dilluns, 31 d’octubre de 2011

Caminada/Castanyada del Club Patí Vic, 30 d'Octubre del 2011

Què tal gent! Ahir dia 30 hi va haver la caminada del Club Patí Vic. Com a soci vaig convidar-hi els meus germans i els Xino-Xano perquè em van dir que seria una caminada familiar. El recorregut era fàcil: uns 11 quilòmetres i molt pla, perquè així tothom del club que en tingués ganes hi podés participar. L'esmorzar seria a l'Ermita de Sant Roc, de Gurb. Jo vaig proposar allargar-la una mica i arribar-nos a la Creu de Gurb. Al final vam ser el meu germà Jordi, La Carme, en Genís, en Lluís i la Maria i jo. També va venir en Bitxo vestit de Diumenge. La caminada va començar a les 9 del matí, que havent canviat d'hora (el Diumenge a la matinada va entrar en vigor l'horari d'hivern) semblava molt més tard. Realment jo considero la caminada com a èxit total, ja que hi havia moltíssima gent. El recorregut era circular amb sortida i arribada al club, passant per Sant Andreu de Gurb, parada a esmorzar a Sant Roc i tornar al club. Hi havia gent de totes les edats, i fins i tot gent amb cotxets!! Per arribar a Sant Roc amb cotxet és tota una aventura:


Tot i que encara no ho sembli per la cara de felicitat que fan. El recorregut molt planer però sense vistes degut a la boira, és que sempre passa el mateix! A Sant Roc ens hi esperava un havituallament amb:
entrepà de Llonganissa de Vic, una bossa amb panellets, coca, xocolata, 2 mandarines, per beure podies escollir de tot, traguet de vi, traguet de cava, iogurt, cafè... Sí, sí, un senyor esmorzar!! Si tots els havituallaments fóssin així!!! Llavors vam decidir (només nosaltres) pujar a la Creu de Gurb, que tard com era, la boira, per fi, s'anava desfent, i un cop a dalt més o menys vam poder gaudir d'unes magnífiques vistes a la Plana de Vic. Però a mig camí vam trobar-nos amb una cosa rara d'aquest any i molt difícil de veure degut a la sequera: BOLETS!!


Que romàntic, la Maria regalant un ram de bolets a en Lluís (jejeje)! I tal i com us he dit, a vegades anar tard té recompensa, i ahir en va tenir:


Poc després vam començar el descens i cap al club, que ens hi esperava un últim havituallament amb refrescos.
Quina excursió més divertida i amb els millors havituallaments que mai hagi vist!! Si es pot, l'any vinent s'ha de repetir!!

FOTOS


TRACK DE LA CAMINADA




ACTUALITZACIÓ

dijous, 27 d’octubre de 2011

Intermon - Oxfam Trailwalker 2012

Hola gent! La veritat és que fa pocs dies vam tancar el cicle Trailwalker 2011 anat a agraïr a casa la Pilarín la seva ajuda, que ja ha arribat una nova convocatòria pel repte de l'any que vé. La veritat és que encara n'estem parlant de si tornar-hi, però us comento això perquè ja ha sortit el vídeo de promoció del 2012, i l'equip "Xino-Xano: Caminant per la Pau" sortim en 3 ocasions que no us les podeu pedre:
als segons 11 a 14, al 1'25" i 1'33". I si voleu saber si participarem a l'edició del 2012 només heu de seguir els blocs de la Carme Tuneu i aquest mateix. Fins aviat!


dilluns, 24 d’octubre de 2011

KILIAN JORNET i la història sense paraules

Hola a tots. En aquesta ocasió m'he quedat sense paraules per explicar-vos els minuts especials que he tingut avui quan m'ha arribat aquesta notícia:

Kilian Jornet guanya la cursa de la muntanya Kinabalu i s'imposa a totes les curses de la "5 carreres 5 continents"

Ja no sé què més dir d'ell, i això que amb el vídeo que us vaig ensenyar la setmana passada ja era un preludi del què vindria. També em quedo amb la frase:

"Ser als 5 continents m'ha permès conèixer molta gent, que això és el que omple".

En fi, que si voleu llegir la notícia completa us enllaço amb la pàgina d'Esport 3.



I per acabar:

FELICITATS KILIAN!

diumenge, 23 d’octubre de 2011

ES CARCAIXELLS II, 23 d'Octubre del 2011

Què tal gent!! Avui teníem previst una altra visita als Carcaixells amb en Pere, però en aquesta ocasió per no passar-hi tant ràpid i amb no tanta calor com l'últim cop. Avui ens hi han acompanyat la Camino amb una companya de feina i uns amics seus. També han vingut les filles d'en Pere i la Carme amb una amiga, la família Bitxo: la Carme, en Genís, i en Bitxo, i la Maria d'Aigufreda, amiga del Trailwalker 2011.
Altre cop m'he troabt als Carcaixells, i com sempre que hi he anat, alguna cosa especial hi ha en aquest lloc, aquestes muntanyes tant especials, que fa que tinguis ganes de començar l'excursió i assaborir-la cada moment. És un enclavament que sempre t'hi sents bé, encara que faci fred, calor, plogui, nevi (ja m'agradaria veure-ho nevat i pujar-hi per contemplar el mar i la neu... Carme, el dia que passi m'avises, que l'excursió que vau fer amb les nenes i m'has explicat se'm feia la boca aigua...).
Hem començat bastant tard pel que és habitual en nosaltres, jo ja havia tingut temps d'esmorzar abans de que arribés tothom. Avui no érem l'únic grup que hi anàvem, suposo que el temps hi acompanyava. Ha començat el dia molt núvol i no feia ni fred ni calor, just perfecte pel lloc. Al cap de poc ja erem al pas del pont, que divertit, sobretot quan se t'enganxen els pals al mig!! Llavors hem anat passant per gairebé tota la muntanya, fins i tot per la cresta.


Hi ha algun pas una mica complicat, però també s'ha de dir que hi ha cadenes en aquests enclavaments, situades estratègicament perquè es pugui sortejar molt més fàcil. El punt més alt d'avui era arribar de nou al Montclar, cim inscrit dins de la Ruta dels 100 Cims. I jo que ja és el segon cop que hi pujo i no ho puc comptabilitzar!! Espero que d'aquí a  ben poc us pugui explicar els motius i tornar-hi per poder-lo comptabilitzar.
Però la raó principal de tornar-hi no seria pas aquesta, sinó per llegir el missatge que en Pere m'hi deixarà demà (24 d'Octubre). M'explico: durant la primera ocasió jo vaig deixar-li un misstage d'agraïment a en Pere per dur-nos en aquest indret magnífic, escrit a la llibreta habitual d'escrits que hi ha als cims, i ell no se n'ha adonat fins avui que la seva filla gran ha agafat la llibreta i l'ha llegit (per sort encara hi era!). I resulta que ell me'l contestarà però demà, així s'assegura que algun altre dia hi tornaré. No pateixis Pere, que si és per mi en pots estar segur que hi tornaré!! M'ha agradat aquesta manera de passar-nos missatges!
Amb les ganes de probar el GPS, m'he deixat de posar-me la senyera, que per una petita coincidència m'ho ha fet recordar i sens falta l'he fet veure!! Llavors hem decidit baixar passant pel poblat Ibèric, una mica apartat del camí però que cal visitar per descomptat!! Allà ens hi hem fet una foto de grup:


Just abans d'acabar l'excursió ens hem trobat unes cadires de plàstic al mig del bosc: què hi feien allà? Per què les feien servir? de qui eren? Ja us dic que les hem aprofitat, i que si mireu les fotos sabreu per què:



Aquí hi teniu el track de la ruta:


I abans d'acabar la crònica us explicaré que hi ha dies que veus que hi ha gent disposada a ajudar-te en el que faci falta, també que es deixen ajudar, que hi pots parlar tranquil·lament de coses bones i no tant bones, que veus que no te n'oblidaràs mai,... en fi, que són amics de veritat i que val la pena que els hi recordi de tant en tant. De veritat, que gràcies pel dia que m'heu fet passar!!

ACTUALITZACIÓ

dimecres, 19 d’octubre de 2011

60

Hola a tots! Aquest passat Diumenge dia 16 no vaig anar a caminar enlloc perquè a casa teníem celebració: va ser l'aniversari del meu pare, i li vam preparar sorpreses, moltes sorpreses. El pobre el vam ben enganyar dient-li que aniríem a Fira a Olot, però li teníem preparat el seu dinar preferit. Això sí, el dia abans ja el vam felicitar per Ràdio Taradell al programa El Galliner 5D:


Perquè a la ràdio la sort que tenim és que ningú ens veu (bé, si mireu la webcam podeu arribar a veure-hi alguna cosa) ja que els Pollets no paraven de riure, i entre tanta rialla els minuts passaven amb la trucada i ens quedàvem sense programa.
Bé, de cara a Diumenge vam enganyar el meu pare dient-li que aniríem de Fira  a Olot i allà ens hi quedaríem a dinar. Mentrestant, com us podeu imaginar, a Olot no estava pas previst d'anar-hi, i mentre s'arreglava per anar-hi van arribar tota la família que faltava i fins i tot van venir uns amics de Sabadell, que aquest estiu vam anar a fer una ruta junts a l'Estartit.


El pobre, al veure'ls, va quedar sense paraules, i més que va quedar-hi sense amb el que li teníem preparat: el dinar, concretament el seu dinar preferit: una PAELLA d'ARRÒS com Déu mana, que va arribar puntual. Només faltava l'estríper, que de fet va fer-ho ell (no us perdeu les fotos!!). Però el plat fort de les sorpreses van venir amb els regals:
1 val per unes ulleres de sol (per anar sexi)
1 val per la piscina (millor que us ho expliqui ell mateix, si vol)
Victorinox edició especial 125 aniversari de color platejada (provinent de Suïssa)(l'enveja de tothom)
1 Smart Box per a 2 persones i 1 Cap de Setmana a destí a escollir
La veritat és que encara no sé si ha obert boca perquè va quedar petrificat al veure l'àlbum de fotos que li vam preparar amb instantànies des del dia que va néixer. Suposo que d'aquí a 1 mes encara se'l fullejarà com si fos el primer el dia. I per païr el dinar què millor que anar aveure les vaques a casa els avis? Doncs sí, fins i tot la Pilar tocava els animals!!


I per acabar us passo les fotos:

dimarts, 18 d’octubre de 2011

KILIAN JORNET - Evidències del campió

Hola a tots. Aquest matí la Carme Tuneu (moltes gràcies Carme) m'ha fet arribar aquest vídeo d'en Kilian, i m'ha passat pel cap que hi ha moltíssima gent que aquest nom li sona a xino. Per si us passa això us el passo a vosaltres i entendreu el perquè és el campió mundial d'SkiRunning.


Kilian's Quest Slow motion 1000 frames / second from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

Per cert, us haig de dir que també m'interessa aquest vídeo perquè la càmera que s'ha utilitzat és una càmera Reflex de fotografia amb capacitat per grabar vídeos. En aquest cas és la Canon EOS 7D, amb una velocitat de 1/1000 seg. Així doncs ja us podeu imaginar fins a quin punt està arribant la tecnologia a dia d'avui.
Apa, vinga a estalviar per comprar-ne una d'aquestes!! jeje
Fins aviat!

divendres, 14 d’octubre de 2011

NOTÍCIES FOTOGRÀFIQUES

Hola què tal gent!!
Aquesta setmana m'han arribat 2 notícies fotogràfiques que us voldria destacar.
Per començar us haig de dir que si sou uns patates fent fotos i sempre us queden mogudes, ben aviat tindreu el miracle del Photoshop que us arreglarà el moviment (o almenys el reduïrà) i podreu aprofitar aquestes fotos que mai s'acaben de veure correctament. Aquesta aplicació la van presentar durant la fira Adobe MAX celebrada la setmana passada.


La segona notícia fa posar el pèls de punta, i és un reportatge de la web How To Be a Retronaut (una web que penja fotografies del passat) que ens explica amb fotografies tal i com s'ensenyava al nens dels Estats Units com utilitzar armes, i això passava al 1956!!


I per acabar recordar-vos que demà a les 11 del matí hi haurà la cinquena edició del Fase Beta a Ràdio Taradell 106.7FM, el teu programa de les noves tecnologies!! T'hi espero!!

diumenge, 9 d’octubre de 2011

ESPAI KILIAN 2011, CASTELLAR DE N'HUG, Diumenge 9 d'Octubre

Hola a tothom! Avui m'he llevat molt d'hora per poder participar a la I Marxa no competitiva de Castellar de n´Hug, organitzada per l'Espai Kilian, una marxa inclosa dins la cursa de Castellar de n'Hug. Avui hem fet el traçat la família Hernández-Tuneu al complert i jo. En Bitxo, per suposat, també ha vingut.
Avui ha sigut un dia que hem tingut de tot, encara que la caminada hagi estat curta. Ja de viatge al cotxe en Bitxo ens ha anat fent parar perquè entre tants revolts semblava que s'estigués marejant. Pobre! Hem arribat a Castellar de n'Hug a les 8 del matí i acte seguit hem anat a recollir els dorsals. Al baixar del cotxe hem descobert que feia bastant vent i fred. Nosaltres no teníem la sortida fins a les 9, així que ens hem abrigat i a esperar. Per tal i com us he dit, hi ha hagut de tot, menys samarretes. Només les donaven als corredors!! Sempre passa el mateix! Almenys, a l'hora de fer la inscripció per internet es podien haver deixat de demanar la talla de samarreta que tens i així ja no l'haguéssim esperat. A les 9 puntuals hem sortit de la plaça de l'església al toc de les campanes. Ens esperaven poc menys de 10 quilòmetres que ens havíen dit amb vistes espectaculars. I ja només començar una vista del Pedraforca al fons prometia d'allò més bé.




Llavors el recorregut agafava desnivell negatiu cap a les Fonts del Llobregat, un altre indret que hauríeu d'anar a fer-hi una visita algun dia, sobretot a l'estiu, ja que s'hi està molt fresc.




A partir d'aquí el camí canviava de desnivell i passava a positiu. Un cop passades les fonts ens hem trobat ja al primer punt de control amb fruita i beguda, just abans de començar la pujada forta, que ens portaria al punt de control 2 a la Collada del Tossal, a 1796 metres. En aquesta pujada he començat bastant fluix fins que m'he anat desvetllant i agafant velocitat (després de menjar estic uns 15 minuts sense gaire gas) fins que m'he quedat amb un nen que es deia Jordi i viu a l'Escala. Si anant bastant ràpid i fent pujada costa d'agafar aire, amb en Jordi hem entaulat una conversa d'allò més interessant i anant passant a la gent que teníem al davant. Només ens ha passat una noia que anava a tota velocitat. En Jordi no anava sol, bé, en aquell moment sí perquè ha deixat al seu germà, en Fede, i la seva mare enrere, i el seu pare feia la cursa competitiva que sortia a les 10. En Jordi és un nen que ja ha fet la Cavalls del Vent i m'ha explicat com li va anar, entre moltes altres coses. Amb en Jordi m'ha passat l'estona volant i hem arribat al punt de control 2 bastant ràpid, i no perquè ell no pogués anar més ràpid, precisament. Era jo qui anava quedat enrere. Just abans d'arribar-hi el vent fort no et deixava ni acabar de pujar! Bé, per passar els controls si eres menor necessitaves el pares que duien els tiquets de control i així podies continuar i agafar beure i menjar. Sort que ens han deixat passar! I tant, si fins i tot ens han fet fotos!!


Llavors, el dos sabíem que venia tot baixada i hem aprofitat per anar més ràpid. El camí passava per un prat verd com si fóssim la Heidi. També hem travessat una zona de fang d'allò més divertida. Ens hem trobat a la Font del Boix i la de Terrers i hem trobat ja les primeres cases de Castellar. En aquest punt, una parella ens perseguia corrent, i en Jordi no ha sigut menys i darrere (o més ben dit, davant) seu, i jo ja em veus corrent amb la càmera, la motxilla i els pals. L'entrada al centre del poble ni amb somnis me l'hagués imaginat: corrent i amb una última pujada que ja treia mig pam de llengua. Això de córrer encara no ho tinc dominat, i menys després d'una caminada, que encara curta, molt ràpida, però sí, hem entrat en Jordi i jo corrent per la línia de meta, i a sobre encara no havia arribat el primer corredor!!! Si ja us ho havia dit que havia tingut de tot!! Temps total de 2 hores. A la meta ens hi esperava el pare d'en Kilian Jornet fent d'espíquer i un bon aperitiu amb beguda i embotits. Al cap de poc ha anat arribant tothom i han començat amb el sorteig de regals (que n'hi havia per tothom) i per l'entrega de premis. Per l'entrega de regals, si n'hi havia per tothom, els podien haver donat amb la recollida de dorsals, abans de la sortida i haguéssim acabat abans, ja que s'ha fet entern. Suposo que ho fan perquè la gent no marxi. I entre el sorteig hi ha hagut l'entrega de premis, que amb la classificació masculina han hagut de desqualificar el primer ja que no ha passat per un punt de la proba. Una noia fotògrafa, mentre estava fent la foto dels guanyadors ha vist com el primer classificat no havia pujat fins a dalt del Tossal d'Orriols i així s'entenia que hagués arribat amb una gran avantatge respecte els altres classificats. I per si fós poc, al voler arreglar la classificació s'han equivocat amb el tercer, en fi... quan s'ha reprès el sorteig, va i jo dic: la samarreta signada del Kilian PER MI, i sí, casualitat, era el meu número!!! Visca Visca Visca: TINC LA SAMARRETA D'EN KILIAN FIRMADA PER EN KILIAN!!! Em sembla que aquesta no la voldré rentar mai perquè no s'esborri la firma. Ja eren més de la 1 del migdia i encara teníem els números d'en Genís i la Carme per veure què els hi tocava. Jo havia quedat que aniria a dinar a casa els pars i veia com s'anava allargant tot plegat; A en Genís l'hi ha tocat un DVD d'en Kilian, i per tenir de tot, l'últim número del sorteig ha sigut el de la Carme, i voleu saber què l'hi ha tocat???


Doncs sí!!!! Tant demanar la samarreta i al final l'hi ha tocat, també. Al final alguns l'hem aconseguit!! I per acabar la jornada hem anat a comprar postres pels de casa.


Bé, ja veieu que fa venir gana això!!
Abans d'acabar la crònica dir que avui he conegut a una família collonuda que viu a l'Escala. La família d'en Jordi i en Fede i que estan convidats a venir amb nosaltres a caminar. En Jordi m'ha fet passar l'estona molt ràpida i agradable. D'aquí a molt poc tenim previst una sortida a Els Carcaixells, a Sant Feliu de Guíxols. A veure si poden venir...


I ja ho veieu, que per curta que sigui una excursió t'hi pots trobat infinitat de coses per descobrir!!
Fins aviat!!



ACTUALITZACIÓ

dilluns, 3 d’octubre de 2011

EL SOLELL - MALLA, Diumenge 3 d'Octubre del 2011

Hola a tots. El passat Cap de Setmana el vaig destinar a descansar ja que tenia pocs compromisos. La família Bitxo va anar a El Vendrell a fer la Trancacames, una prova de més de 80 quilòmetres. 80 encara son masses per mi. I per descansar, el Diumenge vaig anar a fer un tomb amb la Boira, la gossa d'en Marc, el meu germà, i vaig decidir anar a Malla perquè allà a les 12 del migdia hi cantava la coral TAM TAM GOSPEL (en Marc s'hi va apuntar i aquesta era la seva primera actuació). Cal dir que anar amb una cadella a caminar cansa 3 vegades més, sort que eren pocs quilòmetres, que sinó... Entre estrebades i estirades vam arribar a Malla abans de les 12 i així vam poder saludar als cantaires. L'actuació estava prevista que duraria 1 hora i vaig decidir anar fins a dalt la Creu de Malla amb la Boira. Després de passar uns quants tancats de ramat de betiar vam arribar a la Creu, i quines vistes!! Tota la Plana de Vic i sense boira!! Llavors vaig decidir que a la Crue ens hi havíem de tirar una foto la Boira i jo junts. Després d'uns quants intents molt nefastos vaig arribar a aconseguir això que veieu:


I llavors, avall que fa baixada!! Vam entrar pel cementiri i vam anar de dret a remullar-nos a la font. I mentre esperàvem que sortíssin els de la coral, vam jugar una estona amb uns nens que esperaven igualment que noslatres que s'acabés el concert.


Els meus pares em van venir a buscar en cotxe perquè la Boira en teoria estaria cansada, i només arribar a casa ja empaitava gats a tort i a dret. O sigui, que de cansar-se res de res!!



I per acabar dir-vos que gràcies al comentari d'en Joan Ayats, he investigat i per fi ja he trobat la forma de com penjar-vos les rutes al Wikiloc. Gràcies Joan!



ACTUALITZACIÓ

dissabte, 1 d’octubre de 2011

GPS

Hola a tothom. Avui he començat a fer proves per veure com us puc ensenyar les rutes que vaig fent amb una aplicació GPS del mòbil. AQUÍ hi teniu l'enllaç de la ruta. Demà si puc faré una ruta més extensa per veure'n els resultats. Espero que funcioni bé i així si mai voleu fer-les amb un cop d'ull ja les tindreu.