Tenia moltes ganes de tornar-hi, ja que l'any passat m'ho vaig passar molt bé i aquest any la Maria em va comentar que no passaríem pel mateix lloc que l'any anterior.
Abans de començar tenia els meus dubtes de com aniria físicament després del virus, però almenys ho havia d'intentar!
I així va ser com a les 7 en punt del matí recollia el tiquet per participar a la caminada. Ja des del principi el recorregut era diferent, perquè es començava per l'altre cantó del riu, és a dir, al revés de l'any passat. El camí va començar amb poc desnivell fins arribar al primer avituallament. Allà ens van avisar que el camí s'estrenyia i faria pujada, que ens guanyariem l'esmorzar. Baja, que tot feia preveure el típic tap de la pujada, i així va ser:
I ara us penseu que em vaig avorrir i totes aquestes coses,... doncs gens ni mica, el recorregut era 100% del meu gust: travessar el riu uns quants cops, corriols, fang, pedres, molsa i bosc. Sí, pel mig del bosc. Fins i tot vaig agraïr el tap de la pujada perquè em va permetre poder contemplar tota la natura tal i com es mereix!! I al final del tap un segon avituallament amb coca d'anís i batut de xocolata. Això sí que s'ho curren els Gafarrons: uns avituallaments 100% recomanables!! Després seguia una pujada no tant forta però amb espai suficient per poder anar tranquilament al teu ritme sense molestar a ningú. Fins i tot hi havia algun tram que la gent retallava el recorregut, fet que em va fer pensar de fins a quin punt la gent s'apunta a una caminada i llavors resulta que va a retallar el recorregut.
Bé, la qüestió era que al cap de res ja era al Mas El Bellit, el lloc a on et serveixen l'esmorzar, i quin esmorzar!!! Entrepà de botifarra amb cansalada, beguda, cafè,... de tot i per tots. I allà servint m'hi vaig trobar a la Maria super enfeinada:
Quan esmorzava m'hi vaig trobar a l'Elisenda, la filla de la Maria amb unes amigues i vam aprofitar per parlar. Un cop acabat l'esmorzar, el recorregut anava cap al cim de Tagamanent, que no s'hi val confondre amb el Taga, com a algú li va passar!!! Doncs cap al Tagamanent s'ha dit!! Just abans de pujar al cim, ens hi vam trobar un altre avituallament amb fruita i amb la Iaia Antònia servint ella mateixa:
Acte seguit vam encarar l'última pujada del recorregut cap al cim del Tagamanent, amb moltes ganes de veure l'espectacle visual que es pot contemplar des de dalt. Tagamanent, el meu segon 100 cim. Altre cop i com al Taga ja hi havia estat anteriorment, i sempre que hi vaig quedo fascinat per l'entorn. Aquí s'hi afegeix un al·licient, i és que hi ha el Castell de Tagamanent coronant el cim. I després ja quedava el tram final i tot baixada. I quina baixada més espectacular pel mig del bosc, les pedres, la molsa,... en fi, altre cop dic 100% recomanable!!! Al final, vaig arribar a les 12 del migdia, just a l'hora que volia arribar, ja que a la mateixa hora tenia previst anar a la calçotada del GSR (Grup Sardanista Riallera), i no volia arribar-hi molt tard. Al final, vaig poder anar dins l'hora prevista i vaig marxar amb un paraigües d'obsequi de la caminada.
Una caminada molt recomanable i que va transcórrer per llocs similars però molt diferents respecte de l'edició anterior.
FOTOS
TRACKS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada