dijous, 29 de març del 2012

Una mica d'humor a la VAGA GENERAL

Avui com que és dia de vaga general i l'ambient està crispat, us deixo amb un vídeo d'un anunci que cada vegada que el veig em fa riure com mai:


Ànims i sempre endavant!!!

dimecres, 28 de març del 2012

SANT MARC - Est

Hola què tal gent!! Diumenge, després de la caminada de Rupit, quan vaig arribar a casa vaig decidir anar a fer un vol amb la Boira fins a Sant Marc, i ens ho vam passar molt bé:



I per acabar d'arrodonir el dia, a la tarda, en Jordi em va dir si el volia acompanyar amb la bici cap a Vic, però en comptes d'anar cap a Vic vam decidir fer una volteta per Vilalleons, la Carena, Font de la Riera, Sant Julià de Vilatorta, la Ruta dels Molins, Calldetenes (punt on ens vam separar, ell cap a Vic i jo cap a Sant Marc) i Sant Marc. D'aquesta ruta inventada la vaig anomenar Sant Marc - Est. Ja era ben entrada la tarda, i això va provocar que el bosc agafés un to místic especial. La baixada de la Carena molt divertida, i no dir la Ruta dels Molins espectacular. D'aquí a pocs dies la vegetació serà apostoflant.



Que vagi bé!!

dilluns, 26 de març del 2012

Caminada de RUPIT i PRUIT

Hola què tal gent! Aquest passat cap de setmana vaig assistir a la caminada de Rupit i Pruit. De moment us deixo amb les fotos i estigueu atents per quan actualitzi l'entrada perquè hi haurà la crònica i el tracks,... De moment us deixo amb les fotos:


Per cert, aquest cop fins i tot hi havia fotògraf de la caminada, les fotos i la crònica de les quals les trobareu clicant aquí (www.eixdigital.cat), que em va caçar en aquestes:

 Encarant la primera pujada al costat d'en Ramon Boixeda

Tot arribant a Pruit 

A la Plaça de Rupit, punt i final de l'excursió, ja amb la samarreta de la caminada


Actualització (28 de Març): Doncs sí, tal i com diu el títol de l'entrada vaig assistir a la caminada popular de Rupit i Pruit per celebrar l'entrada a la Primavera. Va ser el passat Diumenge i corresponia amb el cap de setmana del canvi d'hora. Això va voler dir dormir 1 hora menys, ja que a les 2 automàticament passaven a ser les 3. I així, amb 1 hora menys, s'havia de ser puntual a Rupit, punt d'inici i final de la caminada. El despertador canviaria tot sol l'hora? I si no ho feia i anava molt tard? La resposta a tot això us puc dir que va anar tot bé, el despertador va canviar l'hora tot sol i hi vaig poder arribar amb temps d'antelació. Cap allà les 8 del matí van obrir les inscripcions, i com a opinió personal, crec que ja haurien d'haver deixat deixar-nos marxar, ja que quedava 1 hora fins que no ens donéssin el tret de sortida. Vaig aprofitar per anar a comprar un cacaolat al bar botiga de l'entrada del poble i la resta de l'estona la vaig passar al cotxe esperant.
A l'hora de fer la inscripció m'hi vaig trobar gent coneguda que feia temps que no ens trobàvem, com en Santi, l'ex-conserge de l'IES Vic, que tants anys estava amb bon humor aguantant-nos!! També hi vaig trobar gent del grup TAM-TAM Gospel.
Quan faltava 1/4 per donar la sortida, vaig decidir anar-hi, i m'hi vaig trobar a molta gent. Fins i tot els bessons Ramon i Jordi Boixeda, de Sant Julià de Vilatorta, uns ex-companys de classe des de pàrvuls fins a 4t. d'ESO. Si ja se sap, marxes sol i t'hi trobes a tothom.
A les 9 en punt van fer esclatar un coet com a tret de sortida, i tota la massa de caminadors vam començar a avançar. Anava dels últims, però vaig aconseguir avançar a bastanta gent a la pujada. La ruta va començar pel mig del poble amb una suau pujada. Jo no sé si va ser pel canvi d'hora que fins a l'esmorzar semblava que anés endormiscat. Sort que feia fresqueta. L'esmorzar va ser a la Devesa, un punt per on passa l'antiga carretera de Vic a Olot. Un bon avituallament, mab entrepà de botifarra, begudes i fruita. Altre cop vaig trobar-m'hi gent coneguda, com la Crepi de Taradell o la Txell i en Camps. Després d'esmorzar vam seguir un petit tram per la carretera, la qual llavors la vam deixar per passar per un camí direcció Nord amb unes fantàstiques vistes als Pirineus, el Puigsacalm i el Pla d'Aiats. Com més a prop del Pla d'Aiats més ganes de pujar-hi, però no, ens vam quedar a baix.

El Puigsacalm i els Pirineus

El Pla d'Aiats

Una altra opinió personal és que d'aquí s'hagués pogut bifucar la caminada i fer un circuit complementari per qui tingués ganes de pujar-hi (al Pla d'Aiats) i acabar d'arrodonir la caminada. Al cap de poc vaig arribar a Pruit


i allà ens hi esperava un avituallament amb líquids. També volia dir que ja s'estava acabant la caminada. Carai, que ràpid m'havia passat!! Quan t'ho passes bé passa ràpid el temps!! I el punt i final de la caminada no era al punt de sortida, sinó que era a la Plaça de Rupit, davant l'església. Com a obsquis ens van fer entrega d'un clauer i d'una samarreta tècnica.
En resum, una molt bona caminada marcada pel bon temps, el canvi d'hora i plena d'amics.

TRACKS

dijous, 22 de març del 2012

La Primavera TOT ho altera

Òstres, quin inici de Primavera!!! Avui volia fer un escrit agraïnt la tasca dels Bombers de Vic, però se m'està acumulant feina per moments... Us ho explico:
Aquest matí, dia de pluja (per fi!?), un cop he marxat cap a treballar amb la gotera del menjador activa al 100% (provocada per l'aixecament de la teulada del passat 8 de Febrer per un temporal de vent, i que encara no ho han vingut a arreglar!!), passant (a peu) per davant del nº 37 del Carrer Nou de Vic s'ha desprès una petita part del balcó del nº35 provocant-me un ensurt major. He trucat al 112 per informar-ne, i grata sorpresa perquè els bombers han vingut ràpid. Des d'aquí volia agraïr als Bombers de Vic, que han sigut a lloc molt ràpid, per acabar d'esfondrar la part més tova per no provocar danys majors.
Però això només ha sigut el començament, ja que avui tocava anar a treballar a Barcelona. I quan plou i has d'anar a la capital ja se sap, retencions a tot arreu. Avui com a premi des de l'Ametlla del Vallès parats, per un cop arribats a Barcelona, un cotxe averiat en un túnnel de la Ronda de Dalt ha provocat el tancament total a l'entrada 2:

Pel fum que sortia del túnnel suposo que s'ha incendiat

Un cop a la feina tot ha transcorregut amb normalitat i sense cap problema. He aprofitat per fer jornada intensiva i així plegar a les 4 de la tarda, per poder anar a dinar i llavors escriure la crònica pels bombers. Un cop he dinat i recollit tot, he endollat l'ordinador per començar a fer feina, però un llamp que ha caigut en una grua d'obres a davant de casa meva m'ha obligat a ser previsor i he hagut de plegar veles. Com que a casa els pares està situada al mig del bosc, sempre que hi havia tempesta elèctrica ja sabíem que ho havíem de des-endollar tot perquè els llamps feien feina bona i cremaven tots els aparells elèctrics que trobaven al seu pas. Doncs siguent previsor ho he des-endollat tot. I un cop estava tot sense perill, ha caigut un llamp a la teulada que han entrat les guspires per les persianes, que estaven tancades, i llavors ha començat a caure una pedregada que amb pocs instants ho ha cobert tot de blanc.


I llavors, un cop ha passat la tempesta, he posat en marxa tots el aparells elèctrics/electrònics per verificar-ne l'estat. Tots sembla que s'ha salvat menys un: el router d'Internet!! Tot i estant des-endollat ha petat: COM POT SER!!!!! Sort que en tenia un de recanvi. Com que tampoc vull trencar-m'hi les banyes de com poden passar aquestes coses, us deixo amb uns vídeos i les fotos d'avui:

FOTOS


VÍDEOS






Per cert, a 3/4 de 8 del vespre no hi ha llum al carrer!!! I estic sense poder veure Cims de La2!!!

dilluns, 19 de març del 2012

Puig de BALANDRAU - Puig CERVERÍS - TRES PICS - Puig de FONTLLETERA

Hola de nou. No sé com explicar-vos l'excursió d'ahir Diumenge, però ho intentaré (com si fóssim Diumenge):
A les 7 del matí hem quedat a Manlleu amb el grup: En Genís, la Carme i en Bitxo, i en Lluís Tuneu i la Duna. Les 7 del matí é suna hora normal per sortir d'excursió. A més, avui ja estava clar, però encara que sigui primavera, estiu, tardor o hivern, el que sí que no pot faltar és el control d'alcoholèmia de les 7 del matí a Manlleu. Realment ara feia dies que no el trobava i avui, per fi, m'han parat. El municipal m'ha demanat que cap a on anava i jo li he respost que cap al Balandrau. Cap a ón????? D'excursió al Balandrau!!! Passa, passa... La cara d'estupefacció que ha fet el poli!! I més quan he canviat de cotxe i hi hem tronat a passar tots junts!!: Cap a ón aneu?? Al Balandrau! I de sobte m'ha mirat a mi com volguent dir: EVIDENTMENT!! Després d'aquesta petita anècdota, i que no us les explico totes perquè sinó no acabaria mai, ens hem dirigit en direcció Tregurà per poder començar l'ascensió al Puig de Balandrau. Avui hem sigut la Carme i en Lluís Tuneu, en Genís, el Bitxo i la Duna, i jo.
Hem deixat el cotxe a la Collada de Meianell i els 2 gossos, la Duna i en Bitxo, ja tenien ganes de caminar . Per donar més emoció a l'excursió la Família Tuneu ens ha fet passar, tot desviant-nos del camí, pel Puig Cerverís, el primer cim del dia.

La Carme Tuneu al cim del Cerverís amb el Balandrau i Fontlletera al fons

Ja allà hem descobert que el gran protagonista de la sortida seria el vent intens i fred. Sort que anàvem preparats, oi Carme? Bé, hem seguit cap al Balndrau tot reprenent el camí per la Serra de La Canya intentant passar per les zones amb menys vent, ja que com més amunt més fred i més intens s'ha tornat. Durant el recorregut hem trobat espècies animals com aquesta:



Després de fer un petit replà per recuperar-nos de l'esforç hem encarat el tram final de pujada i hem assolit el cim del Puig de Balandrau.

Foto de grup al Cim del Puig de Balandrau
La Duna, jo, en Lluís Tuneu, en Bitxo (la cua), en Genís i la Carme

I sí, el Balandrau és un altre 100 cim, un més que puc afegir a la llista. Un cop a dalt hem esmorzat, i com si ho haguéssim pactat, el vent ha encalmat durant l'estona de menjar. AL cap de poc hem començat el camí de tornada però per un altre camí, pels Tres Pics. Abans d'arribar al Coll dels Tres Pics en Genís ha decidit tornar cap al cotxe, ja que em sembla que ens ha llegit la ment: assolir el cim del Puig de Fontlletera, que el teníem davant nostre. Del tot improvisat hem travessat el Coll Tres Pics i hem pogut observar com a dalt del cim hi havia algú. Sense pensar-hi massa (si hi penses t'agafa mandra) hem decidit pujar-hi. I cap al Fontlletera hi falta gent!! Per davant nostre una paret de 200 metres de desnivell i no sé quants graus d'inclinació (Déu ni Dó). I al cap de poc, molt menys del que m'imaginava hem assolit el cim del Puig de Fontlletera.

Jo al cim del Puig de Fontlletera

Espectaculars vistes és el que hi hem tingut.
Us ha passat mai que quan heu escoltat una paraula no sabeu per què no us para de passar pel cap i es va repetint, i repetint, i repetint... doncs això és el que m'està passant amb el nom d'aquest cim: Fontlletera. Soc una persona amb poca memòria diguem-ne fixe. Em diuen un nom i me l'han de reptir mil vegades: com es deia aquell cim?, i el lloc a on hem deixat el cotxe?,... Doncs amb Fontlletera em passa a l'inrevés Qui es devia inventar aquest nom? Per què li han donat aquest nom tant curiós a un cim?... En fi, que passarà 1 mes i encara tindré Fontlletera al cap.
La qüestió és que com que no ho teníem previst hem posat la directa i cap avall pel mig de la muntanya, com si féssim eslàlom d'esquí. Que divertit. també hem tongut moment Àngel Llàcer,... I un cop hem arribat la pista que ens conduïa cap al cotxe, lapart més pesada de lexcursió, amb la carretera que va vorejant la muntanya amb les entrades, les curves de canvi de sentit,... I per fi hem arriabti així ens hem retrobat amb en Genís.
El que havia de ser una excursió matinal d'un sol cim s'ha convertit (i això vol dir que s'ha enriquit) en 3 cims de cop. És una ruta molt recomanable per l'alt grau de bellesa de l'entorn i per les vistes panoràmiques d'aquest racó de país.

FOTOS


TRACKS

dimarts, 13 de març del 2012

L'Omeda (a casa dels meus avis) a "Espai Terra" de TV3

Hola què tal gent! Escric aquesta entrada per fer-vos saber que avui Dimarts 13 el programa Espai Terra de TV3 ha preparat un reportatge sobre l'ofici de restaurar i recuperar carruatges, una feina gairebé extingida. Us en recordeu de quan va venir en Tomàs Molina pels Tonis de Taradell?


Doncs es va assabentar que els organitzadors, els Tonis de Taradell, recuperaven/restauraven els carros antics. Li va agradar la idea per fer-ne un reportatge pel seu programa Espai Terra i avui en veurem el resultat. El reportatge el signa la Cori Calero i el programa s'emet en directe pel TV3 a 2/4 de 9 del vespre. No us el perdeu perquè precisament la masia la qual van anar a carregar el carro és l'Omeda, de Santa Eugènia de Berga, que és a casa els meus avis i que vam cedir uns quants carros.

Instants durant el rodatge. Fotos de Marc Pratdesaba.

El meu pare explica una mica com anaven en carro, com el van venir a buscar,... en fi, que no us el podeu perdre.
Trobareu més informació al Taradell Bloc, a TV3 a Ràdio Taradell i al Twitter.
No us el podeu perdre!!

ACTUALITZACIÓ A 14 DE MARÇ

dilluns, 12 de març del 2012

Torrent de La CABANA - Sant FELIU i Sant MARC d'Estiula

Hola a tots. Avui ha sigut un gran dia per l'excursió que hem compartit 18 persones i 2 gossos, i això s'ha traduït amb l'última foto d'avui: és la primera vegada que 18 persones queden somrient i perfectes alhora!!! Si això ja costa fer-ho amb 2, amb 18 ja és un repte dels que es pot dir que és tot un èxit. Però el mèrit ha estat tot de tal i com s'ha desenvolupat el dia:

Jo, en Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, la Maria, en Ventura, en Pere, en Torra, en Víctor, en Miguel, en Pau, la Tània, l'Ariadna, l'Enric, la Maria, la Carme, la Laura, la Mar, la Magalí i en Richy (falta en Bitxo)

Avui ha tocat matinar, i molt! He quedat amb la Maria per marxar cap a Campdevànol per anar a fer l'excursió que ens havien preparat la família Tuneu pel torrent de La Cabana i un itinerari inventat sorpresa per ells, cap a les esglésies de SAnt Feliu i Sant Marc d'Estiula. Amb la Maria hem quedat a Vic a 2/4 de 7 del matí per poder arribar puntuals, tal i com haviem quedat, a Campdevànol a 2/4 de 8. Haig de dir que aquesta excursió ja feia molts dies que tenia ganes de fer-la perquè venien la gent de Sant Feliu de Guíxols. Així que al final hem sigut:

- En Pere, la Carme, la Maria i la Laura
- L'Albert, la Tània i la Mar
- En Miguel, la Magalí, en Víctor, en Pau i l'Adriana
- En Josep (Àlies Ventura) i l'Enric (Àlies Torra)
- La Maria
- La Carme i en Lluís Tuneu
- Els 2 gossos: en Bitxo i en Richy
- Jo

L'excursió s'ha desenvolupat en 3 parts:
La primera i més planera, per fer-la tots, ha consistit en donar una volta pels gorgs del Torrent de La Cabana.
La segona i ja més canyera hem fet el cim de Sant Marc.
La tercera i la més relaxant, i gustosa, el dinar.

Anem per la primera. Hem començat tots junts tot dirigint-nos cap als Gorgs seguint els senyals. Al cap de poc ja hem trobat el primer, i com que estava mig glaçat la canalla han començat a jugar sense parar, s'ho han passsat d'allò més bé: amunt, avall, dreta, esquerre,... no ha quedat cap racó per explorar. Sorprenent el color de l'aigua super transparent, fins i tot venien ganes de banyar-t'hi, però a -3ºC no ho hem pas volgut probar. El paisatge molt xulo i el que és el millor: el bon rollo del grup ha fet que els minuts passéssin volant.


Un cop acabats els Gorgs, ens hem trobat l'avituallament que ens ha preparat la família Tuneu. Un cotxe carregat amb tot per menjar, per veure i per transportar: sí, allà hem pogut deixar molta roba d'abric, que  a primera hora ens ha sigut útil però a ens aquells moments ja no calia. Un cop esmorzats hem fet direcció cap a Sant Feliu d'Estiula, un lloc impressionant però que encara mai n'havia sentit a parlar. Sant Feliu és una ermita molt ben conservada que el campanar està obert al públic i que s'hi pot tocar la campana dés de 2 punts diferents: dés de baix i dés de dalt. Una corda és l'encarregada per quan no es vulgui pujar a tocar la campana es pugui fer des de baix. Nosaltres vam pujar a dalt:


I què pot passar amb una campana i la canalla? Doncs ja us ho podeu imaginar quin repic, i més quan van descobrir que nosaltres erem a dalt. Tot grinyolava al repic de la campana. A la foto en Miguel intenta parar la corda que estan tibant en Pau i en Víctor dés de baix. Imagineu-vos un terra de fusta amb escletxes i fent força perquè la campana no es mogui. Quins moments!! Un cop a baix, l'excursió ha començat la segona part: les nenes i alguns pares han decidit no pujar a Sant Marc, i els altres sí. Ja abans de marxar en Lluís Tuneu ens ha dit que s'havia acabat el passeig i que començava l'hora de pujar, tant de velocitat com de desnivell. La Carme m'ha dit que pujariem pel mig del bosc, com els senglars: que divertit!!! I cap a dalt hi falta gent. Pel camí ens hi hem trobat guarans, caballs, filferros, cases en ruïnes i sobretot molt bones vistes, com aquesta:


La Maria i jo hem volgut sortir-hi!! Sant Marc semblava jugar a fet i a amagar, però per fia, a la 1 del migdia hi hem arribat i hem pogut fer una altre mos. Sant Marc d'Estiula és una ermita en ruïnes però encara li queda part de la façana principal. -un lloc realment recomanable i estrany, ja que amb tanta vegetació queda bastant amagat tot i ser a dalt de tot del cim.


Els que hem pogut pujar a dalt hem sigut:
La Carme, la Magalí, en Ventura, la Maria, en Torra, la Tània, en Lluís Tuneu, La Carme Tuneu, en Bitxo, en Víctor i en Pau (amb els respectius tira-xines)(per ordre de la foto) i jo (que faig la foto).
Llavors ha començat una baixada vertiginosa pel mig del bosc. La calor ja era molt intensa, però al ser baixada no l'hem notat tant com quan pujàvem. El camí de tornada també ha passat per Sant Feliu, però per no tornar pel mateix lloc hem decidit agafar la pista que ens ha portat cap al cotxe de l'avituallament. Realment es nota que els Tuneu s'ho van preparar amb consiència. El cotxe ha estat un encert al 100%, ja que ens ha permès recarregar d'aigua, fer un petit mos abans de dinar i també ha permès poder tornar a la canalla i la Carme (també hi compta com a canalla?) cap al punt d'arribada, que ja ens hi estava esperant la resta amb el dinart enllestit. Després de la petita parada hem començat a fer l'últim tram previst per`ò per l'altra banda dels Gorgs. Aquí hem posar gas a fondo i al cap de res hem fet meta al mateix lloc on hores abans hi havíem deixat el cotxe, només amb petites diferències: ja no feia fred, hi havia molta gent i teníem el dinar ja preparat.


En Miguel i en Pere, i també l'Enric ens han preparat carn a la brasa. Ha començat la tercera part: hem dinat estil kumbaià i hem après els secrets (i consells) de l'Avena de la ma d'en Ventura (jo encara no els he posat en pràctica, i per qui vulgui més informació ja dic que us la passaré en privat, que es veu que això de l'Avena t'alleugereix i molt la visita sòlida a Can Roca!!). Per posar punt i final a l'excursió hem anat a fer el cafè (o cacaolat) al bar del càmping del costat (i a sobre haig d'agraïr a en Miguel, i ell ja sap el perquè). I la foto final és la que hi ha al principi de la crònica.
Destacar la vitalitat de la canalla: en Pau, en Víctor, la Maria, la Laura, la Mar i l'Ariadna. Em quedaran a la memòria en Pau i en Víctor amb els tira-xines, la campana i la pujada a Sant Marc, i la Maria, la Mar, la Laura i l'Aridna escalant per les roques per arribar al glaç del Torrent i les ganes de pujar a tocar la campana.
Només dir que he passat (i suposo que els altres també) un dia collonut que no l'oblidaré mai. Un bon rollo que feia molts dies que no el tenia i tot això gràcies a aquestes 17 persones i 2 gossos que m'han  fet passar un dia espectacular. Amics així son els que saps que mai et fallaran. Gràcies gent per ser com sou!!

FOTOS



TRACKS



VÍDEOS D'EN TORRA





divendres, 9 de març del 2012

Preparant el Fase Beta

Hola gent! Preparant el programa de demà del Fase Beta, m'he topat amb 2 titulars que m'han agradat:
El primer és un vídeo de com es pensaven al 1969 com serien les telecomunicacions al 1990, no us el perdeu:


I el segon titular és d'un invent de robot i càmera de fotos per fotografiar els animals salvatges des d'un primer pla, i tant primer que passen coses com aquesta:


La trobareu al bloc de Burrard-Lucas.
Que vagi molt bé!!

dimecres, 7 de març del 2012

CALÇOTADA DEL GSR

Què tal gent!! Per recuperar el terreny perdut de l'anterior cap de setmana, aquest va ser doblement actiu. Si al Dimenge a primera hora hi va haver la caminada de Sant Martí de Centelles, al migdia hi havia la calçotada del Grup Sardanista Riallera. I tampoc me la volia perdre. I després de la caminada cap a la calçotada, per recuperar forces (si és que a les caminades encara menges més!!!).
A les 12 del migdia s'havia quedat, i com ja sabeu jo vaig arribar un pel tard, però tot i així vaig arribar a temps per veure com es preparaven els calçots, jugar a bàsquet,... tot en un indret fantàstic del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. I suposo que ja us aneu imaginant com son les imatges de gent menjant claçots, oi? Si algú encara no ho sap, mireu:

En Ramon degustant un calçot (i per la cara que fa li agrada)

I després dels calçots, el dinar, les postres, els obsequis,... era tant bo el dinar que fins i tot hi havia qui feia Matrix per arreplegar les postres:


Si es que les quedades amb el GSR sempre son de lo millor!!!!

FOTOS

dimarts, 6 de març del 2012

Caminada de SANT MARTÍ DE CENTELLES

Què tal gent!! El passat Diumenge dia 4 vaig participar a la Caminada de Sant Martí de Centelles, organitzada pels Gafarrons.
Tenia moltes ganes de tornar-hi, ja que l'any passat m'ho vaig passar molt bé i aquest any la Maria em va comentar que no passaríem pel mateix lloc que l'any anterior.
Abans de començar tenia els meus dubtes de com aniria físicament després del virus, però almenys ho havia d'intentar!
I així va ser com a les 7 en punt del matí recollia el tiquet per participar a la caminada. Ja des del principi el recorregut era diferent, perquè es començava per l'altre cantó del riu, és a dir, al revés de l'any passat. El camí va començar amb poc desnivell fins arribar al primer avituallament. Allà ens van avisar que el camí s'estrenyia i faria pujada, que ens guanyariem l'esmorzar. Baja, que tot feia preveure el típic tap de la pujada, i així va ser:


I ara us penseu que em vaig avorrir i totes aquestes coses,... doncs gens ni mica, el recorregut era 100% del meu gust: travessar el riu uns quants cops, corriols, fang, pedres, molsa i bosc. Sí, pel mig del bosc. Fins i tot vaig agraïr el tap de la pujada perquè em va permetre poder contemplar tota la natura tal i com es mereix!! I al final del tap un segon avituallament amb coca d'anís i batut de xocolata. Això sí que s'ho curren els Gafarrons: uns avituallaments 100% recomanables!! Després seguia una pujada no tant forta però amb espai suficient per poder anar tranquilament al teu ritme sense molestar a ningú. Fins i tot hi havia algun tram que la gent retallava el recorregut, fet que em va fer pensar de fins a quin punt la gent s'apunta a una caminada i llavors resulta que va a retallar el recorregut.


Bé, la qüestió era que al cap de res ja era al Mas El Bellit, el lloc a on et serveixen l'esmorzar, i quin esmorzar!!! Entrepà de botifarra amb cansalada, beguda, cafè,... de tot i per tots. I allà servint m'hi vaig trobar a la Maria super enfeinada:


Quan esmorzava m'hi vaig trobar a l'Elisenda, la filla de la Maria amb unes amigues i vam aprofitar per parlar. Un cop acabat l'esmorzar, el recorregut anava cap al cim de Tagamanent, que no s'hi val confondre amb el Taga, com a algú li va passar!!! Doncs cap al Tagamanent s'ha dit!! Just abans de pujar al cim, ens hi vam trobar un altre avituallament amb fruita i amb la Iaia Antònia servint ella mateixa:


Acte seguit vam encarar l'última pujada del recorregut cap al cim del Tagamanent, amb moltes ganes de veure l'espectacle visual que es pot contemplar des de  dalt. Tagamanent, el meu segon 100 cim. Altre cop i com al Taga ja hi havia estat anteriorment, i sempre que hi vaig quedo fascinat per l'entorn. Aquí s'hi afegeix un al·licient, i és que hi ha el Castell de Tagamanent coronant el cim. I després ja quedava el tram final i tot baixada. I quina baixada més espectacular pel mig del bosc, les pedres, la molsa,... en fi, altre cop dic 100% recomanable!!! Al final, vaig arribar a les 12 del migdia, just a l'hora que volia arribar, ja que a la mateixa hora tenia previst anar a la calçotada del GSR (Grup Sardanista Riallera), i no volia arribar-hi molt tard. Al final, vaig poder anar dins l'hora prevista i vaig marxar amb un paraigües d'obsequi de la caminada.
Una caminada molt recomanable i que va transcórrer per llocs similars però molt diferents respecte de l'edició anterior.

FOTOS


TRACKS


dilluns, 5 de març del 2012

VIRUS

Hola què tal gent!! Ara feia dies que no actualitzava el bloc, però hi ha hagut una raó de pes perquè no ho pogués fer: VIRUS.
Us ho explico:
La setmana passada tenia previst participar al Carnaval de Taradell amb els companys de Ràdio Taradell, però la cosa es va complicar el Divendres a les 10 de la nit quan vaig començar a notar els símptomes d'un virus que es va insatl·lar al meu estómac. De fet, ja ho havia fet abans als estómacs dels meus pares i dels meus germans, i sí, per un cop a la vida vaig ser l'últim a patir-lo, i sort, perquè ja sabia les conseqüències que això portaria al darrere.
És per aquest motiu que no he pogut actualitzar el bloc i a sobre no em va permetre participar al carnaval!!!! Us haig de dir que encara avui tinc malestar gàstric...