Però no us penseu que em va costar llevar-me, ja que només havia dormit 1 hora degut a un mal de panxa, i al llevar-me i veure el temps que feia, vaig decidir no anar-hi, però com que els hi havia promès que els hi duria algo per beure... al final en Jordi i jo vam anar a Collformic. Van trigar una estona, però després de la pluja van arribar contents. A més, semblava que els núvols marxéssin... Així que vaig decidir seguir-los fins al final. A mi em quedaven uns 31 quilòmetres (com la Matagalls - Vic) però amb pujada fins al cim de Matagalls, baixada a Sant Marçal, Pujada a Les Agudes i el Turó de l'Home i baixada fins al final a Gualba passant per Santa Fe del Montseny.
I en aquestes condicions vaig començar la meva particular TRAVESSA DEL MONTSENY. Tal i com veieu a les fotos semblava que el temps s'arreglaria. I així va ser. Vam fer le cim de MATAGALLS amb bastanta rapidesa.
Llavors vam començar la baixada cap a St. Marçal tot saludant a estones el sol. Sí, va arribar a sortir el sol, per si algú no ho recordava aquí hi ha la foto:
Espectacular el verd del Montseny!! És que el Montseny és espectacular durant tot l'any. Llavors vam arribar al control de Sant Marçal, que enguany l'havien canviat de lloc perquè la pujada a Les Agudes no era com cada any per Castellets. Ohh, ja no podrem grimpar!!
Però sort de no anar per Castellets perquè ens n'esperava una de molt gran. Jo encara anava completament sec i sense impermeable, però per sort, just abans de marxar, va caure un patac d'aigua que em va obligar a protegir-me totalment. I a partir d'aquí va començar l'autèntica aventura, ja que a mig pujar Les Agudes ens va enganxar una pedregada rere l'altra, deixant el terra enblanquinat i relliscós.
En fi, que malgrat la pedra jo m'ho vaig passar molt i molt bé. El control de la caminada que estava instal·lat al cim de Les Agudes l'havien deixat just abans d'encarar l'últim tram al cim per motius meteorològics, però en Lluís Tuneu i jo vam decidir arribar-hi ja que jo ho volia comtabilitzar pels 100 cims. En Pere i la Carme ens van esperar, però en Ventura ja feia estona que havia marxat.
Llavors el traçat seguia cap al Turó de l'Home, el qual el control havien fet la mateixa resolució que a Les Agudes, i novament els 2 lluïsos vam decidir d'anar-hi.
Aquí hi feia molt fred i en Pere no estava gaire content amb la meva decisió de fer els cims. Espero que ja li hagi passat, ja que avui la Carme Tuneu m'ha comentat que el Turó de l'Home NO és un 100 cim. Pere no t'enfadis amb mi, ho devíem haver mirat malament... Llavors va continuar una baixada vertiginosa cap a Santa Fe del Montseny. Pel camí, a part de pedra, hi hem trobat una salamandra
símptome clar que hi ha qualitat de vida al Montseny. Un cop a Santa Fe ens va enganxar una altra tanda de pedra espectacular, i nosaltres vam decidir sortir enmig d'aquell panorama.
Si és que una mica de pedra més ja no ens venia d'aquí. Al cap de poc vam arribar al Llac de Santa Fe
I aquí va deixar de pedregar, ploure,... i com si no hagués passat res va sortir el sol. Ja feiem travesses que arribaríem a Gualba ben secs.
I la veritat és que va ser així, ben secs i sense impermeables, cApalines,... però per molt poc, ja que després de dinar, i un cop a dins del cotxe, va tornar a ploure a bots i barrals. No vam tornar a trobar-nos a en Ventura fins que ja érem dins del cotxe i en marxa que el vam anar a saludar i per veure com havia arribat.
Si abans de marxar m'haguéssin dit que ens passaria l'aventura de la pedra, hagués dit que no i m'hauria quedat a casa tal i com teia previst, però un cop fet trobo que hagués sigut d'imbècil haver-ho rebutjat. Sí gent, ja veieu com som, però és que aquesta mica d'aventura ens agrada, què hi farem. I aquesta ha sigut sensacional!!!!!!
A més, en un sol dia, 2 100 cims: el Matagalls i Les Agudes.
Abans d'acabar donar les gràcies a en Genís per la paciència que té amb nosaltres. Gràcies Genís!!!
FOTOS
TRACK
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada