despertar els meus germans d'hora al matí i me'n vaig oblidar. La Carme Tuneu sí que en té: