dilluns, 23 de maig de 2011

XXVIII Caminada Popular de les Guilleries, Sant Julià de Vilatorta, 15 de Maig del 2011

Hola de nou! Si el passat Divendres 13 de Maig vaig participar a la caminada del Barri dels Caputxins de Vic, barri el qual m'ha vist créixer, el Diumenge em tocava al segon lloc que també m'ha vist créixer: Sant Julià de Vilatorta i els seus voltants, més concretament a la masia de l'Omeda, el bosc del Llopart amb la seva font, el Gorg Negre,...
Divendres després de la caminada pel barri de Vic vaig convèncer a en Jordi que m'acompanyés a la Caminada de les Guilleries de Sant Julià de Vilatorta, que em feia especial il·lusió perquè transcorria per trams on feia molts anys que no hi passava i em recordava de quan era petit, ja que vaig créixer per aquestes terres. Amb una condició: no agafar el cotxe! I dit i fet! Si la caminada oficialment començava a les 7 del matí, a 3/4 de 7 ja enfilàvem cap a Sant Julià. Anant cap al punt de sortida ens comencem a trobar els primers caminadors que ens vénen de cara. Deduïm que una part del recorregut que fem a la inversa el tornarem a fer com a mínim 2 cops més: un per la caminada i l'altre per tornar a casa. Al cap de poc ja érem al Parc de les Set Fonts, lloc d'inici de la caminada. Fem les respectives inscripcions i comencem, tornant a fer el recorregut que abans havíem fet a la inversa per arribar-hi. Passem per La Quintana, La Sauleda, Can Goules, cada cop més a prop de casa, la Pineda de l'Omeda: quin fangueral, o com n'hi vulguis dir, fangueral, femer, merda... en aquell moment vaig entendre les ganes del meu pare a no fer la caminada: el dia abans no havia parat de ploure, i ell sabia que passaríem per una zona amb tot el camí enfangat, pitjor, massegat pel pas de les seves vaques mitja hora abans!! Però si ami el que més m'agrada d'una caminada és el FANG!! Sensacional!! Millor impossible!!! L'Omeda és a casa els meus avis i als estius fins i tot ens havíem banyat a la bassa!!! Si mireu les fotos veureu com és. A continuació ens venia un tram conegudíssim per en Jordi i jo, direcció el Bosc del Llopart: els refugis de la Guerra Civil, la goma que no es podia arrencar, els escurçons que travessaven el camí... històries d'estius innoblidables. El que em va semblar increïble va ser l'estat ESPECTACULAR que ens va donar el bosc, semblava una selva amb tanta vegetació i tant verda! Feia molt de temps que no havia vist el bosc en aquest meravellós estat. No es podia ni veure la Font del Llopart! Si de fang no n'hi havia prou, la pujada cap al Gorg Negre va ser d'escàndol. I un cop a dalt, quines vistes! Puiglagulla, el Montseny, els camps de cereal. Acte seguit ens dirigim cap a la Caseta del Gili, el Pujol, Can Saurell i Can Bassas i arribem al primer control: La Sala de Vilalleons. Quin primer control: podies escollir iogurt o Actimel de tots els sabors del mercat. Vaig escollir un Actimel natural i se'm va posar d'allò més bé. Després ens vam dirigir cap a La Costa i Puig Moltó, segon control: galetes, fruita, llet amb cacao de Llet Nostra,... Si ja ho diu la Carme, a més caminades més m'engreixo! Per fer gana per l'esmorzar, vam anar fent camí cap a la Casilla de Romagats (punt on travessem l'Eix Transversal) fins arribar a Torrents, lloc de l'esmorzar: entrepà de botifarra o cansalada, diferents begudes i no recordo què més hi havia. Amb la panxa ben plena ens decidim anar cap al control 3, el Coll de Portell, lloc del recorregut on se separa i es deixa escollir recorregut llarg (20 km) o curt (17 km). Nosaltres escollim el llarg, posats a fer. Arribem a Can Barretina, travessem un poblat Ibèric, que encara no hi havia estat mai, i com que en Bitxo no ens acompanya sí que ho fa la Xispa, una gossa idèntica a en Bitxo de la Carme, que se'ns afegeix en aquest punt, i ens dirigim cap al Mas d'en Coll i ens trobem el control 4 a punt d'arribar  a Sant Julià: L'Arumí. Seguim cap a Can Tramuntana, l'Albereda i finalment altre cop al Parc de les Set Fonts. Quina excursió més divertida! Llavors quedava tornar a casa a peu. I apa, tornar a fer per tercer cop el tram fins a l'Omeda, això sí, amb una petita variació. És realment desconcertant com en un sol dia passis tres vegades pel mateix lloc i cada vegada sigui diferent per les tonalitats de la llum del Sol. Si teniu temps un dia us recomano que ho experimenteu. I finalment per acabr la jornada ens esperava a Sant Marc un dinar Xino-Xano per valorar com havia anat la Trailwalker. També s'hi van afegir els meus pares, la Iaia Dolors i l'altre meu germà en Marc. Un dia ple d'emocions!!