ES CARCAIXELLS II, 23 d'Octubre del 2011

Què tal gent!! Avui teníem previst una altra visita als Carcaixells amb en Pere, però en aquesta ocasió per no passar-hi tant ràpid i amb no tanta calor com l'últim cop. Avui ens hi han acompanyat la Camino amb una companya de feina i uns amics seus. També han vingut les filles d'en Pere i la Carme amb una amiga, la família Bitxo: la Carme, en Genís, i en Bitxo, i la Maria d'Aigufreda, amiga del Trailwalker 2011.
Altre cop m'he troabt als Carcaixells, i com sempre que hi he anat, alguna cosa especial hi ha en aquest lloc, aquestes muntanyes tant especials, que fa que tinguis ganes de començar l'excursió i assaborir-la cada moment. És un enclavament que sempre t'hi sents bé, encara que faci fred, calor, plogui, nevi (ja m'agradaria veure-ho nevat i pujar-hi per contemplar el mar i la neu... Carme, el dia que passi m'avises, que l'excursió que vau fer amb les nenes i m'has explicat se'm feia la boca aigua...).
Hem començat bastant tard pel que és habitual en nosaltres, jo ja havia tingut temps d'esmorzar abans de que arribés tothom. Avui no érem l'únic grup que hi anàvem, suposo que el temps hi acompanyava. Ha començat el dia molt núvol i no feia ni fred ni calor, just perfecte pel lloc. Al cap de poc ja erem al pas del pont, que divertit, sobretot quan se t'enganxen els pals al mig!! Llavors hem anat passant per gairebé tota la muntanya, fins i tot per la cresta.

Hi ha algun pas una mica complicat, però també s'ha de dir que hi ha cadenes en aquests enclavaments, situades estratègicament perquè es pugui sortejar molt més fàcil. El punt més alt d'avui era arribar de nou al Montclar, cim inscrit dins de la Ruta dels 100 Cims. I jo que ja és el segon cop que hi pujo i no ho puc comptabilitzar!! Espero que d'aquí a  ben poc us pugui explicar els motius i tornar-hi per poder-lo comptabilitzar.
Però la raó principal de tornar-hi no seria pas aquesta, sinó per llegir el missatge que en Pere m'hi deixarà demà (24 d'Octubre). M'explico: durant la primera ocasió jo vaig deixar-li un misstage d'agraïment a en Pere per dur-nos en aquest indret magnífic, escrit a la llibreta habitual d'escrits que hi ha als cims, i ell no se n'ha adonat fins avui que la seva filla gran ha agafat la llibreta i l'ha llegit (per sort encara hi era!). I resulta que ell me'l contestarà però demà, així s'assegura que algun altre dia hi tornaré. No pateixis Pere, que si és per mi en pots estar segur que hi tornaré!! M'ha agradat aquesta manera de passar-nos missatges!
Amb les ganes de probar el GPS, m'he deixat de posar-me la senyera, que per una petita coincidència m'ho ha fet recordar i sens falta l'he fet veure!! Llavors hem decidit baixar passant pel poblat Ibèric, una mica apartat del camí però que cal visitar per descomptat!! Allà ens hi hem fet una foto de grup:

Just abans d'acabar l'excursió ens hem trobat unes cadires de plàstic al mig del bosc: què hi feien allà? Per què les feien servir? de qui eren? Ja us dic que les hem aprofitat, i que si mireu les fotos sabreu per què:



Aquí hi teniu el track de la ruta:

I abans d'acabar la crònica us explicaré que hi ha dies que veus que hi ha gent disposada a ajudar-te en el que faci falta, també que es deixen ajudar, que hi pots parlar tranquil·lament de coses bones i no tant bones, que veus que no te n'oblidaràs mai,... en fi, que són amics de veritat i que val la pena que els hi recordi de tant en tant. De veritat, que gràcies pel dia que m'heu fet passar!!

ACTUALITZACIÓ