Avui s'ha celebrat una nova edició de la caminada popular de l'1 de Maig a la localitat de Sant Joan de les Abadesses. Per mi era el primer any. L'ha organitzat la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses.
Érem més de 200 persones per completar el recorregut de 18 quilòmetres molt ben senyalitzats, i passar per 4 controls abans de l'arribada. Si hagués de descriure amb una paraula aquesta caminada, seria MENJAR, si només hagués de ser una, perquè la veritat hi ha hagut una mica de tot.
Hem començat el dia amb boira, gran amiga nostra, fet que ha causat que al mig del bosc hi hagués un aire misteriós, els arbres altíssims hi ajudaven, però s'ha anat escampant fins que ha aparegut el sol, tot un espectacle de verd espectacular. Les vistes, abans desaparegudes s'han revelat amb tota la seva bellesa.
A part del paisatge, avui he conegut a la Victòria, una dona molt simpàtica que ha provocat l'alegria a la caminada, i més quan hem descobert mútuament les nostres aficions: el caminar, la fotografia i... les sardanes! Ella vol aprendre a ballar sardanes, però estant al capdavant d'un comerç no hi ha cursets amb els horaris que li aniríen bé, i quan ha sapigut que jo n'ensenyo al No Giris Cua, el curset sardanístic del Grup Sardanista Riallera de Vic no ens ho hem pensat ni dues vegades: a l'acabar la caminada hem organitzat un petit curset de sardanes a la gespa, on avui hem après els passos de Curts!! Victòria, el pròxim dia els Llargs!!
I encara no us he explicat el tema del MENJAR. Sí, MENJAR en majúscules, això és el que m'hi he trobat! Dés del primer avituallament fins a l'arribada, un gran assortit de menjar i beure per escollir. Ja en el primer control coca, xocolata (mal pensats!), porró amb anís... al segon control beure, pomes, plàtans,... al tercer control l'esmorzar, i quin esmorzar: botifarra bona, botifarra negra, cansalada, i tota a la brasa!! Llesques de pa de quilo amb tomàquet, beures de tota mena: cocacola, fanta, sucs,... fins i tot aigua, de postres galetes, fruita, coca,... cafè i no sé què més, però amb la panxa plena pujar amunt hagués sigut tasca gairebé impossible, sort que després ha vingut baixada, que sinó ja em veia avisant a en Pere que vingués amb la retro de Cadaqués a estirar, jejeje
Ja veieu, que si al sofà s'hi està bé, anar a caminar encara més.
Fins ben aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada