dissabte, 30 d’abril del 2011

BALLADA URBANA A VIC. 30 d'Abril del 2011

Hola a tothom! Avui a la tarda hi ha hagut Ballada Urbana pels carrers de la capital d'Osona, Vic, i tot el Grup Sardanista Riallera, i altres espontanis, han pogut ballar al so de la cobla per diferents espais de la ciutat. Ha consistit en una ruta pel centre de la ciutat de Vic en què s’han fent parades que les colles han aprofitat per ballar una sardana a l’estil de competició. D’aquesta manera, tots els passejants han pogut gaudir d’un espectacle on membres de totes les edats han ballat al compàs de la música de la cobla, i alguns espontanis s'hi han pogut afegir, com per exemple jo mateix. Els punts escollits per a la ballada han sigut els següents:


1. Plaça Santa Clara
2. Rambla del Passeig
3. Plaça Canonge Collell
4. Plaça Major
5. Plaça de l’Estació
6 . Carrer Arquebisbe Alemany
7. Plaça Major
Les fotos corresponen al Carrer Arquebisbe Alemany, just davant de la Biblioteca Joan Triadú i el Museu de la Pell, i de la Plaça Major.

divendres, 29 d’abril del 2011

BESSONS

Quan vaig veure el vídeo de les converses dels bessons americans em va venir al cap les típiques frases que es diuen en dinars o sopars familiars cada vegada que ens reunim tots: "Us en recordeu quan en Jordi i en Lluís parlaven el seu idioma i només s'entenien entre ells?". Bé, jo sóc bessó amb en Jordi, és a dir, que si pel carrer no us saludem no vol dir que passem de vosaltres, sinó que potser no sóm el qui us penseu!!

dijous, 28 d’abril del 2011

Aplec de SANT MARC. 25 d'Abril del 2011

Hola a tots. Us pensàveu que després de la caminada del Cap de Creus tindria 2 dies de relax? Doncs no, només arribar el Diumenge vam preparar per fer cine al garatge de casa, i vam anar a sopar pizzes al costat del foc de Sant Marc. Us explico: Sant Marc cau el dia 25 d'Abril, i com cada any, sigui festiu o no, el dia de la vigília a la nit s'encén una foguera davant l'Ermita de Sant Marc, i algun aprofitem per fer carn a la brasa. nosaltres hi vam anar però amb pizzes, provocant la rialla de tothom que havia pujat. Malauradament no tinc fotos perquè només vaig pensar en agafar la pizza. Després vam fer el cine i videoclips. La pel·lícula: Pa Negre. Dilluns al matí, dia de Sant Marc, s'hi organitza el tradicional Aplec i la Rifa dels Pernils, també les cantades de Caramelles, que en aquesta edició hi van faltar. També s'hi organitza un divertit concurs de punteria. Aquestes activitats també se celebren el Dilluns de Pàsqua, que aquest any ha coincidit exactament la data. Vam provar sort pel pernil, el resultat és a les fotos. També és típic anar a tocar la campana. Tant petits com grans s'ho passen d'allò més bé anar tibant la corda!!! Va, mireu les fotos, que també n'he penjat del què s'hi pot trobar la gent que hi va caminant, i a més, si feu memòria o voleu repassar les fotos del part de la Lines hi podreu veure la diferència dels gatets recent nascuts i tal i com són ara. Aquell dia la Lines ens reservava una sorpresa amagada la panxa: un tercer gat. Així que no us perdeu les fotos!!!

dimarts, 26 d’abril del 2011

TRAVESSIA DEL CAP DE CREUS. 23 d'Abril del 2011

Hola què tal. Com heu passat els dies de Setmana Santa? Doncs jo els he passat de la manera més improvisada que us podeu imaginar. Tenint amics de veritat és quan s'aconsegueixen els miracles. M'explico:
Divendres 22 tenia previst anar a caminar amb els meus tiets i cosins a Núria. Per culpa del mal temps es va anul·lar. Vam dinar tots plegats, i a la tarda vam decidir acompanyar en un tram d'uns 22 quilòmetres als nostres amics de Manlleu i Sant Feliu de Guíxols, és a dir, En Lluís i la Carme Tuneu, i en Pere i la Carme, que teníen previst participar a la 7a Marxa de Resistència, 24 hores al Cap de Creus, durant els dies 23 i 24. Ens posem en contacte amb la Carme Tuneu i ens aconsegueix a l'instant una habitació per dues persones per passar la nit del 23 al 24 a Llançà, lloc d'inici de la travessia. Ens hi apuntem el meu cosí Albert i jo. La veritat és que tenia moltes ganes de fer una caminada amb l'Albert, que encara que tingui 12 anys tira més que jo, perquè li volia presentar una colla d'amics super ben parits que encara ell no els coneixia, i a més, fer una caminada una mica en plan sèrio, a veure com m'aniria. El dia ideal: Un Dissabte al matí, amb 2 dies de descans. Un pla inmillorable. Només hi havia un problema: si sortíem des de Llançà i el destí final a Cadaqués, com podríem tornar a Llançà? 2 opcions em van venir al cap:
1. Tornar caminant.
2. Quedar-nos a Cadaqués i que el dia següent ens vinguéssin a buscar.
Però la Carme Tuneu va aconseguir que ens vingués a buscar la seva mare amb una seva amiga, la Marta, i així passarien el dia a Cadaqués. Dit i fet.
El dia 23 a les 8 de matí recullo puntual a l'Albert. Em sembla que els 2 teníem nervis per començar la caminada. De camí cap a Llançà ens trobem amb un aiguat dés d'Olot fins a Figueres, ja ens pensàvem que no ho podríem fer.
Arribem a Llançà i el primer que fem és entaular-nos per esmorzar i agafar les claus de l'habitació (la nº 122). Ens dirigim molt d'hora cap al punt d'inici del recorregut. Els altres han començat a les 8 del matí ben xops i no sabem ni com ni quan arribaran. Primer canvi en el quilometratge. Per la informació de la web de la cursa, començàvem al PK 22, i era el 19,4. Bé, una mica d'error pot ser-hi, vaig pensar, de 22 a 24 quilòmetres no serà tant! Mentre esperem que arribi el grup, ens trobem amb l'Andreu i el seu fill, que de moment l'han començat corrent. A les 12 arriba el grup i nosaltres ens hi afegim. Dés de l'organització ens comenten que qui aquest any pugi fins al Castell de Sant Salvador, la pot arribar a acabar fins al PK 80, és a dir, fins al final. I tot perquè aquest any han canviat el recorregut i s'haurà de donar una volta considerable per pujar-hi amb pendents de desnivell de 45º. No ens esverem abans d'hora, que si arribem fins a dalt ho tenim tot guanyat.
Comencem tot decidits a afrontar les pujades, primer fins al Monestir de Sant Pere de Roda i després al Castell de Sant Salvador. Moltes ziga-zagues, pujadetes, baixades,... fins que arribem a la pujada guai, tant guai que fins i tot a la part alta ens acompanyen les vaques i els seus respectius vedells, i és en aquest punt que veiem a la llunyania el Castell de Sant Salvador, el primer dels reptes de la jornada. Arribem al Monestir de Sant Pere de Roda i és el punt a on en teoria hi ha el dinar (el macarrons, per fi!!), però dinar sí que n'hi ha, però de macarrons no!! Ens diuen que a Cadaqués per sopar allà n'hi haurà. Aquí ja començo a intuïr que els càlculs que havia fet abans de començar no serviríen per res, perquè tenia previst Sant Pere de Roda com a PK 26, quan en realitat era el PK 28,4, quan ja hi havia un desajust de 5 quilòmetres. Acte seguit, amb la panxa plena anem cap al Castell de Sant Salvador. En Pere ens dóna ànims per pujar, fent-nos imaginar que hi ha gent que hi puja amb sabates de talons, jejeje... Arribem fàcilmet fins dalt: Quines vistes!!!! El punt més alt del Cap de Creus!!!! Primer repte aconseguit i amb la moral ben alta pensant que ja no hi hauria punts més alts que aquells i una mega baixada ens estava esperant. Mai més lluny de la realitat. La Carme Tuneu em va dir que la Carena era impressionant i que no pararia de tirar-hi fotos: Totalment cert, però d'un tram bastant tècnic, que el vam anomenar el Trencacames. En aquest punt li faig esment a la Carme Tuneu que els meus càlculs inicials de quilometratge, amb els reals no coincidien. La resposta: han canviat el recorregut respecte l'any anterior i a la web havíen penjat l'antic, reservant-se la sorpresa, tanta que noslatres faríem fins a 30 quilòmetres. Això sí que seria tota una aventura, repte rere repte!!!! Quina emoció!!!! Per poc, l'Albert ens escolta. Jo no li volia dir fins haver acabat. Mentalment s'havia d'estar a totes, i a més, em sembla que ja veia per si sol que no sortien els números. En fi, al final de la Carena ens esperava la baixada que nosaltres vam anomenar la Baixada "Chiquito", no puedor, no puedor,... jejejeje, fins arribar al Coll de Sant Genís. Vistes impressionants de la badia de Roses. Fins i tot s'hi distingia la serra del Montgrí amb el Castell coronant la muntanya. Fem més baixada per arribar al següent punt de control, a la carretera de Roses-Cadaqués, per després tornar a pujar cap a la Base Militar El Pení. En aquest punt se'ns afegeix momentàniament una companya a caminar: la boira, que després va anar acompanyada de ferd i vent. Passem el tram ràpidament per encarar el següent punt de control, a la Cala Jòncols. PK 44. Gent simpatiquíssima, que ens prometen els macarrons a Cadaqués. En aquells moments no em passava pel cap la pujada que ens estava esperant. Ningú deia res. Tothom callat mentre pujàvem. Altre cop boira, no tant espessa. Un raig de sol il·luminava el camí que havíem fet (i no al revés). Per mi va ser la pitjor pujada, potser perquè no m'ho esperava. Però vam arribar  a la pista que ens duia cap a Cadaqués, el nostre destí final, i els macarrons esperant-nos. Després de més d'una hora, finalment arribem a Cadaqués, l'Albert i jo destrossats però amb una alegria que ho superava tot!!! Havíem aconseguit un repte molt important per nosaltres: Travessar caminant el Cap de Creus, el mateix que havia fet el nostre avi quan feia la mili al Pení i a tota la zona!!!! Molt emocionant!!!
Allà ens hi esperàven puntuals (els macarrons?) la Marta i la mare de la Carme amb les claus del cotxe de tronada, i de macarrons res de res, un entrepà mini, ni coca-cola (els macarrons els hi van donar al Cap de Creus, ens ho explica en Pere al seu bloc).
Després,vam agafar el cotxe la Marta, la mare de la Carme, l'Albert i jo, i cap a Llançà dormir, sense abans fer un vol pel poble, amb els peus que em bullien. Al dia següent al matí, la resta de companys ens van explicar que havíen arribat a 2/4 de 4 i que havia anat tot molt bé. Vam esmorzar, vam anar a la platja i cap a casa, amb un somriure d'orella a orella i la cara i els braços cremats del sol.
Dés d'aquí voldria dir que cada dia que passa m'hi sento més a gust amb el grup, amb aquesta gent disposada a ajudar-te en el que faci falta, que t'acompanya sempre, que et fa agafar ganes de seguir caminant cada dia més, preparant sortides futures molt engrescadores... només tinc paraules d'agraïment cap a ells.
I suposo que a aquestes alçades de tanta xerrameca voleu veure les fotos, ehhh, doncs aquí les teniu, que anar amb una reflex al coll (va arribar el moment que el pes ja ni el notava) no és una tasca fàcil, però quan veus el resultat et passen tots els mals. Doncs aquí les teniu:



I l'Albert es mereix un apartat per ell. Si hi ha gent que dóna ànims, que està al teu costat, que vol superar reptes, que et fa riure, que et fa empipar,... en fi, que ho és tot, aquest és l'Albert, una persona que et sorprèn dia a dia i que li vull donar les gràcies per haver-me acompanyat i haver rigut moltísim abans, durant i després de tot plegat, i no haver-se queixat ni un sol moment!!!

dijous, 21 d’abril del 2011

LipDub de Ràdio Taradell

Avui, remenant al Youtube per veure els vídeos de la Caminant per la Pau to XINO-XANO, he trobat el LipDub de Ràdio Taradell. Em direu que diu Bon Nadal. I és que es va fer per Nadal i fins ara no l'havia trobat. Espero que us agradi. Ja direu el què:


Per cert, hi apareixen 2 membres dels XINO-XANO, ja els heu identificat?

dimecres, 20 d’abril del 2011

Processó dels Dolors (Vic) - 17 d'Abril del 2011

Acte seguit de l'Aplec vé la processó del Dolors, a Vic. Processó silenciosa que transforma en silenci els carrers del casc antic de Vic durant el seu pas. És una escenificació del camí que va portar a Jesús a la Creu, donant especial èmfasi al dolor que va patir la seva mare. D'aquí el nom de Dolors. No sé si per aquest motiu és el fet que conegui al major nombre de noms de Dolors i siguin vigatanes, sense contar la meva mare i la meva iaia, que també s'ho diuen. Així que Divendres vam celebrar el seu sant i Diumenge vam anar a veure la processó.
Tècnicament parlant, i si arriba a ser algú altre, desisteix a tirar fotos en les condicions que em va tocar fer-ho Diumenge: des de dalt d'un balconet ocupat per un aparell d'aire condicionat d'un retaurant/pizzeria de la Plaça de Pes. I era allà dalt perquè encara estàvem sopant quan la processó ja passava. Com que un grup de joves (nosaltres) es veu que no s'estaven de callar, em vaig veure obligat a tancar la finestra, i des de darrere els vidres aconseguir les fotos que veieu, evidentment sense usar el flaix. Només vaig aconseguir fer-los callar i poder obrir la finestra quan passava la Mare de Déu dels Dolors, moment caòtic per mi quan vaig obrir la finestra i la multitud m'arrossegava balconet avall per damunt de l'aparell d'aire. Allò sí que va ser un moment dolorós!
No us dic res més perquè no m'enrotlli tant, que segur que el que voleu és veure les fotos. Fins aviat!!

dimarts, 19 d’abril del 2011

Aplec de Sardanes del Mercat del Ram de Vic - 17 d'Abril del 2011

Aquest passat cap de setmana, i com cada any a les portes de Setmana Santa, se celebra a Vic el tradicional Mercat del Ram. Jo us proposo que veigueu el que és una activitat d'aquest Mercat però gairebé mai hi han penjades les fotos. És l'Aplec del Mercat del Ram. El dia que hi ha més gent ballant sardanes a Vic. Una reunió de gent de tota la comarca. També s'aprofita per fer un entrenament intens i de llarga durada per les colles sardanistes de competició, que també existeixen. Així, que Diumenge dia 17 d'Abril es va poder veure tot el Grup Sardanista Riallera assajant, com també la Colla Encís de Manlleu, entre d'altres. Aquí teniu les fotos:

dilluns, 18 d’abril del 2011

Caminada nocturna a Sant Hilari Sacalm - 16 d'Abril del 2011

Què tal gent! Passat ja un cap de setmana reclòs a casa per les molèsties ocasionades per l'alèrgia, aquest ja m'he pogut moure una mica, i de quina millor forma que una nocturna. Això d'anar a caminar a la nit, amb el frontal i a clar de lluna m'agarada bastant, i més quan de dia fa tanta calor. La Carme va ser la que m'ho va proposar i va ser un encert.
A les 8 del vespre marxo cap a Sant Hilari (Sacalm) amb en Jordi i en Quim (l'Altre Quim), la Carme, en Lluís i en Bitxo van amb un altre vehicle (adaptat per portar en Bitxo i la Duna). Arribem a la plaça del Dr. Gravalosa, lloc de les inscripcions, abans que els altres (això sí que és un miracle!!). Ens esperem i realitzem la inscripció tots junts. En Bitxo està molt nerviós perquè té unes ganes bestials de començar a caminar. Al davant, una caminada d'uns 13 quilòmetres (més informació a http://ropits.com/cgi-bin/page.pl?ID=1680&nom=). La veritat, poca gent comparat amb les edicions anteriors, ens comenten. La raó: un partit de futbol, i ni més ni menys que un Reial Madrid - Barça. Bon dia per escollir! Lluny de ser un impediment el fet que siguem pocs (per la organització suposo que és un marrón) pels que caminem va molt bé: via lliure per anar al nostre ritme. Bé, ritme el que portaven en Jordi i en Quim, que entre anècdotes i cançons, ens van amenitzar la caminada. Només haig de dir que fins al sopar, per SORT, ens vam escapar els dos Lluïsos, i dic per SORT perquè la Carme ja ho explica al seu bloc. Caminar, córrer, no sé què va passar però vam arribar abans de que s'acabés el partit, tot interpretant les cares de la gent dels bars per on passàvem i feien el Barça. Vam arribar a la conclusió que alguna cosa no anava bé del tot. Gràcies a la tele d'un veí de Sant Hilari vam descobrir què estava passant. Al cap de 15 minuts, la gent ja va començar a passejar pel poble, que pel partit els carrers van quedar desèrtics.
En resum, una caminada llampec molt amenitzada pels pocs que hi érem i que els qui no van venir per seguir el futbol s'ho van ben perdre. Una caminada divertida i amena!!

divendres, 8 d’abril del 2011

11a edició PREMIS RAC. 7 d'Abril del 2011

Què tal gent! Avui dia 7 ha estat divertit: hem assistit com a convidats a l'onzena entrega dels premis RAC (Ràdio Associació de Catalunya). El meu estat físic no era el millor (d'això l'alèrgia en té la culpa), els meus ulls estaven un 10% practicables... però al final he pogut assistir-hi.
Una setmana abans el director de Ràdio Taradell, en David Bigas, em fa la pregunta que si volia anar a l'entrega dels premis RAC d'aquest any. Jo li vaig respondre que aquestes coses gairebé ni s'han de demanar. Llavors vosaltres us preguntareu: I per què li demana amb en Lluís i no a qualsevol altre? Doncs senzillament perquè hi vam presentar el programa que s'emet els Diumenges al migdia, el Fem Memòria, un programa d'entrevistes a la gent gran de Taradell per esbrinar, o millor dit, recordar, fer memòria, de com es vivia a Taradell i temes del passat. El programa el formem: Jordi Estrada, Guillem Rovira i Quim Aumatell com a locutors, i jo com a tècnic del programa. He de dir que en Jordi, el pare d'en Quim, hi juga un paper molt especial, perquè sense ell em sembla que el programa seria molt més difícil. L'expedició de Barcelona vam ser en David Bigas, en Quim, en Guillem i jo. Objectiu: passar-ho de conya. Bé, això i fer relacions, que si porten a bon port ben aviat en tindreu notícies. També hi havia la missió del mejar, sí, la que tothom ja coneix...
Un cop arribats a Barcelona va ser el moment de com accedir a un pàrquing públic: imperdible la Plaça Espanya en plena hora punta. Destí: Gran Via 400, a l'Auditori de l'ONCE de Barcelona. Arribem bé i de seguida ens fan entrar a seure, i sort, perquè hi havia tanta gent que fins i tot algú no va trobar seient lliure. La gala va transcórrer normal en un acte d'aquest tipus: parlaments, agraïments, brometes,... a destacar que per fer més amè l'acte i va assistir la Cobla Contemporània, amb peces seves tant peculiars. Algú ho havia de dir: Hi feia una calor espantosa, almenys al lloc a ón vam escollir nosaltres.
Llistat dels veredictes del jurat:
http://www.radioassociacio.com/quadreveredictes.pdf
Llavors va venir la feina dels contactes, les fotos,... hem de dir que l'equip d'investigació format per en Quim i en Guillem encara ara estant buscant a la Mari Pau Huguet, que es va esmunyir com tota una professional/professionala. La veritat que podem dir que objectiu aconseguit, i més ho podrem dir si en un futur no llunyà els contactes que hi van haver es facin realitat!!
Fins aviat!

dilluns, 4 d’abril del 2011

Diumenge molt animal

Voleu saber perquè Diumenge va ser molt animal? Doncs perquè feia dies que volia que sortís el sol i fer fotos als gats de casa, i així us els podia presentar. La veritat és que d'un tret en mates dos, així va ser Diumenge, ja que a part dels gats, també hi havien las vaques i vam portar a fer un vol l'Andi, el gos d'en Marc. La gata més vella de casa, la "Lines", ens va fer un espectacle brutal!!!! Va anar de part i nosaltres la vam assistir com vam poder. Mai havíeu vist el naixement d'un gat? No us perdeu les fotos!!! Fins aviat!

Dissabte poc normal

Hola què tal! Tal i com ja us vaig avançar, Dissabte 2 d'Abril del 2011 va ser poc normal. M'explico: Com cada Dissabte al matí poc abans de les 11 m'adreço a les instal·lacions de Ràdio Taradell al Centre Cultural Costa i Font per fer un programa de novetats tecnològiques. El programa es diu Fase Beta i jo presento la secció de fotografia. El cas és que també participo, molt poc, al programa En Construcció a la part final, que em fan comentar una notícia sorprenent i sorpresa sense que jo m'ho hagi pogut preparar. La notíca que em van fer comentar va ser sobre fenòmens paranormals en una casa que ja ni recordo el lloc. El fet és que al cap de menys de 15 minuts, i sense precedents mentre jo he sigut de tècnic a l'emissora, va i l'ordinador central es penja provocant la impossibilitat de fer entrar qualsevol tipus de música, amb tot el xou que hi va haver. Sort que hi havien en Marc i en Josep Miquel, que sinó... Suposo que la notícia no hi va tenir res a veure però la broma ja circulava per allà en aquells moments. Si això sembla poc, a la tarda a les 4 hi torno per fer El Galliner 5D, un programa infantil, i a l'hora del conte vaig proposar que deixéssim l'ordinador en pau i utulitzar el CD. Sorpresa!! A mig conte vaig haver de canviar de platina de CD perquè ens va deixar a l'estacada. Però si fins i tot en Quim va poder pre-escoltar-ho sense problemes!! En fi, que d'avorriment gens!!! I ja vau veure com va seguir el dia a l'ULTRA CAKO GUILLERIES XTREM!!
Fins aviat i no us perdeu la crònica del Diumenge!

Ia ULTRA CAKO GUILLERIES XTREM - 2 i 3 D'Abril del 2011

Hola què tal gent!! Quin cap de setmana que he arribat a passar!! Si 1 hora abans de començar-lo m'haguéssin fet dir com voldria que hagués sigut, hagués dit que perfecte, que de conya,... Doncs a la realitat ha estat així.
El Dissbate va començar com sempre: anant a Ràdio Taradell al matí a En Construcció i Fase Beta (ja us en parlaré més endavant), a la tarda a tornar-hi per fer El Galliner 5D i a partir d'allà la cosa va anar millorant, començant per en Quim (a partir d'ara l'Altre Quim) que es va apuntar a l'últim tram de la ULTRA CAKO GUILLERIES XTREM 2011. L'equip de suport del trailwalker el va convèncer per venir (de fet, va costar ben poc, tenia ganes de venir un dia amb nosaltres i conèixer tota la gent que mou tot el tema). L'equip de suport no deixa penjat a tot l'equip, però no estem tant preparats com la resta per fer tants quilòmetres caminant (en aquesta ocasió 60). Per això, vam decidir apuntar-nos a partir d'Osor, l'etapa nocturna, 14 quilòmetres, els últims, que per mi van passar rapidíssim. La veritat és que va ser un recorregut encertat, primer, tot pujada, però després tot baixada. No hi havia clar de lluna tot i estar serè. La temperatura súper ideal. El vent, a estones, bufant, ens posava una banda sonora de pel·lícula de terror. I a més, també hi havia 2 membres d'una altre equip de la Trailwalker, l'equip TRAMUNTANA DREAM (http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/tramuntana-dream), un parell de noies súper simpàtiques. Si us penseu que hi havia rivalitat entre equips és que encara no ens coneixeu! L'arribada a La Cellera de Ter, i punt i final a la Presó, que és un bar per anar a passar l'estona, a fer el Got, i per comentar com havia anat aquesta experiència. Personalment m'està agradant molt això de les caminades nocturnes, i això que només és la segona.
Per la meva part us demano disculpes per si a algú li va molestar el flaix de la càmera (fins i tot a mi em molestava).
I fet i fet, la caminada va transcórrer durant 2 dies, el 2 i el 3 d'Abril. El cap de setmana encara em va portar més sorpreses, que si esteu atents a les 2 següents entrades sabreu quines van ser. Una pista pel Dissabte i una pista pel Diumenge. Dissabte poc normal i Diumenge molt animal!!
Fins aviat!!!

divendres, 1 d’abril del 2011

Com funciona un sensor d'una càmera digital?

Potser encara mai aquesta pregunta us ha passat pel cap, però per molt que ho expliquis (en referència al programa Fase Beta de Ràdio Taradell, el qual sóc membre del programa i encarregat de la secció Fase Gamma) mai queda clar. Doncs us faig arribar la solució:


És un vídeo en anglès però que s'entén perfectament. De fet, només explica els models de la marca Canon, però sense cap diferència amb les altres marques. A trets generals queda clar el funcionament.

Si us interessen temes relacionats amb la fotografia i les noves tecnologies, només heu de sintonitzar el dial de la vostra ràdio al 106.7 FM, que és Ràdio Taradell (si no arribeu amb l'FM normal, www.radiotaradell.net i cliqueu en directe), i escoltar cada Dissabte de 11 a 12 del migdia el programa Fase Beta, un programa sobre noves tecnologies, fotografia, utensilis moderns,... i així mai et quedaràs obsolet. I si ens truques potser aconseguiràs algun regal. Fins aviat!!