divendres, 30 de setembre de 2011

VINYOLES - SANT SALVADOR DE BELLVER - ORÍS - VINYOLES, 25 de Setembre del 2011

Després de l'Audició de la tarda tenia un sopar d'ex-companys de classe, però jo no hi vaig poder assistir perquè vaig escollir llevar-me d'hora el Diumenge i anar d'excursió molt aprop, i així poder descobrir una zona que no hi tenia gaire tirada. A més, en Lluís Tuneu m'ensenyaria la casa a on va viure els primers anys de la seva vida, a Orís.
A les 7 havíem quedat davant a casa en Lluís. Aquest cop només hi anàvem ell i jo, i en Bitxo. La Carme ens va abandonar cap al Delta de l'Ebre per fer una caminada amb molt de menjar.
Però el que us deia, a les 7 del matí a Manlleu. Realment que els agents de l'autoritat ja em deuen conèixer de tant trobar-los al mateix lloc. Cada cap de setmana hi son. El curiós del cas és que des de fa un temps ja ni em paren i em deixen passar, tot un rècord! Un cop a Manlleu vam agafar el cotxe d'en Lluís i ens vam dirigir cap a Vinyoles i vam aparcar ben bé al centre de la població. En Bitxo tenia tantes ganes de caminar que es va posar a lladrar apassionadament i va despertar a tots els gossos que dormien plàcidament. La solució va ser marxar el més ràpid possible perquè a ningú se li acudís de tirar-nos una galleda d'aigua freda al cap. La primera parada que en Lluís tenia previst era a Sant Salvador de Bellver, però el camí ens hi esperaven sorpreses que valia la pena no deixar-les escapar, com per exemple el Forn de Calç.


Realment una estampa curiosa i ben amagada. Al cap de poc la segona parada a la Balma de Serinyà. Hi trobaríem en Piturriua? (En Piturriua és un personatge de la pel·lícula Pa Negre)


Per la tercera parada ja hi havia un rètol on indicava La Font de les Donzelles amb un camí tècnic difícil i de 500 metres de desnivell gairebé vertical. Divertit el tram en que un arbre caigut al mig del camí t'obligava a gairebé estirar-te.


A l'arribar a la Font em va venir al cap la següent pregunta: "Per què la Font de les Donzelles?", "Antigament hi anàven de vacances? O a passar-hi els diumenges?" Espero que si algú sap la història me la faci saber. La ruta seguia amunt, i mai millor dit, si hi ha 500 metres de desnivell i primer els fas de baixada llavors ja saps què has de recuperar. Abans d'arribar a Sant Salvador pots escollir 2 rutes per arribar-hi, si pel bosc o per la cinglera. Nosaltres vam agafar la ruta per la cinglera i va ser espectacular al veure la Plana de Vic encara amb boira matinal. A Sant Salvador de Bellver hi vam esmorzar tots 3. En Lluís no havia agafat menjar pel Bitxo perquè ni s'havia menjat el de casa... El què va passar és que quan tens un pensament que anirà a passar i passa, en Bitxo ho sap captar i així va poder esmorzar:


Has comprat mai galetes del Príncep? En cas afirmatiu llegeix el següent (en cas negatiu no podràs entendre la situació): Quan ja n'has menjat 2 o més costa una mica per agafar les següents, i llavors comences un estira i arronsa amb el paquet perquè te'n pugui sortir una. I entre aquesta acció llavors surten totes de cop sense poder controlar la seva trajectoria i acaba com a mínim amb 1 galeta al terra. Doncs això és el que em va passar (i suposo que a tu també et passa cada vegada que en menges), amb el resultat que en Bitxo se la va cruspir amb un excés de velocitat prou alt per treure-li els punts i de pas el carnet. Llavors el camí començava desnivell negatiu cap a Orís. I a mig camí ens hi esperava la casa de quan en Lluís era un nen, com també el Pla de la Núria.


El camí es va fer curt tot escoltant les anècdotes que m'anava explicant en Lluís, com per exemple per anar a comprar el pa. Hi ha un tram de camí que quedes envoltat de Blat de Moro, amb una alçària considerable i pensant amb la pel·lícula "Los Chicos del Maíz". Esperem que no ens vinguin a visitar!


Llavors ja es veia Orís aprop, però al rodejar els camps ja era una altra història. Vam arribar a Orís i després de fer el guiri vam decidir continuar, que encara quedava més d'1 hora de camí. Doncs encara vam tenir temps de fer la sisena parada al Castell d'Orís. Llavors vam posar la directa i vam acabar d'arribar a Vinyoles. Realment una senyora excursió! Val a dir que és una zona desconeguda per mi però que val la pena visitar!
I a la tarda, m'adormia al sofà (quants dies feia que no ho podia fer!!) i per no despertar-me al vespre vaig decidir anar a fer un vol amb la Boira, la gossa de casa, i vaig arribar fins al Pantà de Saladeures. Un cop allà vaig voler fer unes quantes fotos i sorpresa!!! M'havia deixat el mòbil a casa i això volia dir que fotos res de res!! De tornada i com que la Boira no parava d'estirar vaig decidir fer un tram corrent, des del Gorg Negre fins a casa, i el resultat va ser que la Boira ni notava l'esforç extra (és que no es cansa mai o què!!!!!!). Val més no parlar-ne de mi durant la mitja hora següent del passeig.
La veritat és que ja tinc ganes d'anar a fer una altra excursió per la comarca i descobrir aquests llocs genials.
Fins aviat!!!