1r DIA: SANTA EUGÈNIA DE BERGA – VIC – GENÈVE
– GRINDELWALD
20 d’Agost del
2011
A les 4 del matí es pot dir que va començar el
viatge cap a Suïssa just abans de sonar el meu despertador. El meu maldormir
per les ganes de fer el viatge van provocar que em despertés amb el despertador
d’algú altre. Els membres del viatge vam ser els meus germans Jordi i Marc, en
David Martos i jo. A les 5 ja ho teníem tot carregat al cotxe, fins i tot la
nevera, que funciona amb l’encenedor del cotxe. El cotxe era un Subaru Forester,
el cotxe d’en David i ideal per viatjar a Suïssa. Algunes preguntes al cap:
farà fred? El temps ens permetrà fer les excursions? Què hi haurà de nou? Com
serà casa nostra per una setmana?... preguntes que tindrien resposta al cap
d’unes hores i durant la setmana. Al marxar a la matinada ens va permetre
arribar a Genève a la 1 del migdia, i així vam poder dinar al costat del llac
Lemán, al centre de Genève. Com que hi havia wifi obert, vaig aprofitar per fer
l’entrada del bloc des d’allà.
LLAC LEMAN A GENÈVE
Havent dinat vam agafar el cotxe i ens vam
dirigir cap a Grindelwald, el nostre lloc de destí. Des de ben lluny ja es
veien les muntanyes ben nevades, el Mönch, el Jungfrau,... i sorpresa: havent
passat Bern, la capital de Suïssa, “el termòmetre del cotxe marca 34ºC, això és
que es deu haver espatllat? NO! Si fa una senyora calor”. Jo vaig dir a en
David que després de passar el túnnel de Thun la temperatura es normalitzaria
per la zona en què estàvem, o almenys és el què ens va passar fa sis anys quan
hi varem anar per primera vegada. Un cop passat el túnnel, la temperatura va baixar
en un punt a 32ºC, però va ser com un miratge ja que quan arribàvem a
Interlaken el termòmetre ja marcava 35ºC i com més amunt anàvem, seguia pujant.
Per fi vam arribar a Grindelwald, això sí, amb una temperatura de 37ºC. Quina
calor!! Anem a recollir les claus de la casa i no hi havia aire condicionat a
les oficines! Sort que almenys ens van tractar d’allò més bé, fins i tot ens
van informar de que cada Dimecres
no es podia anar amb cotxe pel centre (de fet, Grindelwald és tot centre)
perquè hi feien actes típics regionals (com aquí castellers o sardanes). En
Marc va pensar en una “party” i ja ens va quedar clar que allò no se li
assemblava gens. I per fi arribem a la casa. SCHWENDIHUS.
SCHWENDIHUS
Aquest és el nom de la casa que vam habitar
durant una setmana, a l’estança número 7, al primer pis, en un estudi que tenia
de tot menys forn i rentadora. Això és un premi a l’eficàcia per l’organització
d’un estudi: 4 llits grans, la taula amb les cadires, la cuina i els aramris
tot al mateix lloc, i un lavabo amb dutxa, l’única porta de l’habitació. Aquí
encara n’hem d’aprendre! I abans del sopar una passejada pels voltants de la
casa: l’estació de tren de Schwendi (de pas mirem els horaris i preus per pujar
al Jungfraujoch), el riu Schwarze Lütschine (i la seva boira), l’ARA
(depuradora), les cases de pagès, la panoràmica de Grindelwald, les vistes de
l’Eiger,...
WETTERHORN I CARA NORD DE L'EIGER
Cada vegada que travessàvem el riu notàvem el corrent
d’aire fred que duia l’aigua freda, com si d’un microclima es tractés. La
veritat és que la primera vegada que hi vam venir això no passava i no es
notava per res la temperatura de l’aigua des de dalt els ponts. I després cap a
sopar, que ens esperava el segon dia, de relax, cap a l’altra vall,
Lauterbrunnen.
2n DIA: TRÜMMELBACH-FALLE – LAUTEBRUNNEN –
INTERLAKEN
21 d’Agost del
2011
A les 11 del matí decidim anar a esmorzar en
una pastisseria que estigui oberta en Diumenge i a sobre ens vulguin servir
l’esmorzar i no el dinar. Tot un luxe poder-se llevar sense despertador i sense
horaris en tot el dia. Trobem una pastisseria oberta i hi anem de dret. La
clavada de preus és bona (hi ha paritat euro-franc suïs) però la pasta de poma,
o millor dit la poma amb pasta de full, encara ho és més, i si li sumes un caco
(llet amb cola-cao, cacaolat) et surt la fórmula perfecta per llevar-se de bon
humor i no perdre’l en tot el dia. Val a dir que a Suïssa els pastissos no
estan retallats per la crisi,
m’explico: aquí quan vas a buscar un pastís de fruita hi ha molt pastís i molt
poca fruita; allà hi ha el mateix pastís però amb fruita. Després d’esmorzar
vam fer de guiris per Grindelwald i
vam anar a buscar un plànol per les excursions dels següents dies (a Vic no
n’hi havia), i vés per on que el plànol el vam trobar en una botiga de roba de
senderisme d’una marca molt coneguda que no diré el nom, ja que la dona ens va engegar quan li vaig demanar per “xainic
pleit”. Això raro vol dir Schynige Platte (“xinigue plattte”). En fi, que ens
va enviar a la oficina de turisme que els diumenges tancava a les 12 (ja éren
més de les 12) i no obria ja fins Dilluns al matí. De fet, això ens va permetre
veure durant una estona un partit d’hoquei sobre patins.
HOQUEI SOBRE PATINS AL GRINDELWALD SPORTSZENTRUM
Acte seguit vam decidir agafar el cotxe i vam dirigir-nos
cap a Trümmelbach-falle, i per això s’havia de passar per Lauterbrunnen i per
davant de la cascada Staubach-fälle, tot un espectacle. A ¾ de 2 vam arribar al
pàrquing de Trümmelbach. Encara amb la panxa mig plena decidim dinar abans de
l’entrada. La temperatura va pujant de mica en mica i a aquesta hora ja estem a
34ºC.
VICTORINOX D'EN JORDI
A 2/4 de 3 entrem al recinte i ens dirigim cap
a l’ascensor per pujar ràpidament. Un cop a mig camí, comença el pas per
endinsar-se a la muntanya i gaudïr dels salts d’aigua del riu. De 34ºC es va
passar a 12ºC només entrar a les gorgues. Sorprenent la quantitat d’aigua que
arribava a baixar. Els nivells del riu estaven al màxim, i gairebé a tots els
passadissos que hi havia et mullaves. El soroll de l’aigua enmig de la gorga
espectacular! Lo bo que té aquest enclavament és que miris per on miris és
espectacular, ja sigui dins les gorgues o fora quan vas canviant de nivell, ja
que veus tota la vall de Lauterbrunnen. Al final del recorregut t’hi trobes una
botiga de souvenirs, però dels útils,
ja que hi vam comprar una guia/plànol de senderisme amb explicacions bàsiques
dels senders, propostes de rutes, telèfons d’interès,... i a sobre especial
exteriors, que es pot mullar i tot!!
JO A
TRÜMMELBACH
Després vam decidir anar a Interlaken, a veure
el Jungfrau des del parc central. La calor semblava que cada vegada anava a
més, i per refugiar-nos vam decidir anar de botigues a veure la potència de
l’aire condicionat. Amb el xip posat encara de Vic descobrim que només tenen
aire condicionat les millors botigues: les dels rellotges de 60.000 euros,
perquè en aquestes botigues també pots pagar en euros. I ja ens veus els 4 a
les rellotgeries més importants d’Interlaken. Lo bo del cas és que et deixen
entrar sense trucar, i llavors hi ha la botiga al soterrani, revestida fusta i
plena de luxes. Aquí no s’esperaven ni un segon per ajudar-te. Ja us podeu
imaginar què els hi havíem de dir: No thanks.
RELLOTJERIA A INTERLAKEN
Tot passejant vam veure com muntaven una mena
d’embalat en un racó del parc, eren els militars que hi celebraven un acte
festiu. També val la pena visitar el Casino Kursaal i les 2 esglésies. Després
d’Interlaken tocava tornar a casa per anar a dormir dora, que el dia següent
ens esperava una excursió molt divertida sobre la neu: la Jungfraujoch.
3r DIA: GRUND – KLEINE SCHEIDEGG –
JUNGFRAUJOCH – MÖNCHSJOCHHÜTTE – ISELTWALD
22 d’Agost del
2011
Son les 6 del matí i sona el despertador.
Aquella era l’hora exacta que vam decidir llevar-nos per agafar el Good Morning
Ticket en direcció a l’estació de tren més alta d’Europa: la Jungfraujoch, Top
of Europe. El tren sortia de Grund a les 7 hores i 25 minuts i havíem de
comprar els bitllets, esmorzar,...
ESTACIÓ DE GRINDELWALD GRUND
EN MARC, EN JORDI I EN DAVID
Es dóna la casualitat que enguany és el
centenari d’aquests trens i estacions i vies... i han aprofitat per fer una
sèrie de rellotges especial per aquest esdeveniment. Si teniu ganes de
comprar-los valen 985 Fr. Els trens seran d’època? Doncs el primer tren, fins a
Kleine Scheidegg va ser molt modern. Va sortir puntualíssim. Ple de turistes. Kleine Scheidegg és una
estació d’esquí, i per pujar al Jungfraujoch s’ha de fer canvi de tren. Van ser
uns moment de présses, corredisses, però no van servir per res perquè un cop
érem al tren, ultra modern amb pantalles planes a tot arreu,
TREN MODERN
hi havia over-booking i ens van fer dirigir
cap a un tren més modest i només reservat per personal de serveis i turistes
japonesos. No sé quants anys devia tenir aquell tren, però 60 segur ja que per
fer el sostre encara estava enganxat cargol per cargol. Si és que és la conya,
fins i tot ens recreen a l’època!!
TREN ANTIC
De mica en mica el tren s’anava enfilant fins
que va arribar el túnnel. Sí, per arribar a dalt et porten per dins de la
muntanya, i hi ha 2 estacions abans d’arribar a dalt de tot. La primera estació
és una panoràmica de Grindelwald (per resumir) i la segona ja s’hi pot trobar
neu. Faltaven poc per les 9 del matí que arribem a la Jungfraujoch,
HALL JUNGFARUJOCH
i gràcies als rètols que ensenyen una ruta
aconsellada decidim arribar-nos cap al primer lloc, un mirador espectacular del
Jungfraujoch, el Jungfrau, el Mönch i sobretot de la immensa glacera, la
Aletschgletscher. S’agraeix arribar-hi abans que ningú, ja que pots fer fotos
sense gent.
JUNGFRAU
NOSALTRES DAVANT EL JUNGFRAU
JO, EN MARC, EN DAVID I EN JORDI
En aquest punt es van acostar 2 japoneses amb
la càmera a la mà (sorprenent?) que volíen una foto AMB nosaltres, i no una
foto d’elles dues. Cap problema, però a l’hora de fer-nos la foto amb la nostra
càmera van fer els 100 metres llisos i vés a saber a ón van marxar!! A veure si
algun dia trobem les fotos per internet. Després d’aquest mirador vam baixar
cap al Palau de Gel, molt divertit i relliscós.
PALAU DE GEL
Després ens vam dirigir cap a l’Sphinx,
l’observatori meteorològic i científic de la Jungfraujoch, que a la planta
baixa és un mirador Super Espectacular pels turistes. Aquí s’hi arriba superant
un desnivell d’uns 120 metres en 25 o 30 segons gràcies a un ascenssor de
pujada i un de baixada. Uns ascenssors de vidre en la qual veus a temps real a
la velocitat a què estàs anant. Més que la velocitat és més sorprenent
l’acceleració i la des-acceleració que arriba a haver-hi. Si mai hi aneu hi heu
de pujar (i baixar).
ASCENSOR SPHINX
Un cop a baix vam començar la caminada que
teníem tantes ganes de fer: arribar al Mönchsjochhütte, o el que és el mateix,
el refugi que està als peus del Mönch. L’indicador assenyala 45 minuts. I són
certs.
INDICADOR
MÖNCHJOCHHÜTTE
A més de 3500 metres d’altitud ja es comença a
notar la falta d’aire si no hi estàs acostumat. Pel camí t’hi vas trobant
altres activitats que pots anar fent, com anar en avioneta, baixar en
pneumàtics, esquiar,... tot a costa de pagar. Pels més aventurers, i cal anar
ja molt preparat, una ascenssió al Mönch no està gens malament. Bé, amb falta
d’aire aconseguim arribar el refugi i podem admirar una magnífica cresta i
podem repostar una estona.
CRESTA
MÖNCHJOCHHÜTTE
Com que vam agafar el Good Morning Ticket, a les
12 del migdia teníem el tiquet de tornada. Sort que venia tot baixada. I com
que encara ens va sobrar temps, vam fer un caco al restaurant de l’estació.
UN CACO AL JUNGFRAUJOCH
El retorn va ser més plàcid que a l’anada, ja
que no hi havia over-booking i vam poder descansar de l’excursió, sobretot en
Jordi.
EN JORDI DORMINT
A l’alçada de Kleine Scheidegg jo ja tenia
ganes de baixar a peu fins a Grindelwald, però em van convèncer que pagar un
bitllet tant car valia la pena esgotar-lo fins al final (quina excusa!).
KLEINE SCHEIDEGG
Per agafar forces vam anar a dinar 1 pizza al
restaurant italià Da Salvi, a Grindelwald. Pizzes a 24 Fr. En una primera part
del dinar tot perfecte: la pizza boníssima, l’aigua (de l’aixeta) boníssima, el
plat d’en Jordi boníssim, la cambrera boníssima,... fina al moment de les
postres. “Voleu postres? No, gràcies. I cafè? No, tampoc, gràcies”. Imperdible
la cara de la camerera boníssima: si les mirades matéssin ens hauria matat 1000
vegades en aquell instant. Bé, com que no postres i no cafè, ens porta el
compte i ens ho va cobrar igualment com a aigua. 1 litre d’aigua (de l’aixeta)
24 Fr. Ho multipliqueu per 2 i ja teniu les postres cobrades!! És que són
llestos!! D’aquí en vam aprendre que menjar a fora s’hauria acabat, que per
això a la casa teníem una cuina que ens esperava. Per païr el dinar vam anar de
guiris a Iseltwald. Un poble
encantador enganxat al llac Brienzersee. Cal destacar d’aquest poble que els
carrers passen pel mig de les cases, i entre aquests hi ha magnífics horts.
CARBASSES ALS CARRERS D'ISELTWALD
Un cop visitat el poble vam decidir tornar
donant la volta al llac i passant per Brienz. A l’altra banda del llac hi ha
una carretera estreta i molt enganxada a les cases. Fins i tot hi ha el cartell
de perill a les teulades, sobretot als vehicles alts. I un cop a casa a sopar i
dormir, que el quart dia el teníem reservat per una excursió que pintava d’allò
més bé.
4t DIA: GRINDELWALD – FIRST – BACHALPPSEE –
FAULHORN MÄNNDLENEN-HÜTTE – OBERBERGHORN – DAUBE – SCHYNIGE PLATTE
23 d’Agost del
2011
Quines ganes hi havien per fer l’excursió del
quart dia! Marxaríem al matí de Grindelwald i tornaríem en tren a la tarda
perquè feiem un recorregut només d’anada amb destí a Schynige Platte. Segons la
guia unes 6 hores sense parar. Havia de fer bon temps, perquè sinó tot en
orris. Vam marxar de Grindelwald a 2/4 de 9, l’horari que obrien les cistelles
per arribar a First. 6 persones en una cistella, nosaltres 4 i dues persones
desconegudes més. Les cistelles del First son especials per esquiadors ja que
pots deixar els esquís en un recipient a fora la cabina i així no molestes a
ningú. També son especials perquè no segueixen un recorregut del tot recte, hi
ha diferents estacions, en les quals pots baixar en la que vulguis i hi ha
activitats diverses per fer, com per exemple baixar a Grindelwald en bicicletes
sense pedals. L’últim tram, que arriba fins a First (2160 metres) és el que fa
més desnivell i és el més curt. Quant vas arribant a dalt es veu l’espectacular
tirolina del FirstFlieger.
FIRSTFLIEGER
Un cop a dalt hi ha un balcó amb vistes
impressionants a Grindelwald i tota la regió, amb unes hamaques que es posen
d’allò més bé.
EN MARC EN UNA HAMACA AL FIRST
EN JORDI EN UNA CADIRA DE PELL AL FIRST
Però nosaltres teníem intenció de caminar i no
entretindre’ns gaire, que la ruta era llarga i havíem de tornar en tren.
Impressionant la quantitat de rutes que es poden fer des de First. Nosaltres
vam escollir la ruta més llarga de les possibles.
RÈTOLS DE LES EXCURSIONS DES DE FIRST
EN JORDI I EN MARC SORTINT DE FIRST
Comencem a caminar i tot ens sembla
al·lucinant: les vistes, els prats i el Faulhorn (el lloc on hem escollit per
esmorzar). Segons la guia el guiris ens
acompanyaran fins a Bachalppsee, alguns arribaran al Faulhorn i a partir d’aquí
via lliure que ja no segueix gairebé ningú. Vam arribar a Bachalppsee i ja feia
una calor de mil dimonis. Per qui encara no ho sàpiga Bachalppsee és el lloc de
les típiques fotos de la muntanya a Suïssa, amb el llac i la muntanya
triangular al fons, i la muntanya reflectint-se a l’aigua del llac. Realment
n’hi ha dos de llacs, i sí, és tal i com mostren les fotos. Aquest cop no hi ha
Photoshop. Realment doncs lo interessant era descobrir els llocs on no
s’ensenyen.
NOSALTRES A BACHALPPSEE
LLAC DE BACHALPPSEE
EN MARC A BACHALPPSEE
Llavors quedava l’última pujada fins al cim
del Faulhorn, que ens hi esperava un restaurant i lloc per dormir, menjar,
seure, mirar... i cap amunt és dit. Amb la calor com apretava la pujada es feia
notar, sort que a cada poc hi trobàvem refugis, almenys per refrescar-nos una
mica. Sabíem que seria l’última pujada, que llavors vindria tot baixada. Hi ha
un punt, just abans d’arribar al cim que pots escollir si pujar o començar a
baixar cap a Schynige Platte. Nosaltres vam decidir pujar (i qui sinó) i
quedar-nos a esmorzar a dalt. El rètol deia 15 minuts. Nosaltres vam trigar-ne
uns 7, això eren les ganes d’arribar! Vam esmorzar a l’ombra d’un cobert de
llenya, al costat de l’hotel (2680 metres) i amb la bandera suïssa al costat.
Mentre esmorzàvem va passar per allà el noi que havíem compartit cabina a
First, i quan va veure el menjar que duiem es va tranquilitzar perquè ell no duia
res, ni per veure! Pobre, es pensava que anava en un lloc fàcil? Ben content va
quedar del plàtan, les patates, l’aigua i les orellanes! Jo, mentre estava
menjant el plàtan vaig ensenyar com tirar fotos d’un llac partit pels pals de
caminar.
COMPARTINT L'ESMORZAR
ACONSELLANT I ESCOLTANT
ELS MEUS PALS TRENCANT EL LLAC
De moment la guia tenia raó i fins als llacs
molta gent, al Faulhorn 4 gats i quedava per veure fins a Schynige Platte.
Després de contemplar les magnífiques vistes dels Alps i dels llacs vam
començar la baixada. Hi ha en un punt un rètol que indica un altre camí per
pujar, pel dret, esclar, pel lloc on havíem esmorzat. Després de passar per una
zona de vaques el camí va girant molt poc cap a la dreta, i si havíem vist el
Faulhorn des del Sud (una muntanya normal), vista des del Nord era realment
espectacular, com una mena de muntanya buida, i nosaltres havíem esmorzat a la
punta més alta!! Si les peles de plàtan encara devien estar volant per allà!
Quina alçària! Realment magnífic. A partir d’aquí el paisatge es torna més
desèrtic, molt pedregós. De moment va tot com la guia ens diu: gairebé sols. Ningú
ens segueix i ningú ens vé de cara. No és fins que ens acostem a
Männdlenen-Hütte que no trobem ningú, i els que ens trobem tots vénen de cara.
Un cop arribats a aquest refugi demanem per anar al lavabo, i la resposta va
ser: “only for restaurant” (només pel restaurant). Òstres, si és un refugi de
munatnya! I venim des de First! No hi ha excuses i el lavabo va ser una estona
més endavant al camí.
MÄNNDLENEN-HÜTTE
A Männdlenen-Hütte el camí es desvia cap a
l’est i és aquí des d’on es pot contemplar perfectament bé la cara Nord del
Faulhorn i encara és més impressionant.
FAULHORN, LA PUNTA DE LA DRETA
Aquí el camí passa per una zona totalment
rocosa. El paisatge és completament diferent. Sembla un altre indret. Al cap de
poc el camí fa un gir de 180 graus i ens torna a encaminar cap a l’oest, i fins
i tot ja es pot veure Schynige Platte a la llunyania, però no us penseu que el
camí vagi recte, encara havíem de passar tres muntanyes, sort que de baixada,
que amb la calor que feia ja s’estava acabant l’aigua. Poc després el camí girava
cap al Nord per travessar la primera muntanya. Llavors toca travessar la segona
al mig d’una tartera. Cap problema. Es nota que estem arribant a Schinyge
Platte, queda més o menys 1 hora per arribar i aquí ja comencem a trobar
bastanta gent. Hi ha un punt que el camí t’hi porta de dret o passa pel
Panoramaweg. La giua ni en parla, del Panoramaweg i nosaltres decidim
descobrir-ho. Si realment haguéssim sapigut a on ens posàvem ens ho hauríem
rumiat un parell de vegades, però com que no en teníem ni idea vam decidir
passar-hi. El recorregut s’allargava 2 hores més a la 1 que ja hi havia, i hi
havia desnivells bastant pronunciats, però unes vistes espectaculars!!!
L’objectiu era arribar, com a mínim, fins a l’Oberberghorn, un mirador
qualificat com a descomunal, i clar, et pica la curiositat i hi has d’anar. A
l’enllaç en què et separes de camí per anar al mirador ens vam aturar una
estona per beure i per veure de tot. El camí per arribar-hi fenomenal (no apte
pels que pateixen vertígen). Sí, jo pateixo vertígen i hi vaig arribar. Quan
arribes a dalt descobreixes un dels motius que fan que vulguis anar a caminar
per arribar en aquests llocs!!
INTERLAKEN VISTA DES DEL CIM OBERBERGHORN
Allà hi vam dinar i vam començar la ruta de
baixada cap a Schynige Platte. I com sempre hi ha 2 camins: el directe o el
Panoramaweg. Vam escollir, com ja us deveu haver imaginat, el Panoramaweg, i
vam arribar al refugi/mirador de Daube, on encara et deixava tornar a escollir
per on passar. Al final vam fer tot el Panoramaweg, un sender espectacular que
tot són vistes espectaculars, passant per dalt la cresta de la muntanya i amb
uns desnivells notables, i més si venies des de First.
FOTOS DEL TRAM FINAL DEL
PANORAMAWEG
Nosaltres vam trigar unes 6 hores i 30 minuts a fer tot el recorregut, parant-nos a esmorzar, dinar i a contemplar el paisatge
En Jordi, un cop arriabts a Schynige Platte va
voler baixar per un tobogan de nens petits, suposo que per celebrar que per fi
havíem arribat.
EN JORDI AL
TOBOGAN DE SCHYNIGE PLATTE
Llavors quedava la segona part de l’excursió:
com arribar a Grindelwald? Com aniríem d’horaris? Suposo que ens devien veure
tant acalorats que ens van fer pujar corrents al tren que ja estava marxant cap
a Wilderswil, un tren amb vagons d’època, més antics que els del Jungfraujoch i
tot, i el personal del tren havia de baixar a cada canvi d’agulles a moure-les
manualment, tota una aventura. Abans de pujar-hi havia demanat que el viatge
s’allargués (unes 2 hores) per poder descansar una estona.
TREN DE SCHYNIGE
PLATTE
Al final no vaig dormir-hi, ja que el vagó els
seients eren de fusta i relliscaves si t’hi adormies (el tren supera un fort
desnivell amb poca distància recorreguda). Val a dir que per qui no pugui o no
vulgui caminar les vistes del tren son espectaculars, però com que nosaltres
les havíem vist magnificades no ens van semblar tant. El trajecte no va durar 2
hores però Deu ni do. Un cop a Wilderswil vam comprar els tiquets en direcció
Grindelwald. Aquest últim recorregut ens va ensenyar de com en un sol tren hi
havia 3 destinacions en llocs diferents i a la mateixa hora. T’assignen un
sector de l’andana de l’estació i tu has de confiar que la part de comboi que
para davant teu és el de la teva destinació, ja que sinó pots anar a parar just
a l’altra banda de la teva destinació. Cada comboi té un rètol amb la seva
destinació final. Un cop has pujat ja no hi ha volta enrere, arribes en una
estació de bifurcació i allà el tren es parteix amb les destinacions que tenia
penjades als combois. I sí, resulta que el tren pot anar sense retards i arriba
a diferents destins a la mateixa hora. Tot un exemple a seguir!!
EN DAVID AL TREN DE WILDERSWIL
A GRINDELWALD
I un cop a Grindelwald, quan ja estava fent el
sopar ens va sorprendre una tempesta curta però intensa amb pedra inclosa. Si
és que vam tenir de tot!!
5è DIA: LUZERN – ZURICH
24 d’Agost del 2011
El cinquè dia el teníem reservat per descansar
de l’excursió que tant ens havia agradat, i vam decidir anar a Luzern, una
ciutat amb un pont de fusta per travessar el riu i engalanat amb flors. És el
típic pont de les fotos de Suïssa. Això volia dir que seria un altre dia de guiris... La previsió meteorològica no
era gens favorable i a mig matí ja podíem esperar pluges generalitzades. Primera
sorpresa a l’aparcar el cotxe: als pàrquings públics hi havia places reservades
per al sexe femení, premonició del què ens hi vam trobar.
PLAÇA DE PÀRQUING DE LUZERN
RESERVADA PER DONES
Un cop a fora vam poder comprobar que hi vam
arribar a l’hora en que ells dinen ja que a tot el voltant del llac hi havia
gent dinant am els tàpers,
entrepants, amanides,... Jo no tenia gana perquè feia unes 2 hores que havíem
esmorzat. Vam decidir fer de guiris al
voltant del llac, a la catedral, en un centre comercial, al centre històric,
una mica a tot arreu. A destacar la quantitat i la qualitat de les noies de
Luzern. Si les ciutats fessin concursos de bellesa femenina, Luzern guanyaria
per golejada.
NOIES COOP AL PONT
I abans d’anar a dinar no ens podíem perdre el
pont de fusta, el Kapellbrücke.
KAPELLBRÜCKE
Després vam anar a dinar a l’ombra del voladís
del Museu d’Art de Luzern (KKL Luzern). Allà hi havia un petit estany amb ànecs
que estàven contents del nostre dinar, bé, contents tots menys un, l’aneguet
lleig, que es veu que a Suïssa també n’hi ha. Al final vam provocar una baralla
d’ànecs!!
FOTOS AMB L’ANEGUET LLEIG
Havent dinat vam decidir, i que no teníem
previst, visitar Zürich, la capital financera de Suïssa. Des de dind del cotxe
podíem veure a través dels termòmetres de les farmàcies la temperatura de 38ºC.
No ens ho podíem creure! El cel s’anava ennuvolant, i començaven a caure 4
gotes. A més, la xafogor era asfixiant. Com que amenaçava pluja vam decidir
visitar uns grans magatzems amb varis pisos d’alçada i ascensors de vidre. A
més, estava equipat amb aire condicionat!! Allà ens hi vam trobar una altra
sorpresa: hi havia casets (K7), cintes i walkmans nous per estrenar!! La gent
encara consumeix K7!!! I CD’s Walkman!!!! Per una banda tant avanaçats i per
l’altra... Amb una xafogor escarosa vam decidir visitar Zürich i el meu cap
se’n va recordar del perquè l’altra vegada no vam baixar del cotxe. Aquesta
ciutat és caòtica pels visitants, però un ordre dins els residents. La vaig
titular l’ordre dins del caos. Només dir-vos que seguint una teulada en forma
de punxa vam travessar 4 vegades el riu per ponts diferents. També vam
travessar una cruïlla tant caòtica que fins i tot hi havia un gràrdia urbà al
mig que ni se’l veia. Allà hi havia vianants, bicis, motos, cotxes, autobusos,
tròleis, tramvies... en menys de 500 metres quadrats!!! Espectacular l’estació
central i la seva pantalla en 3D real (realment no l’hi vam veure la utilitat).
Els policies amb BMW X3, cotxes d’escàndol!!!
CRUÏLLA A ZÜRICH
POLICIA AMB X3
Al final vam aconseguir arribar al centre
històric i vam poder contemplar les seves edificacions. Vam visitar la que
semblava la primera botiga que van tenir la xocolata Suchard de tota la història.
Un moment dolç dins del caos, i per fi va arribar una font!!! La millor forma
per refrescar-se és una font, i també fer el tonto, almenys et feia oblidar una
estona la calor que estava passant.
FONT A ZÜRICH
FAN DE GATS?
ZÜRICH
I com
no podia ser d’altra manera, no podíem marxar de Suïssa sense veure un
rellotger arreglant un rellotge. Altre cop, si les mirades matéssin...
RELLOTGER A ZÜRICH
Acte seguit vam decidir tornar a casa que pel
següent dia teníem previst anar d’excursió altra vegada. Un cop al cotxe es va
posar a ploure i els dubtes sobre el temps previst pel dia següent hi eren ben
presents. Bé, almenys ens havia respectat fins al cinquè dia!!!
6è DIA: TRIFT – SPIEZ
25 d’Agost del 2011
Si a la tarda anterior ens havia plogut, el
matí del sisè dia ja no quedava cap núvol per enlloc. Doncs així volia dir que
podíem anar a fer l’excursió per la vall del Trift i poder travessar el pont
penjat que hi ha. Com que no teníem cap informació respecte l’excursió i només
portàvem unes fotos del pont, ens vam haver d’espavilar com trobar el mitjà de
transport per arribar a l’inici de la ruta. Sabíem que s’havia d’anar en
direcció Gadmen, a la vall de Susten, i que quedava molt aprop de Grindelwald.
Primer vam agafar el cotxe i cap a Gadmen hi falta gent. Al mig d’un revolt
paella ens hi va aparèixer el Triftbahn, el telefèric que et porta cap al pont
de Trift.
TRIFTBAHN
Un cop trobat l’enclavament ens vam dirigir
cap a la guixeta. Els horaris de funcionament d’aquest telefèric són molt
bàsics i alhora sorprenents: al ser un telefèric de només 8 places, et dónen 2
tiquets, un d’anada i l’altra de tornada, amb l’horari previst de baixada. La
senyora que ens va atendre ens va dir que l’excursió era d’1 hora i 30 minuts
d’anada. Això volia dir que en teníem per mínim 3 hores. Vam marxar cap a les
10 hores i 50 minuts. El bitllet de tornada era per unes 4 hores més tard, cap
a ¼ de 4 de la tarda. Quan vas amb un horari de retorn hi ha la pressió perquè
no se t’escapi el telefèric de baixada, però això ja ho solucionaríem si ens
trobéssim algun maldecap. Tal i com us he dit, el telefèric té capacitat per a
8 persones, i nosaltres 4 vam pujar amb una família suïssa que anàvem amb un
nen petit. Quina emoció, com seria el recorregut? Va ser espectacular amb
moviment de cabina provocat pel vent. La iaia del nen no sabem què li devia
passar pel cap quan va començar a parlar-li i li anava fent preguntes de
l’estil “has vist que és alt?”, “notes com es mou?”,... semblava que qui
s’estava acollonint fos ella.
CABINA DEL
TRIFTBAHN
El telefèric et porta fins al refugi que hi ha
al costat de l’Underi Trift, un pont amb senyalització de riuades puntuals
perquè no se t’endugui l’aigua avall.
FOTOS DE LA SENYALITZACIÓ DE RIUADES A UNDERI TRIFT
Teníem tantes ganes de fer l’excursió i no
perdre el viatge de tornada que fins i tot vam agafar una pista equivocada que
vam marxar uns 500 metres cap avall. Després d’aquest petit descuit, vam posar
la directa i cap amunt al pont. Vam començar a adelantar a tothom fins que vam
arribar a Bosslis Stein (1625 metres), un punt que el camí se separava cap al
pont de dret o passant per Windegghütte. Vam decidir anar de dret perquè no
estàvem preparats per desviar-nos del camí i no sabíem quan de temps s’hi
hauria d’afegir passant per Windegghütte. Aquest és un tema pendent per quan hi
torni.
BOSSLIS STEIN
Al cap de poca estona el camí va girar cap a
la dreta i es va poder veure de lluny el pont del Trfit. No es veia l’aigua al
fons, però només veure el pont ja val la pena arribar-hi. Devia ser per
l’emoció, per les ganes d’arribar o vés a saber què, que en David duia un ritme
molt ràpid, i quan vam decidir afluixar una mica, vaig ser jo qui va començar a
apretar, fins a provocar que en Marc s’indignés del ritme que duiem. Al final
vam arribar tots junt al pont amb menys d’1 hora tot i havent-nos perdut!! Ens
vam parar per admirar la bellesa del lloc. No tinc paraules per descriure-ho. A
més hi havia banda sonora fantasmagòrica que feien de l’indret un pel més
salvatge: el VENT. Quin vent, em sembla que hi havia ratxes de 90 a 100 km/h,
que al passar entre els cables del pont el feien moure i en sortia una
sonoritat excepcional. Llavors van venir les preguntes cap a mi: “ja podràs
passar amb el vèrtig que tens?”, “no t’entenc, pretens passar pel pont i no
pots ni sortir a la terrassa de casa teva?” “Doncs m’hi haig d’enfrontar, sinó
no sabré mai si podia fer-ho!!”, “a casa també surto per regar les plantes!”.
TRIFTBRÜCKE
El principi del pont ja et vas imaginant com
serà l’alçada fins al riu, però com que a sota hi ha roca encara no ho pots
veure. Quant vaig ser al mig vaig decidir donar-hi una volta de 360º per veure
tot l’espectacle. A una banda la glacera i el llac. Als teus peus el riu a 117
metres d’alçada sota teu, i a l’altra banda el riu que va baixant. Burro de mi
si m’hagués quedat sense passar-hi!! I llavors va venir l’altra meitat de pont,
que sorprenentment agafa pendent forta fins al final. Hi van haver 2 segons que
em veia a terra, marejat, però sort que em va passar, no volia pas quedar-me
allà i que em vinguéssin a rescatar. Això del vèrtig va com va. Només t’has d’imaginar que pel simple fet de
travessar el pont ja és tota una aventura que hi has de sumar el vent a 100
km/h, lllavors encara es converteix en més emocionant. Un cop a l’altra banda
vam descansar una estona i ens van fer fotos amb la senyera, fins i tot jo ja
passava pel pont sense mans.
TOTS A L'ALTRA BANDA DEL PONT
JO SENSE AGAFAR EL PONT AMB LES MANS
El retorn pel pont el vaig trobar més fàcil,
sobretot perquè venia de baixada i perquè ens vam distreure una estona fent
fotos tontes, com aquestes:
I sobretot aquesta:
Un cop ja passat el pont, vam decidir
relaxar-nos, ja que teníem temps de sobres i vam esmorzar unes galetes del Príncpe
que en aquella situació encara eren més bones.
JO ENSENYANT LES GALETES
Després de passar vèrtig estàs una estona
desorientat, i aquí vaig dir la frase del dia. Us ho explico: Al passar el pont
vam trobar-nos a 2 noies
LES 2 NOIES I JO A TRIFTBRÜCKE
I com que anàvem amb temps de sobres vam fer
la conya que qui baixaria amb elles, que qui s’atreviria a dir-los a quina hora
tenien el tiquet de baixada. Imagineu-vos: “A quina hora teniu el tiquet de
baixada?” o el que és el mateix
“What’s the time Do
You have the ticket of... BAIXADA?”
Encara estic rient d’aquesta frase tant
imbècil que em va sortir en aquells moments. En fi, que vam decidir que quan
ens les tornéssim a trobar ja ens inventaríem alguna cosa. La baixada va ser
encara més ràpida que la pujada, i sí, les vam adelantar
AVANÇANT A LES 2 NOIES
Abans d’arribar al telefèric en Marc i en
Jordi van provar de sentir-se Heidi per una estona baixant corrent pel prat
d’herba. Imperdible! Abans de les 2 del migdia ja estàvem dinant esperant el
viatge de baixada. Tanta estona es mereixia un dinar especial, amb postres de
gelat.
EN MARC, EN DAVID I JO MENJANT UN GELAT. EN JORDI PRENENT EL SOL
A 2/4 de 3 de la tarda van explicar alguna
cosa per megafonia, en alemnay. Que estrany si només hi érem nosaltres. Al cap
de 5 minuts va venir l’encarregat del telefèric i ens va dir que podíem baixar
a i 35, és a dir, que no calia esperar-se i que tenia places per nosaltres a
les 14:35, però que havíem de recollir i pujar fins a dalt on sortia el
telefèric en menys de 5 minuts. I tal dit tal fet. Al viatge de tornada vam
conèixer una parella de suïssos que vivíen a Zürich. Els hi vam comentar la
visita del dia anterior i llavors ens van dir que no és gaire freqüent veure
turistes catalans per Trift. Suposo que tenien raó, ja que nosaltres
havíem trobat molt poca informació d’aquesta excursió. Es veu que és una ruta
pel suïssos, què hi farem. Nosaltres ja la teníem al sac. Ens vam despedir
d’ells i suposo que algun dia visitaran aquest bloc perquè els hi vaig donar
l’adreça per descarreagr-se les fotos.
LA CABINA DEL TRIFTBAHN AMB LA PARELLA DE ZÜRICH
Un cop a baix i
com que anàvem molt d’hora vam decidir passar per Gadmen i Spiez. A la
cerretera ens vam trobar un autobus d’època que feia alentir el trànsit. A
Spiez vam visitar el port i el castell, visites molt rrecomanables. Al port els
suïssos s’hi banyaven. Quina enveja, i jo amb el banyador a casa. Amb la calor
que feia almenys un dia aniria al llac i m’hi capbussaria. La impressió que em
va causar Spiez ésla d’un poble pijo. Tot molt ben cuidat i les cases amb uns
acabats d’alt estànding.
AVANÇANT L'AUTOBUS D'ÈPOCA
SCHLOSS SPIEZ
I per acabar el
dia en Marc i jo vam anar a veure el cabal del riu i l’ARA, a Schwendi. El setè
dia ens esperava BERN, la capital.
7è DIA: BERN –
THUNERSEE
26 d’Agost del
2011
El setè dia començava
com tots els altres, amb sol estival i temperatures massa altes per la zona.
Teníem decidit anar a visitar la capital de Suïssa, Bern. Tota una odissea per
deixar el cotxe al centre! I vam començar el recorregut pels amplis carrers amb
els magnífics edificis fortificats amb els refugis a peu de carrer, començant pel
Postgasse. Sota les voltes d’aquests carrers ens hi vam trobar una parella de
Manresa que ens l’havíem trobat pujant al Mönchjochhütte. Ens van explicar que
no hi van poder arribar perquè anàven amb la seva filla (no recordo si tenia 3
o 4 anys) i es va cansar.
UNS MANRESANS A BERN
No només s’hi
troben catalans sota aquestes voltes, sinó que hi ha botigues de tot tipus,
algunes d’articles de segona ma. Una de les més divertides la Finestra Sardegna,
amb una maniquí ben estarrassada a l’aparador i vestida amb espardenyes de 7
vetes. També sorprenent però més luxosa la Intra Form.
EN JORDI A L'APARADOR DE FINESTRA SARDEGNA
EN JORDI A INTRA FORM OBSERVANT EL SOFÀ
Al cap de poc vam
arribar a la zona en obres de la ciutat antiga i que ja fa sis anys també
estava igual, a Kornhausplatz. Aquí les botigues ja tenien un caràcter més
luxós. És tot un luxe passejar pel centre de la ciutat i que hi passin pocs
cotxes. Bern és una ciutat que m’agrada (almenys els llocs on vaig visitar). Al
final de Spitalgasse sembla que la ciutat es torni tal i com és una ciutat:
cotxes, tranvies, bicis, corredisses,... la pobra Christoffeturm queda rodejada
de cables al costat de l’estació central a Bahnhofplatz.
CHRISTOFFETURM
Després vam
decidir agafar Kramgasse de baixada i poder veure una altra icona de les guies
turístiques de Suïssa: el rellotge de Bern, o millor dit, la torre del rellotge
de Berna, que també s’anomena la torre Zitglogge,
que a cada hora toca les campanes un campaner de fusta. També hi han els
símbols del zodíac. Seguint pel mateix carrer hi ha una altra icona que no es
pot deixar passar: Einstein-Haus, la casa d’Albert Einstein, convertida avui en
dia en un Museu. Era al migdia però encara no tenia gana, per això vam decidir
que havíem de fer exercici físic per agafar-ne, i què millor que entrar en un
parc infantil i fer esport. Mira que hi havia atraccions al parc del costat de
la catedral: guerra de coixins, bitlles, mini-golf, tricicles i bicis rares,
pinball, curling,... però entre totes destacava una atracció de tant simple com
divertida i alhora exercitant tots els músculs del cos, incloent-hi les
orelles, el nas,... tot el cos preparat en una atracció fatal, que qui hi
pujava (tota la família: pares, mares, fills, avis,...) repetia. L’atracció
brutal era la següent: imagineu-vos un circuit de curses, 4 participants, unes
corretges, uns pedals i una dinamo. Costa d’imaginar eh!! Ara imagineu-vos que
com més ràpid pedales més alt i ràpid sona la música i a sobre guanyes. I a
sobre es podien ajustar els seients!! Encara no ho tens al cap? Va, que t’en
morts de ganes per veure què era:
EN DAVID I EN JORDI DURANT LA CURSA
EN MARC DURANT LA CURSA
UNA FAMÍLIA EN PLENA CURSA
I el més important
de tot: no calia electricitat!!!! A veure quin dia algú en fabrica un per Vic i
l’instal·la a la Plaça de l’Ambulatòri per quan els nens surten del cole hi
puguin jugar! Després de jugar la gana ja estava feta i vam dinar en un banc al
costat de l’atracció. Fins i tot no s’en van estar de pujar-hi tota una família
de Banyoles! Amb les forces recuperades vam decidir cotinuar de fer els guiris per Bern. Vam visitar la
catedral, algunes fonts
JO REFRESCANT-ME
i els principals
edificis de la ciutat. A Bundesplatz ens va sorprendre la manera de
refrescar-se els nens, amb uns sortidor d’aigua al terra.
NENS REFRESCANT-SE
Aquesta hora la
calor ja es feia notar (uns 35ºC), i jo duia el banyador posat per si les
mosques... No, no em vaig atrevir a fer-ho!! El que sí que vam fer nosaltres va
ser fer una volta més cap al sector de les ambaixades. El camí de tornada vam
coincidir amb l’hora en punt i vam poder veure i escoltar com tocàven les 4 de
la tarda al Zitglogge. Fins i tot hi ha unes tanques pels turistes.
ELS GUIRIS AL PHOTO POINT
Després d’aquest
dia divertit a la ciutat de Bern era el torn d’acostar-se a algun llac i
banyar-me. No podia deixar passar l’ocasió que teníem de bon temps i altes
temperatures i el banyador posat i jo sense tastar l’aigua dels llacs Suïssos!!
Vam decidir parar-nos al llac Thunersee, al costat d’un restaurant italià i no
m’ho vaig pensar 2 vegades i cap a l’aigua. A més, hi havia TRAMPOLÍ!!!!!!!!
Això sí que va ser fenomenal!!! Una bona última tarda de vacances!!
JO DESPRÉS DE BANYAR-ME AL THUNERSEE
I després d’això
ja només quedava temps per anar a comprar els records pels amics i família a
Grindelwald, una última excursió al voltant de la casa, fer la maleta i el
sopar i cap a dormir, que ens esperava un viatge llarg el dia següent i era
qüestió d’anar ben desperts el dia següent. El Barça ja no me’n recordo de quin
partit jugava però va guanyar. S’acostava una tempesta amb cara i ulls, i per
fi, podríem dir que havíem vist ploure?
8è DIA:
GRINDELWALD – BERN – COPPET – VIC – SANTA EUGÈNIA DE BERGA
27 d’Agost del
2011
Eren les 3 de la
matinada quan va sonar el primer tro, les 3 de la matinada i 5 segons el segon
tro, les 3 de la matinada i 10 segons i el tercer tro,... i així successivament
fins a les 5, que la tempesta ens va deixar dormir. Quina nit per no recordar!!
Una senyora tempesta i amb els llampecs a la muntanya, impressionant. Els trons
s’allargaven amb l’eco de les muntanyes i semblaven no acabar mai, com si hi
hagués un sol tro de 2 hores de durada. Espectacular!! I tant, que a la tarda
m’estava banyant al Thunersee a uns 32ºC i al matí per carregar el cotxe
estàvem a 4ºC!!! I el millor de tot: hi havia NEU als nostres caps!!! Quin gran
regal de despedida!!
EN MARC AMB LA NEU DE L'EIGER AL FONS
Vam carregar el
cotxe i uns veïns/llogaters (com nosaltres) de la casa ens van dir que eren de
Barcelona i que fins a la nit passada no van saber que nosaltres erem catalans perquè
havien sentit els crits del Barça. Potser sí que ens vam passar!!
Un tema que no us
he volgut dir fins ara és que si us hi heu fixat, a cada principi de les fotos
del Picasa hi apareix una foto del pàrquing enfocant unes obres. La gràcia
d’aquestes obres era a veure a quin ritme construeixen aquests suïssos, i
realment vam quedar sorpresos com ja al tercer dia ja hi havien les primeres
parets construïdes i anaven a tot drap sense parar. Només era això, un
time-lapse de les obres.
Vam anar a tornar
les claus i vam fer una última visita al riu. A reveure Grindelwald!! I només
quedava marxar cap a casa, això sí, parant a Coppet, una població al costat del
llac Leman, al costat de Genève. Allà hi vam dinar i cap a casa!!
Relament va ser
una setmana molt intensa i molt agradable. El temps ens va respectar al 100% i
fins i tot va nevar l’última nit. Ens ha quedat molt bon gust de boca per
tornar-hi, perquè voleu saber què els hi vam dur de record a la família? Els
iogurts Toni, els millors iogurts que mai he tastat!
Així encara vénen
més ganes de seguir descobrint les muntanyes suïsses!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada