1. Potser hi participaria "l'home" millor dels millors: en Kilian Jornet
2. Tindria la possibilitat de veure una carrera d'alta muntanya
3. Pujaria per primer cop al Puigmal
Doncs ja ens veus el Diumenge en direcció al Puigmal. Aquest cop hi havia canvis dins els caminadors: en Lluís, en Bitxo i la Carme Tuneu, jo, i com a novetat el meu tiet, en Santi Rovira. Vam marxar ben d'hora per assolir el cim del Puigmal abans que hi arribéssin els corredors. Les previsions meteorològiques eren bastant dolentes, i més si et miraves la temperatura màxima del Dissabte. Vaig decidir agafar l'equipament d'hivern i a més un xubasquero per si l'home del temps l'encertava. Vam decidir la ruta Fontalba-Puigmal-Núria-Fontalba. Ja a primera hora del matí al pàrquing hi havia bastant moviment, fins i tot Campers. Ja al fer les primeres passes vaig veure que de roba no m'en sobraria pas. A 2/4 de 8 vam començar a caminar. En Bitxo amb moltes ganes, ara feia dies que la Carme no el portava. Després d'una hora i mitja vam fer el cim, a les 9 del matí, temps de sobra per poder veure els primers corredors, esmorzar i sobretot tapar-se del vent. A 17 de Juliol estàvem a 2ºC i amb un vent de 90 km/h!!!! Sort que de moment els núvols que veiem éren boira a sota nostre i algun que passava ràpid. Mentrestant ens miràvem com preparaven l'avituallament, molt bona idea la taula foradada pels gots, tot i que més d'un encara sortia volant. Cap a les 10 va arribar el primer corredor, i no va ser fins més o menys les 10 i 40 minuts va passar l'últim. Un gran ambient hi havia a la cursa i fora també. Tothom animant, conversant entre nosaltres,... els corredors hi havia de tot: dés del que arribava trinxat fins al que allò no havia estat res. Entre la multitud hi vaig conèixer un amic que vaig fer a la TrailWalker 2011, en Miquel de la botiga de discos La Martulina Divina de Vic.
No cal dir-vos que el Dilluns següent el vaig anar a felicitar!!
Nosaltres vam decidir anar cap a Núria amb el convenciment que algun dia anirem a fer l'Olla de Núria amb més temps. Vam començar a baixar i vam arribar a Núria a les 12 del migdia. Durant la baixada vistes espectaculars de l'Olla. I baixada, i baixada, i baixada... Semblava no tenir fi! Ens vam parar una estona al Santuari a veure l'arribada d'alguns corredors. Val a dir que els primers ja feia estona que havien arribat!! I després cap al cotxe pel camí cap a Fontalba.
(Aquest tram l'havíem fet en Santi i jo junts, amb l'Albert, l'Aina, la Bruna i la Tere feia ja molt anys i no hi havíem tornat més perquè en aquella ocasió de tornada ens va atrapar durant gairebé tot el camí una mega tempesta amb llamps, boira, vent i moltíssssima pluja!!)
Després d'aquest petit parèntesi, i amb les previsions de pluja gairebé 100% assegurades, iniciem el tram cap al cotxe. Vam començar prou bé, amb alguna goteta. Fins i tot vaig poder anar amb la càmera a la ma, però al cap de poc va començar la pluja. Només la vam tenir mitja hora, però com queia!! De costat, amb vent. Fins i tot el tram final el vam fer acompanyats per les vaques, que baixaven a refugir-se a cotes inferiors!! Resultat: només em vaig mullar de cames i peus. Sort que anàvem preparats i aquest cop no vam haver d'assecar la cartera (i tot el que hi portes dins) amb la calefacció del cotxe. Quan vaig arribar a casa vaig treure l'aigua dels mitjons que s'havia filtrat no per les bambes (o espardenyes) sinó pels propis mitjons. Els de casa ni s'ho creien, semblaven unes esponges!!
En fi, cada vegada que vaig a fer el tram Núria-Fontalba acabo igual!!
Val a dir que el bon rotllo i l'ambient en una cursa d'aquestes característiques val la pena viure'l. I si voleu saber si en Kilian Jornet hi va assistir, us haig de dir que NO, segons El 9 Nou el seu equip no li va deixar participar. Què hi farem, a veure si li fem una visita algun altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada