Hola què tal! Aquest passat Diumenge en Lluís Tuneu i jo vam anar a caminar junts, tot sols, per primera vegada. En Lluís està molt entrenat i li agraden les pujades i el ritme ràpid, així que ja li vaig dir des del principi que si volia anar més ràpid o si veia que anava lent m'ho fes saber. I no em va dir res, això deu voler dir que no ho vaig fer tant malament! jeje
Vam decidir anar a la Caminada entre Manlleu i Cabrera, passant per l'Esquirol. Bona oportunitat per felicitar al Grup Excursionista Manlleu, que celebraba el 50è aniversari amb aquesta ruta. Si mai havia dit que costava pujar a Cabrera des de Sant Julià de Cabrera, imagineu-vos des de Manlleu. La Carme va decidir no venir perquè tenia compromisos amb els amics, la molt punyetera va anar amb Burricleta, una bicicleta amb ajuda de motor elèctric!
La sortida de la caminada era a la Plaça de Dalt Vila de Manlleu, i quan hi vaig arribar ja m'esperava en Lluís i en Bitxo per marxar, i la Carme per dur-nos en Bitxo. No sé com encara després del que va passar a l'última caminda encara confia en nosaltres. Bé, si Diumenge perdíem en Bitxo teníem dos gossos idèntics a ell, un canviasso d'urgència i ningú se n'hagués adonat. jeje
El dia va començar molt boirós, tant, que fins a can Patel encara no m'havia orientat. Visibilitat d'uns 20 metres amb boira pixanera, però si a Vic o Santa Eugènia no n'hi havia! Bé, el primer control amb les pastes seques i el suc em vaig retornar una mica. Acte seguit vam enfilar cap a l'Esquirol passant per la pista del costat de la carretera, un tram del Camí de Sant Jaume. Fins que no vam arribar a l'Esquirol, la boira ens va acompanyar tota l'estona. Com que a l'Esquirol hi havia dos actes esportius a més de la caminada, la mítica Cabrerès BTT amb més de 3000 participants i la Duatló de l'Esquirol ajornada per les eleccions, es va haver de modificar el traçat, deixant l'avituallament del centre del poble per un al costat Oest i a dalt d'una esplanada amb vistes especials de la comarca d'Osona. El segon control, que era l'esmorzar, va trigar una estona a arribar, o almeys ho deia tothom, però amb uns cuiners com aquests fan que la gana desapareixi ràpid. Vam seguir pujant muntanya amunt fins arribar als peus de Cabrera. Tercer control. Ens quedava la pujada forta i aquell control es va posar d'allò més bé per poder afrontar la pujada amb ganes reforçades per arribar al final. La pujada a Cabrera es va fer passant per les escales, divertides, però amb una calor espectacular. Sort que al control final ens esperava aigua fresca, pastes seques, caldo,... Ens van donar una gorra blava a tots els participants. Abans de marxar la Montse ens va tirar la foto que hi sortim l'equip dels Lluïsos i en Bitxo. Moltes gràcies Montse! I després, per no tornar a baixar pel mateix camí que la pujada vam decidir anar per l'Osca i baixar per la Serreta. A Sant Julià de Cabrera ens havia d'esperar la Matilde amb el cotxe per tornar. Si hi hagués anat en Lluís tot sol, hagués tornat corrents. Gràcies Matilde per segon cop aquest any per venir-me a recollir!
Ara només em falta pujar a Cabrera pel Pla d'Aiats, a veure si a l'any que vé hi anem per aquest costat.
I suposo que voleu veure les fotos!! Salut i fins aviat!!
A la propera caminada, espero ser-hi, que ja ho trobo a faltar!!!
ResponElimina