La caminada ha estat organitzada pel Centre Excursionista Comarca de Bages. El programa era molt interessant amb l'esmorzar i el dinar inclosos, a més, del trajecte fins a Montserrat. Això sí, l'hora de sortida de Montserrat era a les 11 del matí, una hora diguem-ne tardana per començar. Per això i moltes coses volia descobrir el misteri. Aquest cop hi he anat tot sol, i ja abans de marxar el meu germà Jordi ja m'ha dit que avui anava en territori hostil, o almenys si encara algú seguia la tradició, o més ben dit, la llegenda de La Misteriosa Llum de Manresa. De fet, em sembla que mai la Llum havia portat tanta discusió i tant mal rotllo. En fi, que amb aquest misteri per resoldre he marxat a les 7 del matí cap a Manresa.
Tot i estant l'Eix Transversal en obres i amb un límit de velocitat de 80 km/h, he arribat abans que hi hagués la senyora responsable del Centre Excursionista per donar-nos els tiquets de la caminada. A les 8 han arribat els organitzadors i han començat amb diligència a repartir els tiquets i a encabir-nos al autocars per portar-nos a Montserrat i així poder portar la Llum a Manresa. A l'autocar he compartit plaça amb la Teresa, que s'ha marejat (i no ha sigut la única) una mica entre tants revolts i sobretot la calefacció alta del bus. Un cop hem arribat a Montserrat ens hem dirigit ràpidament cap a saludar La Moreneta.
i seguidament hem anat a buscar l'esmorzar per poder començar la caminada. Durant l'esmorzar hem compartit pista amb els organitzadors de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Òstres, avui deu haver sigut el dia de les Flames!! He aprofitat per treure la meva senyera que porto sempre a la motxilla per fer-los costat uns instants. Després d'esmorzar i saludar a companys que havien vingut per la Renovació de la Flama hem començat al descens cap a Manresa.
Però abans de seguir haig de dir que m'ha sorprès que més de la meitat dels que hem pujat en autocar ja havien marxat cap a Manresa sense esperar la Llum, ni l'esmorzar, ni el dinar,... Home, crec jo que si és un acte per anar a buscar la Llum a Montserrat i dur-la a Manresa tots hauriem d'estar mentalitzats de que l'acte no és només la caminada, sinó que és tot el que hi ha al tema principal: La LLUM. Però de gustos i raons tothom té els seus...
Bé, hem començat a caminar amb un pas relament molt ràpid, era baixada, però molt ràpid. S'aniria tota l'estona així fins a Manresa? Com que jo no sabia cap a on anar, i la Teresa anava al darrere, l'únic que feia jo era avançar a cops: un cop veia algú al davant l'intentava atrapar, i axò volia dir que anava bé, i així fins que veia algú altre al davant i anar intentant avançar com es pugués. Potser a algú li ha molestat però és que no en tenia ni idea de per cap on tirar, fins que abans d'arribar al primer avituallament una senyora m'ha explicat de quines marques havia de seguir: Blau i Blanc. A Sant Cristòfol hi havia el primer avituallament que s'ha posat d'allò més bé, tant per menjar, beure, parlar,... com per treure's la roba (mal pensats!!), ja que feia bastanta calor. Allà també et donaven el got de la caminada (1 euro), que el pagaves si al final no el tornaves. A partir d'aquí el terreny ha seguit bastant pla. Aquí he pogut començar a parlar amb la gent i començar a caminar amb distracció, ja que al ser pla s'ha fet un pel monòton. A la 1 del migdia hem arribat al lloc del dinar, i mireu quin lloc més espectacular:
Sembla mentida que a menys de 10 minuts i hagi un poble al costat! Altre cop molt bon avituallament, fins i tot amb trafic de calimotxos. I si fins ara la marxa seguia a bon ritme, la que ha estat després de dinar ha sigut tot al contrari, i aquí és on he aprofitat per fer de relacions públiques: amb la Teresa hem comentat de tot i per tots. De fet, ha sigut el tram més interessant socialment, ja que el terreny pla i el sol que ha fet ens ha deixat mig estabornits. La veritat que una caminada no tant sols és caminar, sinó també conèixer gent, i si pot ser conèixer gent del territori millor, ja que així aprens coses que sinó et passarien per alt, com per exemple que la torre de Santa Caterina de Manresa va ser construïda amb pedres d'un antic convent. També m'he quedat amb la Teresa perquè he vist que tenia ganes d'explicar coses i ho he volgut aprofitar. No us penseu que tota l'estona hagi estat xerrant ella, ja que jo tampoc m'he quedat curt. De fet, em sembla que mai havia xerrat tant en una caminada, i això ha volgut dir que les 3 hores fins a Manresa han sigut un autèntic plaer. Després de passar per Sant Marc
hem enfilat l'últim tram cap a l'Església del Carme, tot passant per davant de l'Ajuntament. Faltaven poc per les 4 de la tarda que hem arribat, just abans de que arribés la Llum. Si als autocars han sortit unes 260 persones, poc més d'una vintena érem els que ens hem quedat a veure com la Llum tornava a arribar al Carme. Ja us ho he dit al començament que això m'ha sobtat i ho torno a dir.
I així ha sigut com he pogut des-xifrar el misteri de la caminada. Realment ha valgut la pena descobrir caminades diferents!!
I una salutació ben forta i un agraïment molt gran a la Teresa per aguantar-me gairebé tot el camí!!!!
FOTOS
TRACKS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada