XXIV Ruta VERDAGUERIANA, Folgueroles, 22 de Maig del 2011

Diumenge 22 de Maig, data electoral i data escollida per la Ruta Verdagueriana, enguany l'edició número 24. Per culpa de la crisi enguany es va haver de pagar, però què hi farem. La sortida és a 2/4 de 9 del matí. Acostumat sempre a anar-hi a les 7 és un pel tard, i més si les previsions meteorològiques de sol i calor al migdia son encertades. Avui m'acompanyen la Victòria, que va venir a Sant Joan de les Abadesses, i en Lluís Tuneu, amb en Bitxo i sense la Carme. Comencem la caminada a la Plaça Verdaguer i ens dirigim cap a La Font Trobada i a El Mas d'en Coll, on ens fan entrega d'un ramet de farigola en record del lloc d'inspiració de Mossèn Cinto Verdaguer. Seguim cap a Les Bassetes, Puig Castellet, Can Barretina i Collet de Can Barretina. Fins aquí el recorregut en un 98% és exactament idèntic al de la caminada de la setmana anterior de Sant Julià de Vilatorta però en l'ordre invers, i ja ho diuen: vols caldo, doncs 2 tasses, perquè si jo mai havia estat al poblat Ibèric prop de Folgueroles, en una setmana dues vegades!! Després ens vam dirigir cap a Coll Lloberola, l'Empriu i Sant Llorenç del Munt, punt de l'esmorzar: entrepà de botifarra, coca,... Va ser encertat que ens deixéssin accedir a l'interior de Sant Llorenç del Munt. Un punt molt a favor cap a l'organització. Després d'esmorzar vam fer camí cap a Folgueroles passant per Coll Pedrís, el Collet de Collsameda i Collsameda, un punt de control amb sorpresa i molt proper a Sant Llorenç, potser massa. Vam arribar al Gorg de Llitons, punt que vam endinsar-nos al Gorg per veure'l en òptimes condicions. Vam travessar el Passant de la Sorra i vam arribar a El Foquers. Aquest últim tram entre Sant Llorenç i El Foquers hi havia molta pista. A mi m'agrada més el bosc i els corriols, el vaig trobar una mica aborrit. Finalment vam arribar l'Ermita de La Damunt, punt final del recorregut. ens esperàven Pets de Monja i Anissos, i beures, i gent,... I quan estàvem a punt d'arribar al cotxe, va i trobo a faltar algú: "I en Bitxo?" Sí. en Bitxo durant tot el matí s'havia comportat de manera estranya, anant-se parant tota l'estona, trovaba a faltar la Carme, i en aquesta ocasió el vam deixar a La Damunt. En Lluís Tuneu va haver de recular i anar-lo a buscar! Es veu que estava tant feliç jugant amb els nens!! I per acabar un refresc a Can Pascual i
la classe de sardanes per la Victòria. O us pensàveu que no ens en recordàvem!! Vam aprendre a fer llargs després de recordar com eren els curts. Si és que amb una bona alumna ensenyar no costa gens!!
Fins aviat, i salut!