dilluns, 21 de maig del 2012

TRAVESSA DEL MONTSENY (NO OFICIAL)

Hola de nou!! Tot bé? Doncs jo us puc dir que molt bé!! i el perquè és que gràcies a la família Tuneu he pogut realitzar un projecte que tenia la cpa des de feia dies: la TRAVESSA DEL MONTSENY. Però ja us avanço que no és la oficila, ja que la oficial comença a Aiguafreda i jo la vaig fer des de Collformic, uns 16 quilòmetres menys que els altres i tots de pujada. Però jo no em veia capaç d'aconseguir-la sencera. Així és que ahir em vaig llevar ben d'hora per acompanyar a la família Tuneu, en Pere de St. Feliu i en Ventura dels Makis.
Però no us penseu que em va costar llevar-me, ja que només havia dormit 1 hora degut a un mal de panxa, i al llevar-me i veure el temps que feia, vaig decidir no anar-hi, però com que els hi havia promès que els hi duria algo per beure... al final en Jordi i jo vam anar a Collformic. Van trigar una estona, però després de la pluja van arribar contents. A més, semblava que els núvols marxéssin... Així que vaig decidir seguir-los fins al final. A mi em quedaven uns 31 quilòmetres (com la Matagalls - Vic) però amb pujada fins al cim de Matagalls, baixada a Sant Marçal, Pujada a Les Agudes i el Turó de l'Home i baixada fins al final a Gualba passant per Santa Fe del Montseny.


I en aquestes condicions vaig començar la meva particular TRAVESSA DEL MONTSENY. Tal i com veieu a les fotos semblava que el temps s'arreglaria. I així va ser. Vam fer le cim de MATAGALLS amb bastanta rapidesa.


Llavors vam començar la baixada cap a St. Marçal tot saludant a estones el sol. Sí, va arribar a sortir el sol, per si algú no ho recordava aquí hi ha la foto:


Espectacular el verd del Montseny!! És que el Montseny és espectacular durant tot l'any. Llavors vam arribar al control de Sant Marçal, que enguany l'havien canviat de lloc perquè la pujada a Les Agudes no era com cada any per Castellets. Ohh, ja no podrem grimpar!!


Però sort de no anar per Castellets perquè ens n'esperava una de molt gran. Jo encara anava completament sec i sense impermeable, però per sort, just abans de marxar, va caure un patac d'aigua que em va obligar a protegir-me totalment. I a partir d'aquí va començar l'autèntica aventura, ja que a mig pujar Les Agudes ens va enganxar una pedregada rere l'altra, deixant el terra enblanquinat i relliscós.



En fi, que malgrat la pedra jo m'ho vaig passar molt i molt bé. El control de la caminada que estava instal·lat al cim de Les Agudes l'havien deixat just abans d'encarar l'últim tram al cim per motius meteorològics, però en Lluís Tuneu i jo vam decidir arribar-hi ja que jo ho volia comtabilitzar pels 100 cims. En Pere i la Carme ens van esperar, però en Ventura ja feia estona que havia marxat.


Llavors el traçat seguia cap al Turó de l'Home, el qual el control havien fet la mateixa resolució que a Les Agudes, i novament els 2 lluïsos vam decidir d'anar-hi.


Aquí hi feia molt fred i en Pere no estava gaire content amb la meva decisió de fer els cims. Espero que ja li hagi passat, ja que avui la Carme Tuneu m'ha comentat que el Turó de l'Home NO és un 100 cim. Pere no t'enfadis amb mi, ho devíem haver mirat malament... Llavors va continuar una baixada vertiginosa cap a Santa Fe del Montseny. Pel camí, a part de pedra, hi hem trobat una salamandra


símptome clar que hi ha qualitat de vida al Montseny. Un cop a Santa Fe ens va enganxar una altra tanda de pedra espectacular, i nosaltres vam decidir sortir enmig d'aquell panorama.


Si és que una mica de pedra més ja no ens venia d'aquí. Al cap de poc vam arribar al Llac de Santa Fe


I aquí va deixar de pedregar, ploure,... i com si no hagués passat res va sortir el sol. Ja feiem travesses que arribaríem a Gualba ben secs.


I la veritat és que va ser així, ben secs i sense impermeables, cApalines,... però per molt poc, ja que després de dinar, i un cop a dins del cotxe, va tornar a ploure a bots i barrals. No vam tornar a trobar-nos a en Ventura fins que ja érem dins del cotxe i en marxa que el vam anar a saludar i per veure com havia arribat.


Si abans de marxar m'haguéssin dit que ens passaria l'aventura de la pedra, hagués dit que no i m'hauria quedat a casa tal i com teia previst, però un cop fet trobo que hagués sigut d'imbècil haver-ho rebutjat. Sí gent, ja veieu com som, però és que aquesta mica d'aventura ens agrada, què hi farem. I aquesta ha sigut sensacional!!!!!!
A més, en un sol dia, 2  100 cims: el Matagalls  i Les Agudes.
Abans d'acabar donar les gràcies a en Genís per la paciència que té amb nosaltres. Gràcies Genís!!!

FOTOS


TRACK

dissabte, 19 de maig del 2012

NOCTURNA del BARRI DELS CAPUTXINS, VIC

Què tal gent! Si sou seguidors del bloc ja sabreu que m'agraden les caminades nocturnes. I aquesta era una que no me la podia perdre: la caminada Nocturna del Barri dels Caputxins de Vic, que és el meu barri. Així va ser com el passat Divendres dia 18 hi vaig participar. Més que caminada és una passejada però el que compta és que t'ho passis bé. Vam sortir de la Plaça dels Màrtirs per dirigir-nos cap al Riu Gurri, exactament igual que l'any passat. Fins i tot els urbanos ens van tallar el trànsit!!


Un cop al riu vam agafar direcció Sud, al contrari de l'any passat, en direcció al Barri d'Osona. Va ser una estona diferent per la gent que només hi passa un cop l'any. Un cop a l'alçada de casa la Pilarín, vam decidir tornar per dintre la ciutat i així poder tenir llum. Quan vam ser a l'alçada de l'Horta Vermella, i més concretament a la Guarderia Negre, un parell de dones va caure a l'uníson, una caiguda provocada pel mal estat de les voreres. El resultat va ser que una d'elles sangrava pel nas i l'altre al braç. Després d'aquest petit ensurt, vam continuar com si no hagués passat res fins a arribar al nostre centre cívic, el de Can Pau Raba, i allà ens hi esperava un petit piscolabis.


Val a dir que m'hi vaig retrobar gent que havia conegut l'any passat i que no ens havíem tornat a veure fins altra cop a la caminada, i vam aprofitar per entaular una conversa distesa de tal i com ens havia anat l'any... Realment val la pena aprofitar aquest tipus de caminades i poder gaudir-les!!

FOTOS


TRACK


Que vagi molt bé!!!!

divendres, 18 de maig del 2012

Caminada de Sant JULIÀ des de CASA

Hola què tal gent!! El passat Diumenge dia 13 ha sigut l'escollit per realitzar la XXIX Caminada Popular de les Guilleries, amb seu a Sant Julià de Vilatorta. Uns 17 quilòmetres de recorregut enguany cap al sector de Folgueroles. Aquest cop m'ha acompanyat en Jordi, el meu germà bessó, però vam anar trobant gent i vam acabar siguent 5, amb la Dolors (Montse) pel mig.


Us ha passat mai que heu posat 2 despertadors i cap dels 2 hagi sonat? Doncs a nosaltres ens va passar. Volíem ser a les 7 al parc de les Set Fonts, punt d'inici i arribada de la caminada, i vaig posar el despertador a 2/4 de 7 ja que teniem previst arribar-hi a peu des de casa. Quan van ser 2/4 de 8, el meu pare em pregunta que què estem fent aquella hora allà, i jo al descobrir l'hora que era cames ajudeu-me cap a St. Julià, no sense en Jordi. Sort que la caminada es podia sortir fins a les 9!! Tot i així el pla d'anar-hi caminant va perillar per moments... Però gas a fons en Jordi i jo vam posar per arribar-hi com més aviat millor, i ja que estàvem amb l'adrenalina ben carregada, vam decidir anar igual de ràpid a l'hora de començar.


Un cop superat l'ensurt del despertador vam anar aminorant la marxa però sense encantar-nos. El fet diferenciador d'aquesta caminada és que pots escollir dos itineraris per si un cop arribat a l'enllaç dels dos estàs cansat i vols fer menys recorregut, doncs puguis escollir el curt. Però el curt no entrava dins dels plans i la qüestió era que si anàvem prou d'hora per poder escollir el llarg. A Torrents s'hi fa l'esmorzar


i en aquesta ocasió sí que puc dir que es va notar la crisi, i no precisament amb el preu de la caminada... Poc després de Torrents, a El Quintà de Torrents hi vam trobar la separació de rutes.


Nosaltres vam agafar el recorregut llarg. Que bé, havíem aconseguit agafar el recorregut llarg tot i sortir tard. Abans d'arribar a les Baumes de l'Espluga ens hi vam trobar a la Montse de sardanes.


I apartir d'aquí la caminada va ser un xou... tant que vam arribar a St. Julià i encara no estàvem cansats. Abans però vam passar per St. Llorenç del Munt


Vam entrar a St. Julià pel sector de l'Albareda, i tal i com us deia no vam notar el cansament i vam anar a pescar...


En fi, que gràcies a la companyia trobada ens ho vam passar d'allò més bé. A veure si en una altra ocasió ens retrobem per fer-ne alguna altra!!!

FOTOS


TRACK



Per cert, un cop a casa vaig anar 1 moment a ajudar al meu pare...


dimecres, 16 de maig del 2012

Benvinguda a la Mariona

Hola què tal gent! Us vull fer saber que dono la benvinguda (o millor dit, la re-benvinguda) a una nova blocaire, que és la meva germana Mariona. El seu bloc parla de temes relacionats amb el món rural, tal i com indica el títol del seu bloc. Des d'aquí espero que t'ho passis bé fent i actualitzant el bloc.


I també podreu seguir el bloc a través de l'enllaç de la columna d'Amics que hi ha justa al costat dret.
Fins aviat!!

dijous, 10 de maig del 2012

NGC (NO GIRIS CUA)

Hola què tal gent! Avui us vull informar que a la Plaça Major de Vic s'hi celebra una nova edició del No Giris Cua, el curset genial de sardanes.



Us faig saber també que soc un dels monitors, en concret el monitor ajudant de l'anella número 22 que el monitor en cap és el meu germà Marc.


I us preguntareu els motius que tinc per ensenyar-vos (entre moltes altres coses que a ballar) sardanes. Doncs n'hi ha uns quants, com per exemple que fas salut i a sobre t'aprimes per l'operació biquini, o també salut mental a l'hora de repartir, entre molts altres avantatges. Però la gràcia és que ho pots descobrir tu mateix els propers 2 Dissabtes a la Plaça Major Major de Vic (12 i 19 de Maig) a partir de les 7 de la tarda. Entre altres coses que a ballar, que també us n'ensenyarem, aprendreu de com està composta una sardana, com és una cobla, una petita història de sardanes, el contar, el repartir, les molles i moltes coses més que si et quedes a casa no sabràs mai de com es fan. I a més, pots venir si vols només a mirar de com ho fem. I a sobre pel mòdic preu de crisi: GRATUÏT. Sí, tal com veieu, el curset és totalment gratuït, ni un sol euro!!!!!!
Els organitzadors són el Grup Sardanista Riallera que ho fan a la perfecció.

21a NOCTURNA D'OSONA - CALLDETENES

Hola què tal gent!!
Aquest passat Dissabte dia 5 vaig participar a la nocturna d'Osona, a la localitat de Calldetenes. Us haig de dir que encara no sé com posar-m'hi per ser a 3 llocs diferents (jeje) però és que també volia anar a la nocturna de Sant Hilari Sacalm i no vs poder ser perquè la feien a la mateixa hora i dia que la de Calldetenes. Suposo que ha sigut perquè Dissabte va ser el dia de l'any amb la lluna plena més gran i oer això tothom va escollir el mateix dia. També vaig escollir Calldetenes perquè l'any passat ja havia anat a la de Sant Hilari i m'agradava descobrir coses noves.
El fet és que després d'anar a fer de monitor al NGC i de trobar-me romagueres a tot arreu, vaig acabar anant tard. Per sort, era un dels pocs que tenia inscripció feta per internet i només va ser qüestió de pagar i marxar. En Cesc Bau, el germà de l'Ignasi Bau, i la Dolors Erra, la seva mare, em van indicar el camí ja que no sabia ni per on se sortia. A més, tothom ja havia marxat i havia d'espavilar-me per si volia atrapar-los. Amb les présses vaig deixar els pals al cotxe i vaig marxar gairebé corrent, en direcció al cementiri. Per davant poc més de 10 quilòmetres de bon fer. La ruta passava per les poblacions de Calldetenes, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i tornar a Calldetenes.
No sé si va ser perquè havia arribat tard que vaig començar a avançar gent sense parar, tot procurant no perdre'm l'espectacle que la nit m'oferia. Tot el paisatge que normalment veig de dia, al ser un dia clar i de lluna plena es va tornar com ombres espectaculars que es dibuixaven a l'horitzó. El Montseny, la Creu de Gurb, el Cabrerès,... tot! Hi havia unes vistes espectaculars. Llàstima que per reflectir això amb una càmera necessites una nit sencera.


Lluny de passar-me tota la nit per una foto (això s'ha de viure; missatge pel sofà) vaig decidir seguir la caminada. És curiós, la gent quan s'organitza una cosa fora de lo normal es veu que s'ho passa més bé, i en aquesta caminada va ser molt evident si hem de fer cas a les rialles i brometes del jovent. Hi havia gent de totes les edats, i sorprenentment d'adolescents! A Folgueroles ens hi esperava una havituallament molt complet


que tothom no se'l va voler perdre. Després de l'havituallament venia pujada cap a Sant Julià. Al final de la pujada va ser l'únic punt de la caminada que vaig engegar el frontal ja que es va passar entre arbres. Durant la resta la vaig fer amb el frontal a la butxaca. Tot arribant a St. Julià un fet em va fer ballar el cap, i és que vaig avançar a en Jordi Boixeda, un meu amic de la infància i que no sol anar lent, precisament... Al control de St. Julià hi havia en Cesc Bau que va quedar parat:
- "QUE NO ÉRES L'ÚLTIM TU?"
- "SÍ, I QUÈ VOLS DIR?
- "QUE VAS DELS PRIMERS!!! GAUDEIX DE LA CAMINADA, HOME!!!!"
Òstres!!! No m'ho podia creure!! Ja havia vist que avançava a molta gent, però tanta no!! I amb els ànims al màxim vaig encarar l'últim tram cap a Calldetenes. En aquest tram m'hi van acompanyar en Sergi i en Xavier  amb el seu gos. Un pare i un fill que anàven a sac!!! Es veu que també van començar últims. Devien pensar el mateix que jo a l'hora d'atrapar a la gent. En Sergi, quan ja estàvem arribant, va afluixar una mica i els vaig esperar. Al cap i a la fi ja havia atrapat al grup i els havia avançat. Quan vam arribar ens van fer entrega d'una samarreta tècnica de record i un bon entrepà de botifarra, que m'el va servir la Dolors


Dolors, no t'empipis que surts molt bé a la foto!!
En resum, que m'ho vaig passar d'allò més bé a la caminada i gaudint del paisatge nocturn. Molt bons havituallaments i ben organitzada. Però lo millor, la bona companyia que vaig trobar durant tota l'estona. A Calldetenes sou ben parits!!

FOTOS


TRACK

divendres, 4 de maig del 2012

INTERMON-OXFAM TRAILWALKER 2012

Òstres com passa de ràpid el temps!! Fa 1 any a aquesta hora estàvem preparant la Camper per poder participar a la primera edició del Trailwalker!!! I els nervis a sac per poder començar amb el repte que ens havíem planejat complir l'any anterior. Si us en faig memòria és perque demà comença el Trailwalker 2012 per terres gironines, concretament d'Olot a Sant Feliu de Guíxols!!


De fet, fins i tot sortim al vídeo del 2012!!

1 de Maig - SANT JOAN DE LES ABADESSES

Què tal gent! Tal i com ja us havia dit en entrades anteriors, la Primavera provoca que hi hagin actes per donar i per vendre, i sense pensar-m'hi ni un moment em vaig apuntar a la marxa de Riudoms sense caure que al cap de 2 dies era l'1 de Maig i això volia dir que havíem d'anar a esmorzar a Sant Joan de les Abadesses dins la seva popular caminada. I com si no n'hagués tingut prou Diumenge, Dimarts m'esperaven uns 15 quilòmetres més. I que divertits van ser!!!


I si diuen que una imatge val més que mil paraules, aquesta en val més d'un milió!! Per si a algú li interessa 2 minuts abans estava parlant amb aquesta mare que em comentava que el seu fill estrenava les bambes!!! Tierra trágame!!!!
Però anem a començar la crònica, ja que la caminada de l'1 de Maig de Sant Joan de les Abadesses sempre és interessant perquè és un recorregut apte per a tohom, estem de ple a la Primavera, hi ha bona companyia i un bon esmorzar. I així és que el dia del treballador el vam anar a celebrar a St. Joan. Ens vam llevar d'hora motl d'hora al matí i en aquesta ocasió erem la família Tuneu amb el Bitxo, la Victòria i jo. Ja feia 1 any que no m'havia retrobat amb la Victòria i havíem d'acabar un cicle que ja el vam començar l'any passat, però això ho vam reservar pel final.
Enguany, i com a primera diferència respecte de l'edició anterior vam travessar el pont de St. Joan per creuar el riu, i aquí ja va començar una petita discussió de que si la caminada era pel mateix lloc que l'any abans. Jo estava 100% convençut de que anàvem totalment en setit oposat, però com que la resta em va portar la contrària (sí sí, que aquí tenim la foto de l'any passat!! Doncs devia ser de feia 2 o més anys, perquè jo mai hi havia estat) vaig afluixar fins que davant meu hi va aparèixer el Taga. Llavors ja vaig tenir la certesa absoluta que qui s'estava equivocant eren els altres. Destacar la magnífica vista del Taga ben nevat. Feien ganes d'anar-lo a pujar!!


Com que havia plogut el trajecte es va anar animant. Ja sabeu que a mi m'agrada el fang, i a St. Joan va ser dle tiupus hiper-mega-divertit!!! Fins i tot en Bitxo s'ho passava bé.


I tal i com us he avançat a l'inici de la crònica, no podíem parlar d'altra cosa amb la gent que del fang, fins que va passar el que va passar. La primera foto de la crònica és un reflex. El pobre estrenava les bambes i anava dient que no aniria mai més a caminar. El seu pare li deia que per aprendre'n de tant en tant has de caure... Si la que tindria que estar emprenyada és la mare a l'hora de la bugada!! Si la família llegeix la crònica el consell que els hi donaria és que el fang és divertit, i a l'hora de rentar abans esvandir... jeje.
Al cap de poc vam arribar al control de l'esmorzar, i què carai, que per això m'havia llevat tant d'hora al dematí i tenia el cansament de la marxa de Riudoms!!


Apa que la Victòria ja sap en quines caminades s'ha d'apuntar. Així es fa Victòria!! Després d'esmorzar va venir la baixada i els moments amb millor temps del dia. Fins i tot feia calor!! I esclar, una taronja es posa d'allò més bé amb la calor, oi Carme?


Després de la taronja ja quedava ben poc per arribar a la meta. Al final ens van rebre a campanades



Però si una cosa encara faltava per acabar d'arrodonir el dia, era el motiu principal el qual vaig decidir anar a la caminada: fer de monitor personal de sardanes de la Victòria (jejeje), que va aprendre a fer llargs!!

 

En resum, que la caminada de l'1 de MAig de St. Joan de les Abadesses sempre és interessant i t'ho passes de conya, i més si vas amb bona companyia!!

FOTOS


TRACK


(El track no comença a l'inici perquè no vaig engegar el GPS fins al cap d'una estona)