Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXCURSIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXCURSIÓ. Mostrar tots els missatges
divendres, 18 d’abril del 2014
diumenge, 15 de desembre del 2013
dimecres, 25 de setembre del 2013
divendres, 6 d’abril del 2012
El COSTABONA i ROCA COLOM
Quina excursió el passat Diumenge!! No tenia previst fer quelcom d'especial per Diumenge. Bé sí, anar a la Fira del Mercat del Ram, però a les fires sempre hi ha gairebé el mateix. Per això, quan la Carme Tuneu em va dir que el matí de Diumenge anirien al Costabona va ser fàcil la decisió d'acompanyar-los.
En aquesta ocasió vam ser: En Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, en Genís Hernández, en Bitxo i la Duna, i jo. Una altra excursió amb la família Tuneu al complet!!! Que divertit!!
Quan em vaig despertar vaig maleïr el moment, ja que portava a sobre un refredat, que a dia d'avui encara tinc, i que va ser difícil arrencar. Però un cop en marxa un altre inconvenient vaig trobar abans d'arribar: un control d'alcoholèmia a l'entrada de Manlleu, mab llums com si fos una pista d'aterratge d'avions i bandes sonores (no de les que fan música, ehh!). Tot un espectacle!
Vam marxar ben d'hora per no tornar gaire tard. Per arribar-nos prop del Costabona vam decidir agafar la pisat forestal de Setcases a Espinavell, i sorpresa:
a la pista hi havia neu glaçada que ni amb cadenes (de roba) vampoder passar. Després d'una estona d'incertesa, vam decidir agafar la pista des de l'altre extrem, és a dir, des d'Espinavell. Va ser tot un encert ja que la pista està en bones condicions i és a cara sud i no hi vam trobar ni rastre de neu. Si mai vas amb el temps previst i tens un inconvenient tens possibles opcions per anar a l'hora prevista d'acabar:
· Fer el trajecte més curt (en aquest cas impossible, ja que el cotxe no pot pujar més amunt).
· Tornar-hi un altre dia.
· Pujar més ràpid.
Ja us podeu imaginar quin va decidir en Lluís Tuneu, i jo, tots. La veritat és que jo no podia anar massa ràpid per culpa del refredat, però vaig anar seguint. La Carme deia que semblavem uns domingueros matiners: no anàvem ni d'hora com de costum, però anàvem d'hora per ser domingueros. Jo anava amb les botes i els pantalons d'hivern perquè tenia ganes de fer algo a la neu. I de moment, tot pujant just n'hi havia esporàdicament a trams molt petits. El que sí que em va sorprendre és que el Costabona és una d'aquelles muntanyes enganyoses: des de la Collada Fonda, punt on vam deixar el cotxe, el cim es veia relativament a la vora i de molt bon fer. Doncs ja havíem fet més de mig camí que encara es veia igual de gran, i a sobre amb unes pendents molt més fortes que no pas les que havíem fet ja!!!
Tot pujant vas descobrint un dels atractius d'aquesta muntanya, i és la visió de 360º que tens: els pics del Gra de Fajol, el Balandrau, Bastiments, el Canigó, el Montseny,... i si no hi hagués hagut boira, diuen que s'arriba a veure el mar Mediterrani!! Al cap d'1 hora i quart vam fer el cim del Costabona, o més ben dit, cims.
I a més, també forma part d'un 100 cim!! El meu quart 100 cim!!! Allà hi vam trobar una placa del Centre Excursionista Taradell, el qual jo en soc soci. Vam decidir esmorzar, i sorpresa, continuar l'excursió per la neu, ja uqe a la cara Nord n'hi havia moltíssima. La conversa entre els dos lluïsos ja es veia a on ens portaria. En Genís va decidir tornar i nosaltres vam decidir seguir el camí marcat a la neu pel Coll de Pal. Jo m'havia refet del refredat, i entre que feia sol, que hi havia neu, tots contents, i des de lluny el camí semblava pla, vam decidir d'anar fins al que es veia com un altre cim. I tal dit, tal fet!! sort d'anar amb botes perquè hi havia lagun lloc on la neu t'arribava per sobre del genoll. La que s'ho devia estar passant no tant bé era la carme, que anava amb bambes d'estiu. I anat fent camí vam arribar-hi: Roca Colom, que amb 2506 metres supera per poc el Costabona de 2465 metres. Si des de lluny el camí semblava pla!!! Encara havíem pujat més amunt!! Però a dalt va passar el fenòmen de no voler-ne marxar, no pel cansanci sinó per les vistes:
Tota aquesta carena que veieu a l'última foto és el camí que vam agafar tot baixant i tornant cap al cotxe. Un sender espectacular. Llavors, per no tornar a pujar al Costabona i ja anàvem amb el temps apretant vam tornar pel Coll de la Fembra Morta. Quin nom més estrany!! A mig baixar vam fer algun tram amb gel
que vam passar tot augmentant les precaucions. Bé, en Bitxo el va passar tot esquiant. Al cap de poc vam tornar a agafar el camí per on havíem vingut i vam arribar al cotxe cansats però molt contents.
El que va començar amb retard va acabar sent tota una aventura molt recomanable.
En aquesta ocasió vam ser: En Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, en Genís Hernández, en Bitxo i la Duna, i jo. Una altra excursió amb la família Tuneu al complet!!! Que divertit!!
Quan em vaig despertar vaig maleïr el moment, ja que portava a sobre un refredat, que a dia d'avui encara tinc, i que va ser difícil arrencar. Però un cop en marxa un altre inconvenient vaig trobar abans d'arribar: un control d'alcoholèmia a l'entrada de Manlleu, mab llums com si fos una pista d'aterratge d'avions i bandes sonores (no de les que fan música, ehh!). Tot un espectacle!
Vam marxar ben d'hora per no tornar gaire tard. Per arribar-nos prop del Costabona vam decidir agafar la pisat forestal de Setcases a Espinavell, i sorpresa:
a la pista hi havia neu glaçada que ni amb cadenes (de roba) vampoder passar. Després d'una estona d'incertesa, vam decidir agafar la pista des de l'altre extrem, és a dir, des d'Espinavell. Va ser tot un encert ja que la pista està en bones condicions i és a cara sud i no hi vam trobar ni rastre de neu. Si mai vas amb el temps previst i tens un inconvenient tens possibles opcions per anar a l'hora prevista d'acabar:
· Fer el trajecte més curt (en aquest cas impossible, ja que el cotxe no pot pujar més amunt).
· Tornar-hi un altre dia.
· Pujar més ràpid.
Ja us podeu imaginar quin va decidir en Lluís Tuneu, i jo, tots. La veritat és que jo no podia anar massa ràpid per culpa del refredat, però vaig anar seguint. La Carme deia que semblavem uns domingueros matiners: no anàvem ni d'hora com de costum, però anàvem d'hora per ser domingueros. Jo anava amb les botes i els pantalons d'hivern perquè tenia ganes de fer algo a la neu. I de moment, tot pujant just n'hi havia esporàdicament a trams molt petits. El que sí que em va sorprendre és que el Costabona és una d'aquelles muntanyes enganyoses: des de la Collada Fonda, punt on vam deixar el cotxe, el cim es veia relativament a la vora i de molt bon fer. Doncs ja havíem fet més de mig camí que encara es veia igual de gran, i a sobre amb unes pendents molt més fortes que no pas les que havíem fet ja!!!
Tot pujant vas descobrint un dels atractius d'aquesta muntanya, i és la visió de 360º que tens: els pics del Gra de Fajol, el Balandrau, Bastiments, el Canigó, el Montseny,... i si no hi hagués hagut boira, diuen que s'arriba a veure el mar Mediterrani!! Al cap d'1 hora i quart vam fer el cim del Costabona, o més ben dit, cims.
