En aquesta ocasió vam ser: En Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, en Genís Hernández, en Bitxo i la Duna, i jo. Una altra excursió amb la família Tuneu al complet!!! Que divertit!!
Quan em vaig despertar vaig maleïr el moment, ja que portava a sobre un refredat, que a dia d'avui encara tinc, i que va ser difícil arrencar. Però un cop en marxa un altre inconvenient vaig trobar abans d'arribar: un control d'alcoholèmia a l'entrada de Manlleu, mab llums com si fos una pista d'aterratge d'avions i bandes sonores (no de les que fan música, ehh!). Tot un espectacle!
Vam marxar ben d'hora per no tornar gaire tard. Per arribar-nos prop del Costabona vam decidir agafar la pisat forestal de Setcases a Espinavell, i sorpresa:
a la pista hi havia neu glaçada que ni amb cadenes (de roba) vampoder passar. Després d'una estona d'incertesa, vam decidir agafar la pista des de l'altre extrem, és a dir, des d'Espinavell. Va ser tot un encert ja que la pista està en bones condicions i és a cara sud i no hi vam trobar ni rastre de neu. Si mai vas amb el temps previst i tens un inconvenient tens possibles opcions per anar a l'hora prevista d'acabar:
· Fer el trajecte més curt (en aquest cas impossible, ja que el cotxe no pot pujar més amunt).
· Tornar-hi un altre dia.
· Pujar més ràpid.
Ja us podeu imaginar quin va decidir en Lluís Tuneu, i jo, tots. La veritat és que jo no podia anar massa ràpid per culpa del refredat, però vaig anar seguint. La Carme deia que semblavem uns domingueros matiners: no anàvem ni d'hora com de costum, però anàvem d'hora per ser domingueros. Jo anava amb les botes i els pantalons d'hivern perquè tenia ganes de fer algo a la neu. I de moment, tot pujant just n'hi havia esporàdicament a trams molt petits. El que sí que em va sorprendre és que el Costabona és una d'aquelles muntanyes enganyoses: des de la Collada Fonda, punt on vam deixar el cotxe, el cim es veia relativament a la vora i de molt bon fer. Doncs ja havíem fet més de mig camí que encara es veia igual de gran, i a sobre amb unes pendents molt més fortes que no pas les que havíem fet ja!!!
Tot pujant vas descobrint un dels atractius d'aquesta muntanya, i és la visió de 360º que tens: els pics del Gra de Fajol, el Balandrau, Bastiments, el Canigó, el Montseny,... i si no hi hagués hagut boira, diuen que s'arriba a veure el mar Mediterrani!! Al cap d'1 hora i quart vam fer el cim del Costabona, o més ben dit, cims.
I a més, també forma part d'un 100 cim!! El meu quart 100 cim!!! Allà hi vam trobar una placa del Centre Excursionista Taradell, el qual jo en soc soci. Vam decidir esmorzar, i sorpresa, continuar l'excursió per la neu, ja uqe a la cara Nord n'hi havia moltíssima. La conversa entre els dos lluïsos ja es veia a on ens portaria. En Genís va decidir tornar i nosaltres vam decidir seguir el camí marcat a la neu pel Coll de Pal. Jo m'havia refet del refredat, i entre que feia sol, que hi havia neu, tots contents, i des de lluny el camí semblava pla, vam decidir d'anar fins al que es veia com un altre cim. I tal dit, tal fet!! sort d'anar amb botes perquè hi havia lagun lloc on la neu t'arribava per sobre del genoll. La que s'ho devia estar passant no tant bé era la carme, que anava amb bambes d'estiu. I anat fent camí vam arribar-hi: Roca Colom, que amb 2506 metres supera per poc el Costabona de 2465 metres. Si des de lluny el camí semblava pla!!! Encara havíem pujat més amunt!! Però a dalt va passar el fenòmen de no voler-ne marxar, no pel cansanci sinó per les vistes:
Tota aquesta carena que veieu a l'última foto és el camí que vam agafar tot baixant i tornant cap al cotxe. Un sender espectacular. Llavors, per no tornar a pujar al Costabona i ja anàvem amb el temps apretant vam tornar pel Coll de la Fembra Morta. Quin nom més estrany!! A mig baixar vam fer algun tram amb gel
que vam passar tot augmentant les precaucions. Bé, en Bitxo el va passar tot esquiant. Al cap de poc vam tornar a agafar el camí per on havíem vingut i vam arribar al cotxe cansats però molt contents.
El que va començar amb retard va acabar sent tota una aventura molt recomanable.
FOTOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada