dilluns, 12 de març de 2012

Torrent de La CABANA - Sant FELIU i Sant MARC d'Estiula

Hola a tots. Avui ha sigut un gran dia per l'excursió que hem compartit 18 persones i 2 gossos, i això s'ha traduït amb l'última foto d'avui: és la primera vegada que 18 persones queden somrient i perfectes alhora!!! Si això ja costa fer-ho amb 2, amb 18 ja és un repte dels que es pot dir que és tot un èxit. Però el mèrit ha estat tot de tal i com s'ha desenvolupat el dia:

Jo, en Lluís Tuneu, la Carme Tuneu, la Maria, en Ventura, en Pere, en Torra, en Víctor, en Miguel, en Pau, la Tània, l'Ariadna, l'Enric, la Maria, la Carme, la Laura, la Mar, la Magalí i en Richy (falta en Bitxo)

Avui ha tocat matinar, i molt! He quedat amb la Maria per marxar cap a Campdevànol per anar a fer l'excursió que ens havien preparat la família Tuneu pel torrent de La Cabana i un itinerari inventat sorpresa per ells, cap a les esglésies de SAnt Feliu i Sant Marc d'Estiula. Amb la Maria hem quedat a Vic a 2/4 de 7 del matí per poder arribar puntuals, tal i com haviem quedat, a Campdevànol a 2/4 de 8. Haig de dir que aquesta excursió ja feia molts dies que tenia ganes de fer-la perquè venien la gent de Sant Feliu de Guíxols. Així que al final hem sigut:

- En Pere, la Carme, la Maria i la Laura
- L'Albert, la Tània i la Mar
- En Miguel, la Magalí, en Víctor, en Pau i l'Adriana
- En Josep (Àlies Ventura) i l'Enric (Àlies Torra)
- La Maria
- La Carme i en Lluís Tuneu
- Els 2 gossos: en Bitxo i en Richy
- Jo

L'excursió s'ha desenvolupat en 3 parts:
La primera i més planera, per fer-la tots, ha consistit en donar una volta pels gorgs del Torrent de La Cabana.
La segona i ja més canyera hem fet el cim de Sant Marc.
La tercera i la més relaxant, i gustosa, el dinar.

Anem per la primera. Hem començat tots junts tot dirigint-nos cap als Gorgs seguint els senyals. Al cap de poc ja hem trobat el primer, i com que estava mig glaçat la canalla han començat a jugar sense parar, s'ho han passsat d'allò més bé: amunt, avall, dreta, esquerre,... no ha quedat cap racó per explorar. Sorprenent el color de l'aigua super transparent, fins i tot venien ganes de banyar-t'hi, però a -3ºC no ho hem pas volgut probar. El paisatge molt xulo i el que és el millor: el bon rollo del grup ha fet que els minuts passéssin volant.


Un cop acabats els Gorgs, ens hem trobat l'avituallament que ens ha preparat la família Tuneu. Un cotxe carregat amb tot per menjar, per veure i per transportar: sí, allà hem pogut deixar molta roba d'abric, que  a primera hora ens ha sigut útil però a ens aquells moments ja no calia. Un cop esmorzats hem fet direcció cap a Sant Feliu d'Estiula, un lloc impressionant però que encara mai n'havia sentit a parlar. Sant Feliu és una ermita molt ben conservada que el campanar està obert al públic i que s'hi pot tocar la campana dés de 2 punts diferents: dés de baix i dés de dalt. Una corda és l'encarregada per quan no es vulgui pujar a tocar la campana es pugui fer des de baix. Nosaltres vam pujar a dalt:


I què pot passar amb una campana i la canalla? Doncs ja us ho podeu imaginar quin repic, i més quan van descobrir que nosaltres erem a dalt. Tot grinyolava al repic de la campana. A la foto en Miguel intenta parar la corda que estan tibant en Pau i en Víctor dés de baix. Imagineu-vos un terra de fusta amb escletxes i fent força perquè la campana no es mogui. Quins moments!! Un cop a baix, l'excursió ha començat la segona part: les nenes i alguns pares han decidit no pujar a Sant Marc, i els altres sí. Ja abans de marxar en Lluís Tuneu ens ha dit que s'havia acabat el passeig i que començava l'hora de pujar, tant de velocitat com de desnivell. La Carme m'ha dit que pujariem pel mig del bosc, com els senglars: que divertit!!! I cap a dalt hi falta gent. Pel camí ens hi hem trobat guarans, caballs, filferros, cases en ruïnes i sobretot molt bones vistes, com aquesta:


La Maria i jo hem volgut sortir-hi!! Sant Marc semblava jugar a fet i a amagar, però per fia, a la 1 del migdia hi hem arribat i hem pogut fer una altre mos. Sant Marc d'Estiula és una ermita en ruïnes però encara li queda part de la façana principal. -un lloc realment recomanable i estrany, ja que amb tanta vegetació queda bastant amagat tot i ser a dalt de tot del cim.


Els que hem pogut pujar a dalt hem sigut:
La Carme, la Magalí, en Ventura, la Maria, en Torra, la Tània, en Lluís Tuneu, La Carme Tuneu, en Bitxo, en Víctor i en Pau (amb els respectius tira-xines)(per ordre de la foto) i jo (que faig la foto).
Llavors ha començat una baixada vertiginosa pel mig del bosc. La calor ja era molt intensa, però al ser baixada no l'hem notat tant com quan pujàvem. El camí de tornada també ha passat per Sant Feliu, però per no tornar pel mateix lloc hem decidit agafar la pista que ens ha portat cap al cotxe de l'avituallament. Realment es nota que els Tuneu s'ho van preparar amb consiència. El cotxe ha estat un encert al 100%, ja que ens ha permès recarregar d'aigua, fer un petit mos abans de dinar i també ha permès poder tornar a la canalla i la Carme (també hi compta com a canalla?) cap al punt d'arribada, que ja ens hi estava esperant la resta amb el dinart enllestit. Després de la petita parada hem començat a fer l'últim tram previst per`ò per l'altra banda dels Gorgs. Aquí hem posar gas a fondo i al cap de res hem fet meta al mateix lloc on hores abans hi havíem deixat el cotxe, només amb petites diferències: ja no feia fred, hi havia molta gent i teníem el dinar ja preparat.


En Miguel i en Pere, i també l'Enric ens han preparat carn a la brasa. Ha començat la tercera part: hem dinat estil kumbaià i hem après els secrets (i consells) de l'Avena de la ma d'en Ventura (jo encara no els he posat en pràctica, i per qui vulgui més informació ja dic que us la passaré en privat, que es veu que això de l'Avena t'alleugereix i molt la visita sòlida a Can Roca!!). Per posar punt i final a l'excursió hem anat a fer el cafè (o cacaolat) al bar del càmping del costat (i a sobre haig d'agraïr a en Miguel, i ell ja sap el perquè). I la foto final és la que hi ha al principi de la crònica.
Destacar la vitalitat de la canalla: en Pau, en Víctor, la Maria, la Laura, la Mar i l'Ariadna. Em quedaran a la memòria en Pau i en Víctor amb els tira-xines, la campana i la pujada a Sant Marc, i la Maria, la Mar, la Laura i l'Aridna escalant per les roques per arribar al glaç del Torrent i les ganes de pujar a tocar la campana.
Només dir que he passat (i suposo que els altres també) un dia collonut que no l'oblidaré mai. Un bon rollo que feia molts dies que no el tenia i tot això gràcies a aquestes 17 persones i 2 gossos que m'han  fet passar un dia espectacular. Amics així son els que saps que mai et fallaran. Gràcies gent per ser com sou!!

FOTOS



TRACKS



VÍDEOS D'EN TORRA