Moltes vegades havia sentit dir que fer una escapada improvisada sempre era la millor manera de viatjar. I sempre em quedava amb les ganes de poder realitzar aquesta experiència. Fins que el passat cap de setmana ho vaig poder fer realitat! I si tingués prou diners ho tornaria a fer!!
Ja fa temps que volia anar en un Tren d'Alta Velocitat. Tant me feia cap a on anés, però poder pujar en un tren d'aquests no sabia com buscar una excusa. I FA 2 SETMANES EM VA VENIR PER SI SOLA, gràcies a la Mª Àngels Tudela, companya de ràdio de l'Hora del Xumet. Em va proposar d'anar a París perquè se celebraven unes curses. Bé. Em passa l'enllaç i veig que no només hi ha curses, sinó també caminades (Randonées). Excusa perfecta per provar l'AVE, TGV, TAV, com n'hi vulgueu dir. I el que va començar com una oportunitat única, la vaig voler aprofitar i cap a París. Avui fa just 2 setmanes que no sabia ni que existia la cursa en que em vaig apuntar:
Però el viatge em preparava moltíssimes sorpreses...
El viatge va començar el passat Dissabte dia 30 de Març, quan l'Oriol (moltíssimes gràcies!!!) em va venir a buscar al matí per portar-me a Perpinyà per agafar el TGV. Vam marxar molt d'hora per descobrir que per agafar el tren només has de ser allà a l'andana 5 minuts (o menys) abans. L'experiència del tren és genial quan realment agafa l'alta velocitat, ja que fins a Nimes va "lent". Un cop allà, ja notes com el tren es va despertant i agafa una velocitat molt divertida.
Una de les raons ja havia arribat. L'altra raó era poder caminar per una ciutat però amb gairebé tot el recorregut per bosc, per una de les ciutats més grans: París. Un cop a París, el tren et deixa al centre, i en menys d'1 hora ja m'havia instal·lat a l'hotel.
Després d'anar a inspeccionar el barri, la Mª Àngels em truca a l'hotel i em diu que em prepari que em passarà a buscar en taxi a l'hotel per anar a sopar. I quin sopar!!! Aquí va començar la primera de les sorpreses impressionants del viatge. Em va portar (sense avisar) en un còctel a l'Hotel Regina amb els seus amics francesos!!!! I jo amb bambes, texans... Però ja que hi som, cap problema!! Per sopar vam anar en un famós bistro parisenc en el qual hi ha passat infinitat de famosos (per exemple Santana) i que porta per nom "LA POULE AU POT".
Va ser tota una festassa parisenca!! Després del sopar em van llogar un taxi i vaig marxar, ja que volien que sortís de marxa, però Diumenge al matí tenia caminada i havia de ser a les 8 del matí a Versailles per començar. A més, aquella nit es posava l'horari d'estiu, i això volia dir dormir 1 hora menys. El taxista es deia Sami (casualitat?) i em va fer de guia turístic fins a l'hotel.
L'altra "excusa" per anar de viatge era la caminada. Vaig escollir la Rando 78 perquè em va agradar el seu recorregut: Versailles-Tour Eiffel, uns 22 quilòmetres. A les 7 del matí ja era a l'estació per agafar el tren cap a Versailles. L'entrega de dorsals la van fer a les portes mateix de Versailles. QUIN LUXE!!
I aquí la segona gran sorpresa: la caminada no estava marcada i s'havia de seguir un quadern amb les indicacions. Bé, vaig pensar, ja seguiràs algú que vegis que sàpiga a on va... I GRÀCIES a aquest fet, va ocórrer la tercera gran sorpresa: vaig aconseguir fer un grup d'amics espectaculars:
MARTHINA - GERALDO - CHISTINE - JEAN MARC
I JO AL MIG
Us asseguro que vam parlar de tot!! Però el que m'emporto d'ells és la seva simpatia, les seves ganes, les seves il·lusions... NO US OBLIDARÉ!!
AH, l'excursió, esclar!! Molta part del recorregut per bosc tal i com ja ens havien dit, no sense perdre'ns algun cop (com sempre, vaja!).
Impressionants els boscos, jardins, palauets, mansions que hi ha la voltant de la capital!!
El punt i final de la caminada va ser, tal i com ja he dit, las mateixos peus de la Torre Eiffel. QUIN LUXE!!
Al final, ens van donar el dinar (no hi va haver avituallaments) i ens vam despedir tots.
Vaig anar a l'hotel i llavors em va venir el cansament de tot plegat, que vaig mitigar amb una bona migdiada de 2 hores (o més).
El que vaig decidir fer després va ser anar a fer el guiri. Vaig començar per Notre Dame per "regalar" una foto a una amiga de la ràdio, del programa En Construcció, la Raquel.
I de sorpresa en sorpresa, la quarta: passar pel Pompidou i ("casualitat"?) poder entrar a veure l'exposició d'Henri Cartier-Bresson, en la qual s'hi projecta sencera una pel·lícula seva sobre l'ajuda sanitària a Espanya durant la Guerra Civil Espanyola. Us haig de ser sincer si dic que només per la pel·lícula ja val la pena TOT el viatge. Encara s'em remou la panxa!!
Si teniu previst d'anar-hi, agafeu-vos només 2 hores per poder gaudir-la. Ja us dic que si l'excusa vostra és aquesta exposició no llençareu el diners. A més, teniu fins el 9 de Juny i a sobre visitareu el Pompidou.
Després d'aquesta impressionant sorpresa em vaig dedicar a caminar pel centre de la ciutat: la Concordia, el Maxim's, la Magdelena, Sant Agustí, els Camps Elisis,... En fi, que si us mireu les fotos ho veureu. Fins que va ser l'hora del tancament del metro, moment en el qual vaig ser l'últim passatger en poder sortir. Vaig haver d'arribar fins a l'hotel amb taxi (Un PRIUS).
Al dia següent, Dilluns, dia tornada no sense fer una última visita a la Torre Eiffel per desitjar-li un feliç aniversari (125 anys) i agafar el tren de tornada.
A Perpinyà m'hi tornava a esperar l'Oriol (de nou moltíssimes gràcies) per poder arribar a casa i afluixar una mica el ritme.
Diuen que en 3 dies no en tens ni per començar a París. Ja ho sé, però amb tot lo que m'hi he trobat ha semblat que n'hi hagués estat 15!!
FOTOS
TRACK
P.D. NO SÉ PARLAR FRANCÈS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada