dimecres, 25 d’abril de 2012

PUIGSACALM - MATXOS - JOANETES

Què tal blocaires! El dia 22 d'Abril va ser el Diumenge que van realitzar la tradicional Cursa dels Matxos, a Torelló. Una cursa duríssima que jo encara no estic preparat per fer-la, però el que sí que està en condicions de poder-la fer i acabar com si res és en Lluís Tuneu. Doncs cap problema, perquè la Carme Tuneu el va apuntar i nosaltres vam decidir d'anar-lo a acompanyar a la sortida i al cim del Puigsacalm.
Vam començar la jornada molt d'hora la matí. Érem la família Tuneu amb en Bitxo i jo. La sortida era a Torelló a 2/4 de 7 del matí, però un cop va acabar el brífing ja van donar la sortida directament, fet que va causar que comencéssin un pèl abans de l'hora i enganxéssin algun corredor desprevingut, que encara s'estava cordant les bambes (tal i com es diu els van agafar amb els pixats al ventre, o també la versió que els van agafar en bragues...)


El que sí que teníem previst amb la Carme era anar a animar a en Lluís al cim del Puigsacalm. I així va ser. Vam aparcar el cotxe a Joanetes, al mateix lloc que l'any passat, sota un cel molt amenaçador i molta boira. De fet, pintava tant malament que vam marxar amb els impermeables posats i caient algunes gotes. Els cims del Puigsacalm o el Puig dels Llops ni es veien de la boira que hi havia.


Tot i així, vam decidir pujar per Ganxos Nous i el Barret, tot passant per Santa Magdalena, el camí dels Burros i poder encarar així l'última pujada fins arribar al cim i allà esperar que arribés en Lluís. En un moment del principi en Bitxo es va aturar en sec, i és perquè al mig del camí hi menjava un teixó, que quan ens va veure va marxar decididament cap al seu cau.

La Carme Tuneu a punt per encarar un tram de Ganxos Nous

Just abans de trobar-nos la farmaciola que hi ha abans d'arribar al cim ja ens vam començar a trobar als corredors que havien sortit de Torelló.

Tot animant al corredors
La Farmaciola just abans de fer el cim de Puigsacalm
En Bitxo i jo al cim
I un cop al cim vam fer-nos les fotos de rigor pels 100 cims. Com que hi feia tant de FRED vam decidir muntar una mena d'avituallament amb senyera inclosa un pèl abans del cim i esperar en Lluís allà. De fet, feia tant fred que vam improvisar uns guants amb el jersei de la Carme, i fins i tot éren els corredors qui ens animàven a nosaltres.

El nostre avituallament
Dos corredors amics meus
En Lluís passant pel nostre avituallament (per cert, fresc com una rosa)

En Lluís va arribar a la millor hora, quan ja la boira havia escampat, però no es va aturar ni un moment a esperar-nos per recollir les coses i a ritme ràpid va fer el cim.

En Lluís i la Carme Tuneu parlant al cim

Ens vam despedir d'ell i a partir d'aquí es pot dir que va començar un nou dia. Si el vam començar amb un temps amenaçador, la segona part de l'excursió va ser totalment al contrari. Ens va lluïr tota l'estona un sol que cremava. La Carme i jo vam decidir tornar com l'any passat passant pel Puig dels Llops, un lloc espectacular, i baixar per la part del darrere, i decidir més endavant si baixar per Ganxos Vells o per Santa Magdalena.

Jo al Puig dels Llops, amb el Puigsacalm al fons
Encara no sé com va anar tot però vam baixar per un camí totalment ple de vegatció que amb prou feines es veien les marques, però la qüestió és que vam arribar al lloc on volíem.

El Tobogan de Pedra (mireu que bé que s'ho passa!)
Espectacular vista del final del Pla de Santa Magdalena
Fa estona que no veig marques
I com que feia tant de sol, vam decidir baixar per Ganxos Vells. La veritat és que després de pujar pels Nous i relliscar com mai degut a la humitat, no vam decidir fins al moment per on passaríem. Va ser una sort passar pels Ganxos Vells, ja que son molt divertits, i més si hi vas amb gos:


I després dels Ganxos Vells, al cap de poc, vam arribar al cotxe amb un sol que feia patxoca. Realment va ser una excursió molt divertida i amb ganes de tornar-la a fer.

FOTOS


TRACK