diumenge, 10 de juliol del 2011

EL PUIGSACALM, Dissabte 9 de Juliol del 2011

Hola de nou! Què fer un Dissabte del mes de Juliol sense tenir ràdio?
Opció A: Anar a la piscina per entrenar per la travessia de l'Estartit? (I de pas llevar-se un pel tard)
Opció B: Anar al Puigsacalm.
Vaig escollir l'opció B, si vé havíem quedat a les 6 del matí i em feia mandra. Ja aniria a la piscina el dia següent, un dia molt especial que no s'hi podia faltar.
Doncs sí, a les 6 del matí marxàvem en Lluís i la Carme Tuneu, en Bitxo i jo cap al Puigsacalm. Em van dir que era una muntanya similar de pujar que al Matagalls, i jo innocent de creure-m'ho. Em tenien preparada una sorpresa molt agradable: ascendir per Ganxos nous i descendir per Ganxos vells. Això vol dir res a veure amb el Matagalls. Vam aparcar el cotxe a Joanetes i ens vam dirigir cap a Santa Magdalena pel camí nou. Entremig vam tocar la campana, que està un pel amagada. A Aquella hora ja començava a fer una mica de calor. Un cop vam arribar a Santa Magdalena encara quedava l'última pujada, però en comptes d'anar pel cantó Nord hi vam anar pel Sud, tot vorejant la muntanya, ruta del Pas dels Burros. Recorregut de vistes espectaculars, i ALÇADES espectaculars. Si al Pedraforca havia fet teràpia de vèrtig, aquí ja no sé com definir-ho!! Al cap de 3 hores i mitja, a les 10, vam arribar al cim del Puigsacalm.


Allà vam aprofitar per esmorzar molt ràpid, no perquè tinguéssim especial pressa, sinó perquè una eixam de mosquits gairebé se'ns menja a nosaltres!! La Carme va escriure 4 ratlles de salutació a la llibreta del cim (per cert, estava gairebé al 100% de la capacitat i s'havia estrenat per Sant Joan). Després vam decidir tornar pel Nord en direcció a Puig dels Llops. Quin lloc més especial, per arribar-hi semblava feta una passarela de roques amb barranc a banda i banda. Molt divertit. I després venia la baixada per Ganxos Vells. Res, només n'hi ha 4 de mal comptats!! Sí, però estan en unes situacions especials. Fins i tot en un pas el Bitxo va fer marxa enrere!! I per quedar natural a les fotos de la Carme i d'en Lluís vaig patir una petita relliscada amb gust de roca, jejeje!!! I per acabar, una caminada sota la forta calor fins a la una del migdia.
Si haig de definir l'excursió del Puigsacalm la definiria com a vertigen i com a divertida. A veure quin dia hi aneu vosaltres!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada