Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MATAGALLS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MATAGALLS. Mostrar tots els missatges
dissabte, 24 de gener del 2015
divendres, 26 de desembre del 2014
diumenge, 18 de maig del 2014
diumenge, 2 de febrer del 2014
divendres, 27 de desembre del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
dilluns, 21 de maig del 2012
TRAVESSA DEL MONTSENY (NO OFICIAL)
Hola de nou!! Tot bé? Doncs jo us puc dir que molt bé!! i el perquè és que gràcies a la família Tuneu he pogut realitzar un projecte que tenia la cpa des de feia dies: la TRAVESSA DEL MONTSENY. Però ja us avanço que no és la oficila, ja que la oficial comença a Aiguafreda i jo la vaig fer des de Collformic, uns 16 quilòmetres menys que els altres i tots de pujada. Però jo no em veia capaç d'aconseguir-la sencera. Així és que ahir em vaig llevar ben d'hora per acompanyar a la família Tuneu, en Pere de St. Feliu i en Ventura dels Makis.
Però no us penseu que em va costar llevar-me, ja que només havia dormit 1 hora degut a un mal de panxa, i al llevar-me i veure el temps que feia, vaig decidir no anar-hi, però com que els hi havia promès que els hi duria algo per beure... al final en Jordi i jo vam anar a Collformic. Van trigar una estona, però després de la pluja van arribar contents. A més, semblava que els núvols marxéssin... Així que vaig decidir seguir-los fins al final. A mi em quedaven uns 31 quilòmetres (com la Matagalls - Vic) però amb pujada fins al cim de Matagalls, baixada a Sant Marçal, Pujada a Les Agudes i el Turó de l'Home i baixada fins al final a Gualba passant per Santa Fe del Montseny.
I en aquestes condicions vaig començar la meva particular TRAVESSA DEL MONTSENY. Tal i com veieu a les fotos semblava que el temps s'arreglaria. I així va ser. Vam fer le cim de MATAGALLS amb bastanta rapidesa.
Llavors vam començar la baixada cap a St. Marçal tot saludant a estones el sol. Sí, va arribar a sortir el sol, per si algú no ho recordava aquí hi ha la foto:
Espectacular el verd del Montseny!! És que el Montseny és espectacular durant tot l'any. Llavors vam arribar al control de Sant Marçal, que enguany l'havien canviat de lloc perquè la pujada a Les Agudes no era com cada any per Castellets. Ohh, ja no podrem grimpar!!
Però sort de no anar per Castellets perquè ens n'esperava una de molt gran. Jo encara anava completament sec i sense impermeable, però per sort, just abans de marxar, va caure un patac d'aigua que em va obligar a protegir-me totalment. I a partir d'aquí va començar l'autèntica aventura, ja que a mig pujar Les Agudes ens va enganxar una pedregada rere l'altra, deixant el terra enblanquinat i relliscós.
Però no us penseu que em va costar llevar-me, ja que només havia dormit 1 hora degut a un mal de panxa, i al llevar-me i veure el temps que feia, vaig decidir no anar-hi, però com que els hi havia promès que els hi duria algo per beure... al final en Jordi i jo vam anar a Collformic. Van trigar una estona, però després de la pluja van arribar contents. A més, semblava que els núvols marxéssin... Així que vaig decidir seguir-los fins al final. A mi em quedaven uns 31 quilòmetres (com la Matagalls - Vic) però amb pujada fins al cim de Matagalls, baixada a Sant Marçal, Pujada a Les Agudes i el Turó de l'Home i baixada fins al final a Gualba passant per Santa Fe del Montseny.
I en aquestes condicions vaig començar la meva particular TRAVESSA DEL MONTSENY. Tal i com veieu a les fotos semblava que el temps s'arreglaria. I així va ser. Vam fer le cim de MATAGALLS amb bastanta rapidesa.
Llavors vam començar la baixada cap a St. Marçal tot saludant a estones el sol. Sí, va arribar a sortir el sol, per si algú no ho recordava aquí hi ha la foto:
Espectacular el verd del Montseny!! És que el Montseny és espectacular durant tot l'any. Llavors vam arribar al control de Sant Marçal, que enguany l'havien canviat de lloc perquè la pujada a Les Agudes no era com cada any per Castellets. Ohh, ja no podrem grimpar!!
Però sort de no anar per Castellets perquè ens n'esperava una de molt gran. Jo encara anava completament sec i sense impermeable, però per sort, just abans de marxar, va caure un patac d'aigua que em va obligar a protegir-me totalment. I a partir d'aquí va començar l'autèntica aventura, ja que a mig pujar Les Agudes ens va enganxar una pedregada rere l'altra, deixant el terra enblanquinat i relliscós.
En fi, que malgrat la pedra jo m'ho vaig passar molt i molt bé. El control de la caminada que estava instal·lat al cim de Les Agudes l'havien deixat just abans d'encarar l'últim tram al cim per motius meteorològics, però en Lluís Tuneu i jo vam decidir arribar-hi ja que jo ho volia comtabilitzar pels 100 cims. En Pere i la Carme ens van esperar, però en Ventura ja feia estona que havia marxat.
Llavors el traçat seguia cap al Turó de l'Home, el qual el control havien fet la mateixa resolució que a Les Agudes, i novament els 2 lluïsos vam decidir d'anar-hi.
Aquí hi feia molt fred i en Pere no estava gaire content amb la meva decisió de fer els cims. Espero que ja li hagi passat, ja que avui la Carme Tuneu m'ha comentat que el Turó de l'Home NO és un 100 cim. Pere no t'enfadis amb mi, ho devíem haver mirat malament... Llavors va continuar una baixada vertiginosa cap a Santa Fe del Montseny. Pel camí, a part de pedra, hi hem trobat una salamandra
símptome clar que hi ha qualitat de vida al Montseny. Un cop a Santa Fe ens va enganxar una altra tanda de pedra espectacular, i nosaltres vam decidir sortir enmig d'aquell panorama.
Si és que una mica de pedra més ja no ens venia d'aquí. Al cap de poc vam arribar al Llac de Santa Fe
I aquí va deixar de pedregar, ploure,... i com si no hagués passat res va sortir el sol. Ja feiem travesses que arribaríem a Gualba ben secs.
I la veritat és que va ser així, ben secs i sense impermeables, cApalines,... però per molt poc, ja que després de dinar, i un cop a dins del cotxe, va tornar a ploure a bots i barrals. No vam tornar a trobar-nos a en Ventura fins que ja érem dins del cotxe i en marxa que el vam anar a saludar i per veure com havia arribat.
Si abans de marxar m'haguéssin dit que ens passaria l'aventura de la pedra, hagués dit que no i m'hauria quedat a casa tal i com teia previst, però un cop fet trobo que hagués sigut d'imbècil haver-ho rebutjat. Sí gent, ja veieu com som, però és que aquesta mica d'aventura ens agrada, què hi farem. I aquesta ha sigut sensacional!!!!!!
A més, en un sol dia, 2 100 cims: el Matagalls i Les Agudes.
Abans d'acabar donar les gràcies a en Genís per la paciència que té amb nosaltres. Gràcies Genís!!!
FOTOS
TRACK
dilluns, 30 de gener del 2012
ELS 3 TOMBS DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA i LA NEU AL MONTSENY
Hola a tothom! Quin Cap de Setmana més intens!! No hi ha hagut temps per aborrir-se!! I Diumenge no va ser l'excepció, ans el contrari!!
Pel matí ens esperava un esmorzar a Santa Eugènia de Berga organitzat pel passant dels 3 Tombs, que enguany s'estrenava com a Festa d'Interès Nacional. Amb el rebombori de la neu del Dissabte, em vaig quedar clapat fins a les 11 del matí (feia moltíííísims dies que no em passava), però de seguida vam decidir amb en Marc baixar a Santa Eugènia amb la Boira (la gossa) a peu. Em pensava que anàvem molt tard i que hauríem de veure el passant dés de segona fila, però no, vam arribar amb el temps just de posar-nos al davant del nostre lloc preferit del passant, a darrere l'Església, amb el sol de cara, que amb el fred que feia s'agaraïa. Vam veure tots els 3 tombs des del principi fins al final, i llavors vam anar a veure les paradetes i a comprar postres.
Pel matí ens esperava un esmorzar a Santa Eugènia de Berga organitzat pel passant dels 3 Tombs, que enguany s'estrenava com a Festa d'Interès Nacional. Amb el rebombori de la neu del Dissabte, em vaig quedar clapat fins a les 11 del matí (feia moltíííísims dies que no em passava), però de seguida vam decidir amb en Marc baixar a Santa Eugènia amb la Boira (la gossa) a peu. Em pensava que anàvem molt tard i que hauríem de veure el passant dés de segona fila, però no, vam arribar amb el temps just de posar-nos al davant del nostre lloc preferit del passant, a darrere l'Església, amb el sol de cara, que amb el fred que feia s'agaraïa. Vam veure tots els 3 tombs des del principi fins al final, i llavors vam anar a veure les paradetes i a comprar postres.
Realment val la pena visitar aquesta festa a Santa Eugènia, per mi, és el millor passant de tots els que es fan, i no em digueu el per què, perquè sinceramnet no ho sé, és l'aire que s'hi respira de pagès,...
I a la tarda vam decidir anar a veure la neu del Montseny, començant per l'Enclusa de Taradell i seguint cap a Viladrau, Sant Marçal, Coll de Revell i tornar. L'expedició érem en David i la Berta, en Marc i jo.
Espectacular la vista de Les Agudes nevades completament i vermelloses de la posta de sol!!
Salut i alerta amb el temps, que diuen que a mitja setmana pinten bastos!!
dijous, 17 de novembre del 2011
MONTSENY SURPRISE!!
Què tal gent! El passat Diumenge vam fer una ruta molt recomanable al voltant del Matagalls, concretament Viladrau - Coll Pregón - Matagalls - Collformic - Sant Segimon - l'Erola - Viladrau. En aquesta ocasió havíem preparat aquesta sortida per en Pere i la Carme. Al final vam ser: en Pere i la Carme, el deixeble maki cako Josep Ventura, el meu germà Jordi, la Carme i en Lluís Tuneu, la Maria i jo. Ep, en Bitxo també va venir!!
Vam sortir de Viladrau tot enfilant-nos cap a la Font del Llop i la Font dels Mosquits. Estàvem envoltats d'unes vistes espectaculars, amb els tons taronjes i marrons d'aquesta època. Al cap de poc vam arribar al Coll Pregón, que per qui no ho sàpiga és el pla que s'hi acampava el dia de l'aplec de Matagalls. A partir d'aquí ja només quedava una última pujada fins al cim del Matagalls. Quan hi vam arribar només hi havia boira i no es podia veure res. A aquella hora ja hi havia gana, i per això vam decidir de treure l'esmorzar:
coca, fuet, xocolata, tastet de truita d'albergínia, coca-cola,... mireu:
Després de les fotos de rigor,
vam començar la baixada cap a Collformic, però vam recular uns instants per veure les vistes que només es van poder contemplar durant uns instants en que la boira es va moure. Si a dalt a Matagalls es podia veure el sol, quan vam arribar a baix a Collformic ja plovia bastant. Allà ens hi esperava en Genís amb un havituallament amb: fruita, patates xips, galetes, cafè, isostar i coca-cola, i el millor de tot, un cotxe que hi podies deixar el que volies i podies agafar de tot, per exemple, jo vaig deixar la maleta i la càmera i a canvi vaig agafar un impermeable d'en Genís, que em va salvar de la pluja. Gràcies Genís!! I és que aquesta vegada em van agafar amb bragues, no m'esperava que plogués, i encara menys al metaix recorregut que havíem fet la Maria i jo la setmana anterior!! Si em vaig quedar igual que feia una setmana, sense vistes i sense càmera!! Després de Collformic ens esperava Sant Segimon i l'Ermita de l'Erola per tornar a Viladrau. Un matí fantàstic, envoltat de bona companyia, bones vistes, paisatges espectaculars i bon menjar. Què es pot demanar més? Ah, que no hagués plogut!! Però si encara em va servir de lliçó que a la muntanya hi has d'anar preparat!I per acabar vam anar a dinar a l'Hostal Bofill de Viladrau.
Ja estic esperant repetir l'excursió, però amb sol!!!!
TRACKS
Vam sortir de Viladrau tot enfilant-nos cap a la Font del Llop i la Font dels Mosquits. Estàvem envoltats d'unes vistes espectaculars, amb els tons taronjes i marrons d'aquesta època. Al cap de poc vam arribar al Coll Pregón, que per qui no ho sàpiga és el pla que s'hi acampava el dia de l'aplec de Matagalls. A partir d'aquí ja només quedava una última pujada fins al cim del Matagalls. Quan hi vam arribar només hi havia boira i no es podia veure res. A aquella hora ja hi havia gana, i per això vam decidir de treure l'esmorzar:
coca, fuet, xocolata, tastet de truita d'albergínia, coca-cola,... mireu:
Després de les fotos de rigor,
vam començar la baixada cap a Collformic, però vam recular uns instants per veure les vistes que només es van poder contemplar durant uns instants en que la boira es va moure. Si a dalt a Matagalls es podia veure el sol, quan vam arribar a baix a Collformic ja plovia bastant. Allà ens hi esperava en Genís amb un havituallament amb: fruita, patates xips, galetes, cafè, isostar i coca-cola, i el millor de tot, un cotxe que hi podies deixar el que volies i podies agafar de tot, per exemple, jo vaig deixar la maleta i la càmera i a canvi vaig agafar un impermeable d'en Genís, que em va salvar de la pluja. Gràcies Genís!! I és que aquesta vegada em van agafar amb bragues, no m'esperava que plogués, i encara menys al metaix recorregut que havíem fet la Maria i jo la setmana anterior!! Si em vaig quedar igual que feia una setmana, sense vistes i sense càmera!! Després de Collformic ens esperava Sant Segimon i l'Ermita de l'Erola per tornar a Viladrau. Un matí fantàstic, envoltat de bona companyia, bones vistes, paisatges espectaculars i bon menjar. Què es pot demanar més? Ah, que no hagués plogut!! Però si encara em va servir de lliçó que a la muntanya hi has d'anar preparat!I per acabar vam anar a dinar a l'Hostal Bofill de Viladrau.
Ja estic esperant repetir l'excursió, però amb sol!!!!
FOTOS
TRACKS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)