Us el perdreu?
Recordeu, Fase Beta a Ràdio Taradell 106.7FM els Dissabtes de 11 a 12 del matí, el vostre programa de noves tecnologies.
divendres, 30 de setembre del 2011
FASE BETA 3r Programa
Demà Dissabte 1 d'Octubre no us perdeu el Fase Beta. Avui he preparat el programa de demà amb en Marc:
Us el perdreu?
Recordeu, Fase Beta a Ràdio Taradell 106.7FM els Dissabtes de 11 a 12 del matí, el vostre programa de noves tecnologies.
Us el perdreu?
Recordeu, Fase Beta a Ràdio Taradell 106.7FM els Dissabtes de 11 a 12 del matí, el vostre programa de noves tecnologies.
VINYOLES - SANT SALVADOR DE BELLVER - ORÍS - VINYOLES, 25 de Setembre del 2011
Després de l'Audició de la tarda tenia un sopar d'ex-companys de classe, però jo no hi vaig poder assistir perquè vaig escollir llevar-me d'hora el Diumenge i anar d'excursió molt aprop, i així poder descobrir una zona que no hi tenia gaire tirada. A més, en Lluís Tuneu m'ensenyaria la casa a on va viure els primers anys de la seva vida, a Orís.
A les 7 havíem quedat davant a casa en Lluís. Aquest cop només hi anàvem ell i jo, i en Bitxo. La Carme ens va abandonar cap al Delta de l'Ebre per fer una caminada amb molt de menjar.
Però el que us deia, a les 7 del matí a Manlleu. Realment que els agents de l'autoritat ja em deuen conèixer de tant trobar-los al mateix lloc. Cada cap de setmana hi son. El curiós del cas és que des de fa un temps ja ni em paren i em deixen passar, tot un rècord! Un cop a Manlleu vam agafar el cotxe d'en Lluís i ens vam dirigir cap a Vinyoles i vam aparcar ben bé al centre de la població. En Bitxo tenia tantes ganes de caminar que es va posar a lladrar apassionadament i va despertar a tots els gossos que dormien plàcidament. La solució va ser marxar el més ràpid possible perquè a ningú se li acudís de tirar-nos una galleda d'aigua freda al cap. La primera parada que en Lluís tenia previst era a Sant Salvador de Bellver, però el camí ens hi esperaven sorpreses que valia la pena no deixar-les escapar, com per exemple el Forn de Calç.
Realment una estampa curiosa i ben amagada. Al cap de poc la segona parada a la Balma de Serinyà. Hi trobaríem en Piturriua? (En Piturriua és un personatge de la pel·lícula Pa Negre)
Per la tercera parada ja hi havia un rètol on indicava La Font de les Donzelles amb un camí tècnic difícil i de 500 metres de desnivell gairebé vertical. Divertit el tram en que un arbre caigut al mig del camí t'obligava a gairebé estirar-te.
A l'arribar a la Font em va venir al cap la següent pregunta: "Per què la Font de les Donzelles?", "Antigament hi anàven de vacances? O a passar-hi els diumenges?" Espero que si algú sap la història me la faci saber. La ruta seguia amunt, i mai millor dit, si hi ha 500 metres de desnivell i primer els fas de baixada llavors ja saps què has de recuperar. Abans d'arribar a Sant Salvador pots escollir 2 rutes per arribar-hi, si pel bosc o per la cinglera. Nosaltres vam agafar la ruta per la cinglera i va ser espectacular al veure la Plana de Vic encara amb boira matinal. A Sant Salvador de Bellver hi vam esmorzar tots 3. En Lluís no havia agafat menjar pel Bitxo perquè ni s'havia menjat el de casa... El què va passar és que quan tens un pensament que anirà a passar i passa, en Bitxo ho sap captar i així va poder esmorzar:
Has comprat mai galetes del Príncep? En cas afirmatiu llegeix el següent (en cas negatiu no podràs entendre la situació): Quan ja n'has menjat 2 o més costa una mica per agafar les següents, i llavors comences un estira i arronsa amb el paquet perquè te'n pugui sortir una. I entre aquesta acció llavors surten totes de cop sense poder controlar la seva trajectoria i acaba com a mínim amb 1 galeta al terra. Doncs això és el que em va passar (i suposo que a tu també et passa cada vegada que en menges), amb el resultat que en Bitxo se la va cruspir amb un excés de velocitat prou alt per treure-li els punts i de pas el carnet. Llavors el camí començava desnivell negatiu cap a Orís. I a mig camí ens hi esperava la casa de quan en Lluís era un nen, com també el Pla de la Núria.
El camí es va fer curt tot escoltant les anècdotes que m'anava explicant en Lluís, com per exemple per anar a comprar el pa. Hi ha un tram de camí que quedes envoltat de Blat de Moro, amb una alçària considerable i pensant amb la pel·lícula "Los Chicos del Maíz". Esperem que no ens vinguin a visitar!
Llavors ja es veia Orís aprop, però al rodejar els camps ja era una altra història. Vam arribar a Orís i després de fer el guiri vam decidir continuar, que encara quedava més d'1 hora de camí. Doncs encara vam tenir temps de fer la sisena parada al Castell d'Orís. Llavors vam posar la directa i vam acabar d'arribar a Vinyoles. Realment una senyora excursió! Val a dir que és una zona desconeguda per mi però que val la pena visitar!
I a la tarda, m'adormia al sofà (quants dies feia que no ho podia fer!!) i per no despertar-me al vespre vaig decidir anar a fer un vol amb la Boira, la gossa de casa, i vaig arribar fins al Pantà de Saladeures. Un cop allà vaig voler fer unes quantes fotos i sorpresa!!! M'havia deixat el mòbil a casa i això volia dir que fotos res de res!! De tornada i com que la Boira no parava d'estirar vaig decidir fer un tram corrent, des del Gorg Negre fins a casa, i el resultat va ser que la Boira ni notava l'esforç extra (és que no es cansa mai o què!!!!!!). Val més no parlar-ne de mi durant la mitja hora següent del passeig.
La veritat és que ja tinc ganes d'anar a fer una altra excursió per la comarca i descobrir aquests llocs genials.
Fins aviat!!!
A les 7 havíem quedat davant a casa en Lluís. Aquest cop només hi anàvem ell i jo, i en Bitxo. La Carme ens va abandonar cap al Delta de l'Ebre per fer una caminada amb molt de menjar.
Però el que us deia, a les 7 del matí a Manlleu. Realment que els agents de l'autoritat ja em deuen conèixer de tant trobar-los al mateix lloc. Cada cap de setmana hi son. El curiós del cas és que des de fa un temps ja ni em paren i em deixen passar, tot un rècord! Un cop a Manlleu vam agafar el cotxe d'en Lluís i ens vam dirigir cap a Vinyoles i vam aparcar ben bé al centre de la població. En Bitxo tenia tantes ganes de caminar que es va posar a lladrar apassionadament i va despertar a tots els gossos que dormien plàcidament. La solució va ser marxar el més ràpid possible perquè a ningú se li acudís de tirar-nos una galleda d'aigua freda al cap. La primera parada que en Lluís tenia previst era a Sant Salvador de Bellver, però el camí ens hi esperaven sorpreses que valia la pena no deixar-les escapar, com per exemple el Forn de Calç.
Realment una estampa curiosa i ben amagada. Al cap de poc la segona parada a la Balma de Serinyà. Hi trobaríem en Piturriua? (En Piturriua és un personatge de la pel·lícula Pa Negre)
Per la tercera parada ja hi havia un rètol on indicava La Font de les Donzelles amb un camí tècnic difícil i de 500 metres de desnivell gairebé vertical. Divertit el tram en que un arbre caigut al mig del camí t'obligava a gairebé estirar-te.
A l'arribar a la Font em va venir al cap la següent pregunta: "Per què la Font de les Donzelles?", "Antigament hi anàven de vacances? O a passar-hi els diumenges?" Espero que si algú sap la història me la faci saber. La ruta seguia amunt, i mai millor dit, si hi ha 500 metres de desnivell i primer els fas de baixada llavors ja saps què has de recuperar. Abans d'arribar a Sant Salvador pots escollir 2 rutes per arribar-hi, si pel bosc o per la cinglera. Nosaltres vam agafar la ruta per la cinglera i va ser espectacular al veure la Plana de Vic encara amb boira matinal. A Sant Salvador de Bellver hi vam esmorzar tots 3. En Lluís no havia agafat menjar pel Bitxo perquè ni s'havia menjat el de casa... El què va passar és que quan tens un pensament que anirà a passar i passa, en Bitxo ho sap captar i així va poder esmorzar:
Has comprat mai galetes del Príncep? En cas afirmatiu llegeix el següent (en cas negatiu no podràs entendre la situació): Quan ja n'has menjat 2 o més costa una mica per agafar les següents, i llavors comences un estira i arronsa amb el paquet perquè te'n pugui sortir una. I entre aquesta acció llavors surten totes de cop sense poder controlar la seva trajectoria i acaba com a mínim amb 1 galeta al terra. Doncs això és el que em va passar (i suposo que a tu també et passa cada vegada que en menges), amb el resultat que en Bitxo se la va cruspir amb un excés de velocitat prou alt per treure-li els punts i de pas el carnet. Llavors el camí començava desnivell negatiu cap a Orís. I a mig camí ens hi esperava la casa de quan en Lluís era un nen, com també el Pla de la Núria.
El camí es va fer curt tot escoltant les anècdotes que m'anava explicant en Lluís, com per exemple per anar a comprar el pa. Hi ha un tram de camí que quedes envoltat de Blat de Moro, amb una alçària considerable i pensant amb la pel·lícula "Los Chicos del Maíz". Esperem que no ens vinguin a visitar!
Llavors ja es veia Orís aprop, però al rodejar els camps ja era una altra història. Vam arribar a Orís i després de fer el guiri vam decidir continuar, que encara quedava més d'1 hora de camí. Doncs encara vam tenir temps de fer la sisena parada al Castell d'Orís. Llavors vam posar la directa i vam acabar d'arribar a Vinyoles. Realment una senyora excursió! Val a dir que és una zona desconeguda per mi però que val la pena visitar!
I a la tarda, m'adormia al sofà (quants dies feia que no ho podia fer!!) i per no despertar-me al vespre vaig decidir anar a fer un vol amb la Boira, la gossa de casa, i vaig arribar fins al Pantà de Saladeures. Un cop allà vaig voler fer unes quantes fotos i sorpresa!!! M'havia deixat el mòbil a casa i això volia dir que fotos res de res!! De tornada i com que la Boira no parava d'estirar vaig decidir fer un tram corrent, des del Gorg Negre fins a casa, i el resultat va ser que la Boira ni notava l'esforç extra (és que no es cansa mai o què!!!!!!). Val més no parlar-ne de mi durant la mitja hora següent del passeig.
La veritat és que ja tinc ganes d'anar a fer una altra excursió per la comarca i descobrir aquests llocs genials.
Fins aviat!!!
dijous, 29 de setembre del 2011
AUDICIÓ de la Festa Major de Calldetenes, 24 de Setembre del 2011
Hola a tothom! Coincidint amb la festa de la Mercè, cada any se celebra la Festa Major de Calldetenes. Jo hi vaig participar minsament només a l'Audició de Sardanes. Al matí l'Elvira m'hi va convidar i jo no li vaig poder dir que no, almenys hi aniria una estona. L'Elvira i molta més gent ja ens esperaven quan vam arribar. Formen part del Grup Saradnista Riallera, de Vic. Des d'aquí us agraeixo els gestos que teniu de convidar-me. La jornada va anar molt tranquila per part dels balladors i molt ràpida per part de la cobla, que semblava que havien d'anar a apagar foc. A l'Audició vam poder escoltar 9 sardanes de 7 tirades. Al final tothom em demanava que m'apuntés oficialment a la colla, però jo ja tinc el compromís, entre d'altres, d'anar a caminar el cap de setmana, justament els dies que ells acostumen a anar a concurs.
divendres, 23 de setembre del 2011
BENVINGUTS AL CIRC DE LA PILARÍN, Museu de
Hola què tal gent! El títol de l'entrada és el títol d'una exposició antològica de la Pilarín Bayés, una exposició que amb les seves il·lustracions fa un repàs a la seva carrera. Ara fa poc instants que ha quedat inaugurada aquesta exposició en la qual hi han assistis el conseller Ferran Mascarell, l'alcalde de Vic Josep Mª Vila d'Abadal, Marga SAla filla de la Pilarín i la Pilarín (per favor!). Els parlaments han estat breus però concisos. Josep Mª Vila d'Abadal ha destacat el paper que ha tingut la Pilarín a la ciutat de Vic, la Pilarín ha donat les gràcies a tothom qui l'ha ajudat i Ferran Mascarell ha donat la seva opinió vers Pilarín. En aquesta exposició no només hi ha il·lusttracions sinó que hi ha altres sorpreses, que no us les diré perquè les heu d'anar a descobrir. També destacar la gran gentada que s'ha aplegat al Museu per acompanyar-la. Si voleu podeu anar a visitar l'exposició fins el 8 de Gener de l'any que vé al Museu de l'Art de la Pell de Vic.
Dés d'aquí, Pilarín, moltes gràcies pel què m'has donat i m'has ajudat!
Més informació.
Dés d'aquí, Pilarín, moltes gràcies pel què m'has donat i m'has ajudat!
Més informació.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Uno de Catalanes
Hola a tothom!! Acabo de rebre un correu d'en Lluís Tuneu que hi adjuntava el següent acudit, normalment els acudits han de ser molt bons perquè em facin gràcia, però és que aquest...:
Bon dia. Vengo a solicitar un crédito.
Encantado de atenderle, don Jordi. Veamos ...¿Qué cantidad solicita?
1 Euro.
-Cuanto...??? Por favor, don Jordi, no es necesario solicitar un crédito por esa cantidad. Puede Vd. retirarlo de cualquiera de sus cuentas. ¿Se lo saco de su cuenta corriente o de su libreta de ahorro?
-He dicho que quiero que se me conceda un crédito POR UN EURO!
Si no me lo conceden, cancelo la cuenta, la libreta, el fondo de inversiones y me voy a otro banco, collons!
-OH, no, don Jordi, por favor! No me malinterprete. Desde luego, no tenemos ningún inconveniente en concederle su crédito, faltaría más.
Bien ... ¿Que plazo desea?
-Un mes.
- Un mes ?.......
Bien, como es un plazo corto le aplicaremos un interés de un 10% y .. por ser Vd. uno de nuestros mejores clientes, lo Dejaremos en un 5%. ¿Le conviene?
-Molt bé. Como garantía, quiero dejar el Mersedes.
-¿El Mercedes? ¡Pero, don Jordi! Por esa cantidad no es necesario que nos deje una garantía. Además, tratándose de Vd., sobra cualquier garantía.
¡He dicho que quiero dejar de garantía EL MERSEDES! ¡Si no me lo aceptan, cancelo la cuenta, la libreta, el fondo de inversiones y me voy a otro banco, cony!
¡Oh, no, no, don Jordi! ¡Por favor! Aceptamos mucho gusto su garantía, claro que sí. Puede dejarlo en el parking de la oficina. Ahora , no tiene más que firmar aquí....... Eso es. Muy bien, don Jordi. ...Muchas gracias y a su disposición. Hasta pronto.
Don Jordi llega a casa y se dirige exultante a su mujer:
¡Montserrat!! ¡Ya nos podemos ir de vacaciones!>> >
¡ENCONTRÉ PARKING VIGILADO PARA EL MERCEDES DURANTE UN MES, Y
POR SOLO 1,05 EUROS!!!
PD: No es que los catalanes SEAMOS agarraos...
Lo que SOMOS UNOS COMERCIANTES DE PUTA MADRE!!!
diumenge, 18 de setembre del 2011
68a TRAVESSIA DE L'ESTANY DE BANYOLES, 18 de Setembre del 2011
Hola a tots. Amb la son al cos degut a la Música Viva, avui he decidit anar a animar al meu cosí Albert que feia per primera vegada la travessia llarga (la dels grans) de l'Estany de Banyoles. Tal i com em va passar a mi l'any passat, ha començat el dia amb molts nervis i fins i tot m'ha arribat a demanar si la travessia es feia molt llarga. Albert, si aquesta distància l'entrenes cada dia! Fora nervis i ànims!! A 2/4 d'1 han donat el tret de sortida de la travessia dels grans masculins. Una hora abans ho feien les fèmines i els primers els més petits. Davant seu els esperàven 2115 metres si anàven rectes. La pluja ha estat un motiu suficient perquè alguns ja no es presentessin a recollir el dorsal. La nit anterior hi havia descarregat una tempesta molt forta amb un esclafit i una pedregada. El primer classificat masculí ha estat Hèctor Ruiz amb un temps de 23 minuts i 29 segons. La fèmina guanyadora ha estat Mireia Belmonte amb un temps de 25 minuts i 20 segons, el rècord de la prova de tots els temps. Home, si al final fins i tot hi ha hagut rècord!! L'Albert ha quedat encallat a l'arribada i no sabem el temps que ha fet. La veritat és que ha sigut un matí molt ennuvolat però no hem passat gens de calor. La prova l'ha organitzada el Club Natació Banyoles. Pel que fa a mi a veure si l'any que vé hi participo, ja que aquest any se m'havia passat la data d'inscripcions i ho he hagut de mirar des de fora!!
23è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC, Dissabte 17 i Diumenge 18 de Setembre del 2011
Hola a tots! El MMVV segueix a un ritme espectacular, o almenys l'ambient que desprenen les milers i milers de persones que ja l'han visitat. Si ahir ja hi havia moltíssima gent avui s'han acabat les paraules per definir-ho. Fins i tot ens hem trobat a la family d'en Quim amb unes ulleres...
dissabte, 17 de setembre del 2011
1r DIA DE TEMPORADA A RÀDIO TARADELL - FASE BETA i EL GALLINER 5D - Taradell, 17 de Setembre del 2011
Hola què tal! Tal i com ja us he avançat aquest matí, avui hem estrenat la nova temporada del Fase Beta i El Galliner 5D a Ràdio Taradell 106.7FM. La veritat és que ha anat prou bé i tots junts ens hi hem trobat a gust. També ha començat temporada En Construcció 5, en la qual hi faig un petit comentari final. Falta per començar el Fem Memòria, que s'estrenarà en breus dies. Ja us aniré informant!
Ràdio Taradell
Hola a tothom. D'aquí a poc menys d'una hora comencem nova temporada a Ràdio Taradell. Enguany la nova temporada es va estrenar el passat Dilluns, i nosaltres ho farem d'aquí poc amb el Fase Beta. Bé, jo començaré amb l'anàlisi a En Construcció, llavors seguiré amb el Fase Beta, de 11 a 12, a partir de les 4 de la tarda amb El Galliner 5D, amb moltes novetats, i per acabar el Diumenge al migdia amb Fem Memòria. La veritat és que ja en tenia moltes ganes. No us ho perdeu: Ràdio Taradell 106.7FM.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)