I a més, també forma part d'un 100 cim!! El meu quart 100 cim!!! Allà hi vam trobar una placa del Centre Excursionista Taradell, el qual jo en soc soci. Vam decidir esmorzar, i sorpresa, continuar l'excursió per la neu, ja uqe a la cara Nord n'hi havia moltíssima. La conversa entre els dos lluïsos ja es veia a on ens portaria. En Genís va decidir tornar i nosaltres vam decidir seguir el camí marcat a la neu pel Coll de Pal. Jo m'havia refet del refredat, i entre que feia sol, que hi havia neu, tots contents, i des de lluny el camí semblava pla, vam decidir d'anar fins al que es veia com un altre cim. I tal dit, tal fet!! sort d'anar amb botes perquè hi havia lagun lloc on la neu t'arribava per sobre del genoll. La que s'ho devia estar passant no tant bé era la carme, que anava amb bambes d'estiu. I anat fent camí vam arribar-hi: Roca Colom, que amb 2506 metres supera per poc el Costabona de 2465 metres. Si des de lluny el camí semblava pla!!! Encara havíem pujat més amunt!! Però a dalt va passar el fenòmen de no voler-ne marxar, no pel cansanci sinó per les vistes:
Tota aquesta carena que veieu a l'última foto és el camí que vam agafar tot baixant i tornant cap al cotxe. Un sender espectacular. Llavors, per no tornar a pujar al Costabona i ja anàvem amb el temps apretant vam tornar pel Coll de la Fembra Morta. Quin nom més estrany!! A mig baixar vam fer algun tram amb gel
que vam passar tot augmentant les precaucions. Bé, en Bitxo el va passar tot esquiant. Al cap de poc vam tornar a agafar el camí per on havíem vingut i vam arribar al cotxe cansats però molt contents.
El que va començar amb retard va acabar sent tota una aventura molt recomanable.
FOTOS
dilluns, 12 de març del 2012
Torrent de La CABANA - Sant FELIU i Sant MARC d'Estiula
Hola a tots. Avui ha sigut un gran dia per l'excursió que hem compartit 18 persones i 2 gossos, i això s'ha traduït amb l'última foto d'avui: és la primera vegada que 18 persones queden somrient i perfectes alhora!!! Si això ja costa fer-ho amb 2, amb 18 ja és un repte dels que es pot dir que és tot un èxit. Però el mèrit ha estat tot de tal i com s'ha desenvolupat el dia:
Avui ha tocat matinar, i molt! He quedat amb la Maria per marxar cap a Campdevànol per anar a fer l'excursió que ens havien preparat la família Tuneu pel torrent de La Cabana i un itinerari inventat sorpresa per ells, cap a les esglésies de SAnt Feliu i Sant Marc d'Estiula. Amb la Maria hem quedat a Vic a 2/4 de 7 del matí per poder arribar puntuals, tal i com haviem quedat, a Campdevànol a 2/4 de 8. Haig de dir que aquesta excursió ja feia molts dies que tenia ganes de fer-la perquè venien la gent de Sant Feliu de Guíxols. Així que al final hem sigut:
- En Pere, la Carme, la Maria i la Laura
- L'Albert, la Tània i la Mar
- En Miguel, la Magalí, en Víctor, en Pau i l'Adriana
- En Josep (Àlies Ventura) i l'Enric (Àlies Torra)
- La Maria
- La Carme i en Lluís Tuneu
- Els 2 gossos: en Bitxo i en Richy
- Jo
L'excursió s'ha desenvolupat en 3 parts:
La primera i més planera, per fer-la tots, ha consistit en donar una volta pels gorgs del Torrent de La Cabana.
La segona i ja més canyera hem fet el cim de Sant Marc.
La tercera i la més relaxant, i gustosa, el dinar.
Anem per la primera. Hem començat tots junts tot dirigint-nos cap als Gorgs seguint els senyals. Al cap de poc ja hem trobat el primer, i com que estava mig glaçat la canalla han començat a jugar sense parar, s'ho han passsat d'allò més bé: amunt, avall, dreta, esquerre,... no ha quedat cap racó per explorar. Sorprenent el color de l'aigua super transparent, fins i tot venien ganes de banyar-t'hi, però a -3ºC no ho hem pas volgut probar. El paisatge molt xulo i el que és el millor: el bon rollo del grup ha fet que els minuts passéssin volant.
Un cop acabats els Gorgs, ens hem trobat l'avituallament que ens ha preparat la família Tuneu. Un cotxe carregat amb tot per menjar, per veure i per transportar: sí, allà hem pogut deixar molta roba d'abric, que a primera hora ens ha sigut útil però a ens aquells moments ja no calia. Un cop esmorzats hem fet direcció cap a Sant Feliu d'Estiula, un lloc impressionant però que encara mai n'havia sentit a parlar. Sant Feliu és una ermita molt ben conservada que el campanar està obert al públic i que s'hi pot tocar la campana dés de 2 punts diferents: dés de baix i dés de dalt. Una corda és l'encarregada per quan no es vulgui pujar a tocar la campana es pugui fer des de baix. Nosaltres vam pujar a dalt:
I què pot passar amb una campana i la canalla? Doncs ja us ho podeu imaginar quin repic, i més quan van descobrir que nosaltres erem a dalt. Tot grinyolava al repic de la campana. A la foto en Miguel intenta parar la corda que estan tibant en Pau i en Víctor dés de baix. Imagineu-vos un terra de fusta amb escletxes i fent força perquè la campana no es mogui. Quins moments!! Un cop a baix, l'excursió ha començat la segona part: les nenes i alguns pares han decidit no pujar a Sant Marc, i els altres sí. Ja abans de marxar en Lluís Tuneu ens ha dit que s'havia acabat el passeig i que començava l'hora de pujar, tant de velocitat com de desnivell. La Carme m'ha dit que pujariem pel mig del bosc, com els senglars: que divertit!!! I cap a dalt hi falta gent. Pel camí ens hi hem trobat guarans, caballs, filferros, cases en ruïnes i sobretot molt bones vistes, com aquesta:
La Maria i jo hem volgut sortir-hi!! Sant Marc semblava jugar a fet i a amagar, però per fia, a la 1 del migdia hi hem arribat i hem pogut fer una altre mos. Sant Marc d'Estiula és una ermita en ruïnes però encara li queda part de la façana principal. -un lloc realment recomanable i estrany, ja que amb tanta vegetació queda bastant amagat tot i ser a dalt de tot del cim.
Els que hem pogut pujar a dalt hem sigut:
La Carme, la Magalí, en Ventura, la Maria, en Torra, la Tània, en Lluís Tuneu, La Carme Tuneu, en Bitxo, en Víctor i en Pau (amb els respectius tira-xines)(per ordre de la foto) i jo (que faig la foto).
Llavors ha començat una baixada vertiginosa pel mig del bosc. La calor ja era molt intensa, però al ser baixada no l'hem notat tant com quan pujàvem. El camí de tornada també ha passat per Sant Feliu, però per no tornar pel mateix lloc hem decidit agafar la pista que ens ha portat cap al cotxe de l'avituallament. Realment es nota que els Tuneu s'ho van preparar amb consiència. El cotxe ha estat un encert al 100%, ja que ens ha permès recarregar d'aigua, fer un petit mos abans de dinar i també ha permès poder tornar a la canalla i la Carme (també hi compta com a canalla?) cap al punt d'arribada, que ja ens hi estava esperant la resta amb el dinart enllestit. Després de la petita parada hem començat a fer l'últim tram previst per`ò per l'altra banda dels Gorgs. Aquí hem posar gas a fondo i al cap de res hem fet meta al mateix lloc on hores abans hi havíem deixat el cotxe, només amb petites diferències: ja no feia fred, hi havia molta gent i teníem el dinar ja preparat.
En Miguel i en Pere, i també l'Enric ens han preparat carn a la brasa. Ha començat la tercera part: hem dinat estil kumbaià i hem après els secrets (i consells) de l'Avena de la ma d'en Ventura (jo encara no els he posat en pràctica, i per qui vulgui més informació ja dic que us la passaré en privat, que es veu que això de l'Avena t'alleugereix i molt la visita sòlida a Can Roca!!). Per posar punt i final a l'excursió hem anat a fer el cafè (o cacaolat) al bar del càmping del costat (i a sobre haig d'agraïr a en Miguel, i ell ja sap el perquè). I la foto final és la que hi ha al principi de la crònica.
Destacar la vitalitat de la canalla: en Pau, en Víctor, la Maria, la Laura, la Mar i l'Ariadna. Em quedaran a la memòria en Pau i en Víctor amb els tira-xines, la campana i la pujada a Sant Marc, i la Maria, la Mar, la Laura i l'Aridna escalant per les roques per arribar al glaç del Torrent i les ganes de pujar a tocar la campana.
Només dir que he passat (i suposo que els altres també) un dia collonut que no l'oblidaré mai. Un bon rollo que feia molts dies que no el tenia i tot això gràcies a aquestes 17 persones i 2 gossos que m'han fet passar un dia espectacular. Amics així son els que saps que mai et fallaran. Gràcies gent per ser com sou!!
TRACKS
VÍDEOS D'EN TORRA
Jo, en Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, la Maria, en Ventura, en Pere, en Torra, en Víctor, en Miguel, en Pau, la Tània, l'Ariadna, l'Enric, la Maria, la Carme, la Laura, la Mar, la Magalí i en Richy (falta en Bitxo)
- En Pere, la Carme, la Maria i la Laura
- L'Albert, la Tània i la Mar
- En Miguel, la Magalí, en Víctor, en Pau i l'Adriana
- En Josep (Àlies Ventura) i l'Enric (Àlies Torra)
- La Maria
- La Carme i en Lluís Tuneu
- Els 2 gossos: en Bitxo i en Richy
- Jo
L'excursió s'ha desenvolupat en 3 parts:
La primera i més planera, per fer-la tots, ha consistit en donar una volta pels gorgs del Torrent de La Cabana.
La segona i ja més canyera hem fet el cim de Sant Marc.
La tercera i la més relaxant, i gustosa, el dinar.
Anem per la primera. Hem començat tots junts tot dirigint-nos cap als Gorgs seguint els senyals. Al cap de poc ja hem trobat el primer, i com que estava mig glaçat la canalla han començat a jugar sense parar, s'ho han passsat d'allò més bé: amunt, avall, dreta, esquerre,... no ha quedat cap racó per explorar. Sorprenent el color de l'aigua super transparent, fins i tot venien ganes de banyar-t'hi, però a -3ºC no ho hem pas volgut probar. El paisatge molt xulo i el que és el millor: el bon rollo del grup ha fet que els minuts passéssin volant.
Un cop acabats els Gorgs, ens hem trobat l'avituallament que ens ha preparat la família Tuneu. Un cotxe carregat amb tot per menjar, per veure i per transportar: sí, allà hem pogut deixar molta roba d'abric, que a primera hora ens ha sigut útil però a ens aquells moments ja no calia. Un cop esmorzats hem fet direcció cap a Sant Feliu d'Estiula, un lloc impressionant però que encara mai n'havia sentit a parlar. Sant Feliu és una ermita molt ben conservada que el campanar està obert al públic i que s'hi pot tocar la campana dés de 2 punts diferents: dés de baix i dés de dalt. Una corda és l'encarregada per quan no es vulgui pujar a tocar la campana es pugui fer des de baix. Nosaltres vam pujar a dalt:
I què pot passar amb una campana i la canalla? Doncs ja us ho podeu imaginar quin repic, i més quan van descobrir que nosaltres erem a dalt. Tot grinyolava al repic de la campana. A la foto en Miguel intenta parar la corda que estan tibant en Pau i en Víctor dés de baix. Imagineu-vos un terra de fusta amb escletxes i fent força perquè la campana no es mogui. Quins moments!! Un cop a baix, l'excursió ha començat la segona part: les nenes i alguns pares han decidit no pujar a Sant Marc, i els altres sí. Ja abans de marxar en Lluís Tuneu ens ha dit que s'havia acabat el passeig i que començava l'hora de pujar, tant de velocitat com de desnivell. La Carme m'ha dit que pujariem pel mig del bosc, com els senglars: que divertit!!! I cap a dalt hi falta gent. Pel camí ens hi hem trobat guarans, caballs, filferros, cases en ruïnes i sobretot molt bones vistes, com aquesta:
La Maria i jo hem volgut sortir-hi!! Sant Marc semblava jugar a fet i a amagar, però per fia, a la 1 del migdia hi hem arribat i hem pogut fer una altre mos. Sant Marc d'Estiula és una ermita en ruïnes però encara li queda part de la façana principal. -un lloc realment recomanable i estrany, ja que amb tanta vegetació queda bastant amagat tot i ser a dalt de tot del cim.
Els que hem pogut pujar a dalt hem sigut:
La Carme, la Magalí, en Ventura, la Maria, en Torra, la Tània, en Lluís Tuneu, La Carme Tuneu, en Bitxo, en Víctor i en Pau (amb els respectius tira-xines)(per ordre de la foto) i jo (que faig la foto).
Llavors ha començat una baixada vertiginosa pel mig del bosc. La calor ja era molt intensa, però al ser baixada no l'hem notat tant com quan pujàvem. El camí de tornada també ha passat per Sant Feliu, però per no tornar pel mateix lloc hem decidit agafar la pista que ens ha portat cap al cotxe de l'avituallament. Realment es nota que els Tuneu s'ho van preparar amb consiència. El cotxe ha estat un encert al 100%, ja que ens ha permès recarregar d'aigua, fer un petit mos abans de dinar i també ha permès poder tornar a la canalla i la Carme (també hi compta com a canalla?) cap al punt d'arribada, que ja ens hi estava esperant la resta amb el dinart enllestit. Després de la petita parada hem començat a fer l'últim tram previst per`ò per l'altra banda dels Gorgs. Aquí hem posar gas a fondo i al cap de res hem fet meta al mateix lloc on hores abans hi havíem deixat el cotxe, només amb petites diferències: ja no feia fred, hi havia molta gent i teníem el dinar ja preparat.
En Miguel i en Pere, i també l'Enric ens han preparat carn a la brasa. Ha començat la tercera part: hem dinat estil kumbaià i hem après els secrets (i consells) de l'Avena de la ma d'en Ventura (jo encara no els he posat en pràctica, i per qui vulgui més informació ja dic que us la passaré en privat, que es veu que això de l'Avena t'alleugereix i molt la visita sòlida a Can Roca!!). Per posar punt i final a l'excursió hem anat a fer el cafè (o cacaolat) al bar del càmping del costat (i a sobre haig d'agraïr a en Miguel, i ell ja sap el perquè). I la foto final és la que hi ha al principi de la crònica.
Destacar la vitalitat de la canalla: en Pau, en Víctor, la Maria, la Laura, la Mar i l'Ariadna. Em quedaran a la memòria en Pau i en Víctor amb els tira-xines, la campana i la pujada a Sant Marc, i la Maria, la Mar, la Laura i l'Aridna escalant per les roques per arribar al glaç del Torrent i les ganes de pujar a tocar la campana.
Només dir que he passat (i suposo que els altres també) un dia collonut que no l'oblidaré mai. Un bon rollo que feia molts dies que no el tenia i tot això gràcies a aquestes 17 persones i 2 gossos que m'han fet passar un dia espectacular. Amics així son els que saps que mai et fallaran. Gràcies gent per ser com sou!!
FOTOS
TRACKS
VÍDEOS D'EN TORRA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)