Avui ha sigut un dia que hem tingut de tot, encara que la caminada hagi estat curta. Ja de viatge al cotxe en Bitxo ens ha anat fent parar perquè entre tants revolts semblava que s'estigués marejant. Pobre! Hem arribat a Castellar de n'Hug a les 8 del matí i acte seguit hem anat a recollir els dorsals. Al baixar del cotxe hem descobert que feia bastant vent i fred. Nosaltres no teníem la sortida fins a les 9, així que ens hem abrigat i a esperar. Per tal i com us he dit, hi ha hagut de tot, menys samarretes. Només les donaven als corredors!! Sempre passa el mateix! Almenys, a l'hora de fer la inscripció per internet es podien haver deixat de demanar la talla de samarreta que tens i així ja no l'haguéssim esperat. A les 9 puntuals hem sortit de la plaça de l'església al toc de les campanes. Ens esperaven poc menys de 10 quilòmetres que ens havíen dit amb vistes espectaculars. I ja només començar una vista del Pedraforca al fons prometia d'allò més bé.
Llavors el recorregut agafava desnivell negatiu cap a les Fonts del Llobregat, un altre indret que hauríeu d'anar a fer-hi una visita algun dia, sobretot a l'estiu, ja que s'hi està molt fresc.
A partir d'aquí el camí canviava de desnivell i passava a positiu. Un cop passades les fonts ens hem trobat ja al primer punt de control amb fruita i beguda, just abans de començar la pujada forta, que ens portaria al punt de control 2 a la Collada del Tossal, a 1796 metres. En aquesta pujada he començat bastant fluix fins que m'he anat desvetllant i agafant velocitat (després de menjar estic uns 15 minuts sense gaire gas) fins que m'he quedat amb un nen que es deia Jordi i viu a l'Escala. Si anant bastant ràpid i fent pujada costa d'agafar aire, amb en Jordi hem entaulat una conversa d'allò més interessant i anant passant a la gent que teníem al davant. Només ens ha passat una noia que anava a tota velocitat. En Jordi no anava sol, bé, en aquell moment sí perquè ha deixat al seu germà, en Fede, i la seva mare enrere, i el seu pare feia la cursa competitiva que sortia a les 10. En Jordi és un nen que ja ha fet la Cavalls del Vent i m'ha explicat com li va anar, entre moltes altres coses. Amb en Jordi m'ha passat l'estona volant i hem arribat al punt de control 2 bastant ràpid, i no perquè ell no pogués anar més ràpid, precisament. Era jo qui anava quedat enrere. Just abans d'arribar-hi el vent fort no et deixava ni acabar de pujar! Bé, per passar els controls si eres menor necessitaves el pares que duien els tiquets de control i així podies continuar i agafar beure i menjar. Sort que ens han deixat passar! I tant, si fins i tot ens han fet fotos!!
Llavors, el dos sabíem que venia tot baixada i hem aprofitat per anar més ràpid. El camí passava per un prat verd com si fóssim la Heidi. També hem travessat una zona de fang d'allò més divertida. Ens hem trobat a la Font del Boix i la de Terrers i hem trobat ja les primeres cases de Castellar. En aquest punt, una parella ens perseguia corrent, i en Jordi no ha sigut menys i darrere (o més ben dit, davant) seu, i jo ja em veus corrent amb la càmera, la motxilla i els pals. L'entrada al centre del poble ni amb somnis me l'hagués imaginat: corrent i amb una última pujada que ja treia mig pam de llengua. Això de córrer encara no ho tinc dominat, i menys després d'una caminada, que encara curta, molt ràpida, però sí, hem entrat en Jordi i jo corrent per la línia de meta, i a sobre encara no havia arribat el primer corredor!!! Si ja us ho havia dit que havia tingut de tot!! Temps total de 2 hores. A la meta ens hi esperava el pare d'en Kilian Jornet fent d'espíquer i un bon aperitiu amb beguda i embotits. Al cap de poc ha anat arribant tothom i han començat amb el sorteig de regals (que n'hi havia per tothom) i per l'entrega de premis. Per l'entrega de regals, si n'hi havia per tothom, els podien haver donat amb la recollida de dorsals, abans de la sortida i haguéssim acabat abans, ja que s'ha fet entern. Suposo que ho fan perquè la gent no marxi. I entre el sorteig hi ha hagut l'entrega de premis, que amb la classificació masculina han hagut de desqualificar el primer ja que no ha passat per un punt de la proba. Una noia fotògrafa, mentre estava fent la foto dels guanyadors ha vist com el primer classificat no havia pujat fins a dalt del Tossal d'Orriols i així s'entenia que hagués arribat amb una gran avantatge respecte els altres classificats. I per si fós poc, al voler arreglar la classificació s'han equivocat amb el tercer, en fi... quan s'ha reprès el sorteig, va i jo dic: la samarreta signada del Kilian PER MI, i sí, casualitat, era el meu número!!! Visca Visca Visca: TINC LA SAMARRETA D'EN KILIAN FIRMADA PER EN KILIAN!!! Em sembla que aquesta no la voldré rentar mai perquè no s'esborri la firma. Ja eren més de la 1 del migdia i encara teníem els números d'en Genís i la Carme per veure què els hi tocava. Jo havia quedat que aniria a dinar a casa els pars i veia com s'anava allargant tot plegat; A en Genís l'hi ha tocat un DVD d'en Kilian, i per tenir de tot, l'últim número del sorteig ha sigut el de la Carme, i voleu saber què l'hi ha tocat???
Doncs sí!!!! Tant demanar la samarreta i al final l'hi ha tocat, també. Al final alguns l'hem aconseguit!! I per acabar la jornada hem anat a comprar postres pels de casa.
Bé, ja veieu que fa venir gana això!!
Abans d'acabar la crònica dir que avui he conegut a una família collonuda que viu a l'Escala. La família d'en Jordi i en Fede i que estan convidats a venir amb nosaltres a caminar. En Jordi m'ha fet passar l'estona molt ràpida i agradable. D'aquí a molt poc tenim previst una sortida a Els Carcaixells, a Sant Feliu de Guíxols. A veure si poden venir...
Fins aviat!!
ACTUALITZACIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada